Fa quasi dues setmanes que no public res sa veritat es que no es perquè no hagin passat coses...
Seguim entrenant fort per al començament de les curses de muntanya, ja estic recuperat del cross després de fer una setmaneta de transició les cames ja tornen a transmetre bones sensacions, realment hi ha moltes ganes de muntanya.
El títol de l´entrada defineix un poc aquestes darreres dues setmanes, he anat un poc de bòlit per cuestions esportives (que estan a punt de tancar-se), esper que els canvis em permetin una millora, sa veritat que afrontaré aquest nou periode molt ilusionat, amb ganes de seguir progressant i millorant!
Quan finalment estigui tot resolt ho comunicaré, però principalment vull deixar clar que sempre seré una milana, el club que va dipositar amb mi confiança i que sempre, sempre s´han portat molt bé amb mi!
En un principi el meu estreno de la temporada de curses de muntanya havia de ser a Tossals, el proper 13 de març, de fet, ja tenia billets i tot per venir... Però amb el tema de la reducció de places de moment la meva participació està a l´aire... Sinó difrutaré entrenant per la serra i per el meu estimat poble!
Sa veritat que no estic d´acord amb aquests límits (suposo que no sóc s´únic jeje) perquè els corredors de muntanya, si per alguna cosa ens caracteritzam es per el respecte a la muntanya, que els recorreguts de curses queden més néts després de una cursa que abans d´aquesta i si a Sa Talaia hi va haver algú que tirà papers o alguna cosa, posaría la mà al foc que no era corredor habitual de muntanya.
Crec que embruten i espènyen molt més els domingueros (persones que van de excursió un dia o dos en l´any) que un esportista o senderista que habitualment va per la muntanya.
No vull pensar quins seràn els límits si s´arriba a declarar patrimoni de la UNESCO.... Creuem els dits!
Pas a pas!
Seguim entrenant fort per al començament de les curses de muntanya, ja estic recuperat del cross després de fer una setmaneta de transició les cames ja tornen a transmetre bones sensacions, realment hi ha moltes ganes de muntanya.
El títol de l´entrada defineix un poc aquestes darreres dues setmanes, he anat un poc de bòlit per cuestions esportives (que estan a punt de tancar-se), esper que els canvis em permetin una millora, sa veritat que afrontaré aquest nou periode molt ilusionat, amb ganes de seguir progressant i millorant!
Quan finalment estigui tot resolt ho comunicaré, però principalment vull deixar clar que sempre seré una milana, el club que va dipositar amb mi confiança i que sempre, sempre s´han portat molt bé amb mi!
En un principi el meu estreno de la temporada de curses de muntanya havia de ser a Tossals, el proper 13 de març, de fet, ja tenia billets i tot per venir... Però amb el tema de la reducció de places de moment la meva participació està a l´aire... Sinó difrutaré entrenant per la serra i per el meu estimat poble!
Sa veritat que no estic d´acord amb aquests límits (suposo que no sóc s´únic jeje) perquè els corredors de muntanya, si per alguna cosa ens caracteritzam es per el respecte a la muntanya, que els recorreguts de curses queden més néts després de una cursa que abans d´aquesta i si a Sa Talaia hi va haver algú que tirà papers o alguna cosa, posaría la mà al foc que no era corredor habitual de muntanya.
Crec que embruten i espènyen molt més els domingueros (persones que van de excursió un dia o dos en l´any) que un esportista o senderista que habitualment va per la muntanya.
No vull pensar quins seràn els límits si s´arriba a declarar patrimoni de la UNESCO.... Creuem els dits!
Pas a pas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada