divendres, 29 de novembre del 2013

Campionat d´Espanya de Km vertical

El passat 10 de novembre, vaig disputar el campionat d´Espanya de Km vertical, prova que es disputava a Finestrat, Alacant i es pujava al Puig Campana.
El desnivell positiu de la prova era exactament un km vertical, és a dir 1000 metres positius, i el recorregut era de tan sols 3.650 metres de distància el que feia que la prova fos realment dura i a més que era un terreny molt pedregós, molt tècnic.

Era la prova que posava punt i final a la temporada, i per això ho agafes amb ganes o no tantes... El fet es que ses darreres setmanes ja cansa entrenar, no tant fisicament com de cap, tens més ganes de acabar temporada, deixar sa rutina i difrutar de sa muntanya o sortir a entrenar sense hoaris ni ritmes sinó només per disfrutar i per sensacions...

Però també hi havia moltes ganes de fer-ho molt bé, confirmar el meu bon final de temporada i mantenir les expectatives de la Limone on havia estat molt bé.

Com a moltes curses de la temporada la FEEC es portava molt bé i ens hi portava, l´ambient entre els companys i els tècnics és brutalment positiu i això fa que un viatge com aquest fos molt divertit i entretengut fins al punt que gairabé no penses que tens un campionat de Espanya el diumenge...

Com a objectiu personal, volía estar el més amunt possible en la general però concretament volía el campionat d´Espanya de la meva categoría, promesa, ja que sóc de darrer any...

L´any que vé tocarà lluitar amb els sèniors, que ja hi sóc allà però de moment, pas a pas! ;)

La cursa era de tipus cronometrada és a dir, sortida de un amb un i no tots a l´hora com a la majoría de curses... Això feia que la concentració i capacitat de sufrir tingues major importància que amb una prova on tens referències dels teus rivals... Així que a donar-ho tot i ja veuríem!

Les sensacions en cursa van ser molt variables, al començament vaig sortir fort, regulant a la part intermitja i acabant donant-ho tot, potser hem va faltar saber sufrir a la part intermitja però mai es sap si després un ho acabarà pagant... Així que valorant el resultat final, no va anar malament!

Un 5è absolut, a segons del podi i primer sub-23!

Un top 5 absolut i campió promesa trobo que es un resultat del tot satisfactòri!

El que ho va fer molt bé va ser el meu germà, 7è absolut i 2n sub-23 a menys de 30 segons de jo... Haurem de seguir entrenant jeje!


Ara si, podíem donar per acabada sa temporada!


Pas a pas! Es 2014 més i esperem que millor!

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Cap de setmana per Font Romeu

 Cada vegada que podem ens escapem de la plana de Lleida, en aquest cas hem pujat a disfrutar de Font Romeu!

Vam pujar divendres tot després d´acabar un treball, vam recollir un bon amic i company de entrenaments com és en Xavi Jové pel seu poble i vam pujar cap a la Cerdanya, fent nit a Puigcerdà i per dissabte dematí pujar a Font Romeu...

Dissabte dematí van caure 70 km de bici en 2h 30 min. acumulant 1400 de desnivell positiu, fent sa ruta de Font Romeu - Les Angles - Coll de la Creu - Coll de la Llosa - Estavar - Font Romeu!

I s´horabaixa ho vam rematar amb 50 minuts corrent sa volta al llac de les Bouilloses :)

I avui diumenge hem aprofitat que teniem el camp base montat a les  Bouilloses, per pujar i baixar al Puig Carlit amb 1 h. i 50 min. i molt bones sensacions!

Molt bon cap de setmana de diversió!

Pas a pas!

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Limone Extreme: Estreno a la Copa del Món!

Han passat forces dies ja, però entre estudiar i recapacitar per tot lo passat, finalment he pogut escriure aquesta crònica, una crònica especial i única, i que si una cosa tinc clar es que vaig disfrutar al màxim sa cursa i el que vingui vindrà però més enllà... Ningú hem traurà aquesta experiència que quedarà gravada a sa meva memòria de per vida...
"Sorolls dels competidors, les meves petjades, els meus batecs i les meves alenades, però sobretot el soroll de l' helicòpter, tot això és una petita mostra del que he sentit en aquesta cursa, sentir de escoltar, pel sentit auditiu, perquè pel que fa de les emocions, moltes d' elles no son impregnables amb lletres."

Si fa uns mesos abans, sobretot durant els de la lesió, m' haguessin dit que participaria a una copa del món, no m' ho hagués cregut! No era posible!
 


La copa del món, un circuit privat on es reuneixen els millors especialistes del skyrunning de món, SKYRUNNING amb majúscules, sobretot almenys en aquesta cursa que era per l' entorn i el recorregut... Im-pre-si-o-nants! Una cursa de muntanya de veritat, dura, amb desnivell, amb trams relliscosos, trams tècnics, trams de caminar, trams de córrer molt... in-cre-ï-ble!

Participar convocat amb la selecció catalana, a una cursa de copa del món, era per a mi un dels somnis per complir a n' aquesta vida, una referencia desitjada d' aquestes que saps que son difícil de que es donin, que hauràs de lluitar molt per aconseguir-ho... Però com tot en aquesta vida.. Era difícil i tindria que lluitar fort per aconseguir-ho dur-lo a terme!

Amb tot això, una vegada superada la lesió, he anat agafant un altre cop sa forma, una forma que personalment us confesso que no m' esperava assolir en cap cas.. O no que fos recompensada d' aquesta manera ...





Pas a pas, com es titula aquest blog, he anat treballant dur, suant, esforçant-me, sofrint a alguns entrenaments o en d' altres simplement fent l' esforç de aixecar-me o decidir-me a sortir a fer el programat amb es cos adolorit o cansat de les sessions fetes... Pro com molts sabeu, s' ha de rompre l' estat de homeòstasis, s' ha de anar picant pedra per estimular es cos, donar-li un estímul i també deixar que aquest es compensí amb descans o ENTRENAMENT invisible...

Idò jo estava allà, a una prova de copa del món, havia tingut la sort de haver estat convocat per la selecció Catalana per disputar l' ultima prova de la copa del món, a Itàlia, a Lago di Garda! Agrair infinitament, de tot cor i per tota la vida l' oportunitat que m' han brindat! Això el primer, fins aquí tot be, però buah, això comporta una pressió que també d' ha de saber gestionar! El lema del seleccionador era que a gaudir de la experiència però que ens hi jugàvem la Copa del món per equips de curses per muntanya! Jeje molt fàcil... Encara que ets molt gran Fernando!!!


Bueno, tret de sortida, per davant 2 km de terreny "pla" per dedins la ciutat primer i després vorejant el llac, l' increïble llac! Es surt a un ritme alt, però no tant com m' esperava sa veritat, hem trobo "còmode" i tinc a la gent bona just al meu davant: noms com Kilian Jornet, Luis Alberto Hernando, Ionut Zinca, Zaid Ait... Per no estar "acollonat" no!?!?!?

Idò allà estàvem, anem fent i agafem ja una pista que després ens conduiria a un sender.. Ens esperava un tram de ni mes ni menys que 8 km amb un desnivell + de 1300 m! Rampes de km vertical vaja...

Vaig fent, amb bones referencies, i les sensacions son que hem trobo be! Porto un ritme alt i vaig agafant gent, encara que penso: "no te flipis, pere, que lo important es puntuar be i no pegar una petardada que no aportarà res a l' equip" això per una part, per s' altre tinc molt molt bones vibracions, agafo la roda al Joan Freixa, es una bona referencia i vaig tirant un tram darrera d' ell.. Però passen uns minuts i jo vaig be, veig k ses pulsacions s' estabilitzen o baixen un poc... Així que prenc sa decisió de tirar endavant, demano pas a en Joan i pec una estirada, veig que ses cames van, així que encara que puja molt i no vaig sobrat, crec que puc donar un poc mes..

Aquesta empenta que havia agafat... Me dona ànims, a donar un pel mes... I res: "al lio", ja estic allà, agafo gent i veig n' Oriol Cardona allà al davant, amb uns altres atletes, així que a seguir! Agafo la seva roda i vaig fent! Un poc mes, avanço a un parell de gent però n' Oriol s' escapa...

A n' aquest tram es cap dona voltes, penso en moltes coses, on estic!? Quina cursa estic disputant!? Hi ha un helicòpter sobrevolant la cursa!? M' emociono un poc jeje però de cop penso; tio va, concentrat, pensa amb sa cursa que estàs fent! A per totes!

 


Al km 11 o així agafo en Luis Alberto Hernando, qui no te el seu dia i ja du a sobre una bona temporada... Així que res, a tirar! Agafo a nen Nil Cardona i anem junts fins es 12, ell no es troba del tot be de sa panxa així que segueixo al meu ritme, arribo al km 12 on hi ha avituallament, a partir de aquí fem un tram de petita baixada, on s' han de estirar fort ses cames i córrer fort! Tampoc m' arrisco massa, no vull petar!

Al final de sa baixada, toca pujar jeje i allà m' agafa en Imanol Goñi, corredor jove basc! M' avança i penso que sa seva roda es sa bona! M' enganxo i tirem amunt, es un tram que puja però permet córrer, pista d' herba... Veiem allà al davant a n' Oriol + 2 altres corredors, seguim i els agafem, seguim a bon ritme i ens animem mútuament! “Vamos que estamos haciendo buena carrera!”

Seguim, tirant i al cap de uns revolts de caminet entre prats, boscos i un poc de neu per devora es camí... I properament agafem un altre grup!!! Son 3 més, entre d' ells una andorrà, un que corre per l' sportiva i un altre mes!

Abans de que acabi sa pujada i assolir es punt màxim de altura (1600), avanço a nen Imanol i un altre corredor d' es grup, pas següent: baixar! Es fa dins un tram de bosc, amb bastanta fullaca, terra banyada... Ses meves sabates no enganxen massa a n' aquest tram així que he de anar bastant alerta per no caure... En Goñi sa tira tope, m' avança i marca ritme, mos quedem ell, un altre corredor patrocinat per una marca i jo...

Anem fent amb baixada, unes corbes bastant tancades, boscos frondosos.. Quin plaer!!!

Estem pel km 16 o així i agafem una pista, primer plana i després pica per amunt.. Agafo un bon ritme i partim en Goñi i jo!
Ara ve un tram de cursa que son puges i baixes, enfangats.. I sem fa bastant dur i llarg! Me prenc es 2n gel i pareix que me dona vida! En Goñi fluixetja un poc i s' altre corredor mos ha tornat a enganxar.. Fem camí pro es fa llarg, puges i baixes però vaig entrant en ritme!!!

Arribem a un control, primer es corredor desconegut, després jo i en Goñi darrera.. Aprofito per fer un avituallament ràpid i avançar així una posició.. Aquesta jugada me surt molt be i res, ja estic a sa baixada final! Avall, avall! Primer un tram tècnic on agafo un altre corredor aprofito que es tram es de córrer i que ell pareix que tira per agafar sa seva roda...

Un poc mes abaix però me n´adono compte que ell als trams tècnics no va tant be així que quan puc l´avanço i faig tot es tram tècnic bastant be, vaig be però un poc massa ràpid jeje tinc algun ensurt però els aconsegueixo salvar, poso sang freda i cap avall!

Van passant es metres de desnivell - i ses forces son justes, s' agarroten ses cames però joder, Pere estàs fent una cursa molt bona! No se quin vaig però es km´s van passant!

Estic acabant, garebé arribo al poble, agafo una pista encimentada i hem canten que vaig el nº 11! Penso: Ostres! Que bé! Però just un revolt més al davant veig una esquena de un corredor de Salomon, no m´ho pensó dues vegades i canvio amb el que hem queda de energía, ell va tocat i jo sembla que tinc un puntet de canvi, en pocs metres l´aconsegueixo agafar i no m´ho pensó un altre vegada, ataco de nou i afronto els darrers 400 metres de cursa com si el dimoni vingués a per mí!
 




Miro un cop al darrera i no hem segueix, un munt de sentiments m´afloren, cauen sobre mí, una sensació increïble de felicitat, unes rialles, unes llàgrimes, la gent que m´allarga la mà perquè els hi toqui, com la gent bona, com els supercracks mundials... BUAAAAAAAH! Pell de gallina!

 
Ja hi sóc, exploto de felicitat!
 


 
 

Això va per tots els que m´ajuden o m´han ajudat a ser com sóc, la meva familia, els meus amics, per la FEEC, per tots ells va! Perquè m´ajuden a treure el millor de mi, el meu dia es dur, entrenar i estudiar, poc més, però tot es veu recompensat perquè sóc feliç, faig el que m´agrada!
 
 
Per sempre, PAS A PAS disfrutant!

dimecres, 25 de setembre del 2013

Cross al Yelmo

El passat cap de setmana ens vam desplaçar a Madrid per disputar la cursa de muntanya del Cross al Yelmo, una cursa curta i explosiva que es disputa a Manzanares del Real, de uns 12 km´s de longitud amb un primer tram de asfalt, una pujada fins “al Yelmo” i una exigent baixada fins un altre cop al poble.

Ja havia participat en aquest cursa el 2011 i havia quedat en segona posició, per darrera de Alfonso Rodriguez i per davant un atleta punter i en auge avui en dia, Manuel Merillas.

Com vaig estar 2 anys estudiant per Madrid, allà hi tenc amics apreciats i per això sempre hem ve de gust pasar a veure´ls.

Pel que respecte a la cursa i com té aquest primer tram de asfalt, es sol sortir a un ritme alt, de fet, els 2 primers km´s i mig són de asfalt picant cap amunt però que es fan a un ritme mig de 3:30 o inferior…

La cursa va sortir controlada i durant aquests km´s vaig controlar les meves sensacions, poc a poc vam anar pujant o més aviat continuant amb el ritme inicial.

Un cop finalitzava el tram de asfalt, vaig quedar amb el qui precisament m´havia guanyat fa 2 anys i quan vam agafar el camí vaig apostar per seguir estirant fort i posar el meu ritme.

Després de fer un km més o menys de pujada, vaig notar que anava despenjant al meu rival i que el ritme imposat era bó, així que tot i que les forces no hem sobraven, vaig seguir posant el mateix ritme, i així durant tota la pujada, coronant finalment primer a uns 45 segons del segon.


Ara tocava una exigent baixada, sense perdre el temps i apurant al màxim! Me tir a mort i colque susto tenc, però a nes final agaf es tram de asfalt que conecta amb l´arribada i em canten que no duc a ningú al darrera!


Darrera espitjada per fer bon temps i… Meta! Amb un temps forá bó, sobretot el de pujada…


Molt content amb les sensacions, hem tret sa carbonilla després de sal larga cursa de diumenge passat a Granada i sembla que tenc xispa a ses cames!



Ara toca plantetjar aquest final de temporada, estic en bona forma i ses sensacions acompañen així que mentre es pugui seguirem corrent i fixant objectius...

Només espero acabar bé sa temporada i en seguir millorant, sembla que estic en el camí correcte!

Pas a pas!


dimecres, 18 de setembre del 2013

Final Copa de Espanya a Granada

Després de passar s´estiu per Mallorca on he disfrutat de entrenar per casa, tocava comprovar el meu estat de forma a una gran prova, la Sagra Skyrace una prova de 27 km i 2200 d+ que es disputa a Granada i que a més era la darrera prova puntuable per la Copa de Espanya de curses per muntanya.

Primer de tot, anava a aquesta cursa amb moltes ganes, perquè sembla que sa operació ja es passat i que estic prop del 100% amb el que respecte a les sensacions del genoll, després hem sobren altres motius com per agafar un prova d´aquesta magnitut amb ganes: Compromís amb la gent que hem dona suport, il·lusió per demostrar el que puc fer i sobretot disfrutar de posar el meu cos a prova al medi que més m´agrada córrer: Sa muntanya.


Es donava sa sortida a sa cursa i els primers 400 metres surt bastant ràpid, sa veritat es que darrerament hem trobo bastant bé i els entrenos de potència i capacitat aeròbica surten a bon ritmes, però bé, vaig tirar de cap i vaig frenar, sa meva guerra era lluitar per un possible top-10.

Agaf un ritmet bó sense passar-me de pulsacions i vaig tirant, s´ha sortit fort però estic còmode, cap a nes quilòmetre 5 agaf en Toni Roldan, es veu que no té el dia, me diu que tiri però preferesc quedar-me una estona darrera d´ell. Es cap de uns minuts el pas perquè trob que puc anar un pèl més aviat i li dic que s´aferri a nes meu ritme...

Van passant es km´s, aquets primers són de pujada i una baixada bastant tècnica, després una dura pujada on ja faig unes passes caminant i seguidament tornar a baixar fins a agafar una pista, estic al km 9 i les sensacions són bones, hi ha un avituallament i decideixo agafar un poc d´aigua i prendre´m es primer gel, duim uns 50 minuts de cursa.

A partir d´aquí sa cursa sa torna molt ràpida, per pistes on es pot rodar fàcil per davall de 4´ es km i aquí és on he de tirar un poc de coco i pensar en agafar un ritme bastant bó perquè no m´agafin però sense sobrepassar-me perquè queda sa pujada més dura de sa cursa!

Després de es tram de pista, que es va fer molt llarg i on pensava que en Toni me passaría "volant", pas per un altre avituallament on hi ha el tècnic de la feec, hem dona avituallament i segueixo, aquí és on tenc sa primera baixada anímica, me desconcentr i pasen uns minuts sense que pugui agafar ritme, sa meva posició deu esser el 8 de la general, molt bé per ara, però encara que queda un bon troç, gairebé mitja cursa!

Poc després de començar sa escensió forta (uns 1200 de desnivell +) hem passa un tal... Iván Ortiz, aquí si que es on sonc conscient de on estic, penso: Ostres! Aquest senyor va fer campió de Espanya l´any passat... Guanyant a un tal Tòfol Castanyer... jeje així que ho estic fent bastant bé, me torn a centrar i agafo la seva referència...


A mitja pujada però ses forces comencen a decaure, vaig notant com baix es ritme però pos tot de sa meva part perquè aquesta pèrdua sigui mínima, hem concentro al màxim i sa pujada sa fa realment dura! Hem sobrepassen fins a 4 esportistes més, així que estic el 13 de la general just al darrera de en Pep Vinyes, company de sa Selecció Catalana.


Es metres que queden de ascenció els faig intentant recuperar-me, prenc un gel que duia al damunt i respir a fons per afrontar sa baixada!

Segons es perfil que tenía dins es cap, una vegada es coronava el cim de la Sagra tot era baixada, així que intent baixar com sé que puc fer-ho, i a més veig que sa baixada és tècnica, com ses que tenim a Mallorca, així que toca exprimir-se a nes màxim, posar atenció a cada pasa que faig i andavant!

Faig mitja baixada més o menys molt còmode, disfrut de tirar-me i a més que vaig ràpid, al començament de baixada he sobrepassat en Pep i vaig 12 de sa general, es top ten veig que el tenc difícil però almenys no vull perdre cap posició!

Es problemes venen quan falten uns 2 km´s per arribar, primer tenc una caiguda sense consequències, però de sa des-hidratació o de baixar frenant per es trams tècnics... Fa que s´hem pugin es bessons, a més de ses dues cames, mai havia tingut aquesta sensació, és bastant horrible!

Però bé, no hem dono per vençut, intent arreglar-ho amb ses calçes compresives i parèix que s´arregla un poc, un darrer esforç i estic a meta!


Ja hi sóc! Darrers metres... I estic a meta!

Arrib en 12è lloc general i 2n sub-23, un resultat que valor molt positivament, s´em ha resistit el top ten però es que estem parlant de una prova amb primer nivell estatal i fa 10 setmanes que estic entrenant corrent després de s´operació...

Per tant, més que mai, pas a pas a seguir disfrutant, a seguir lluitant!

dimarts, 20 d’agost del 2013

Serra de Son Torrella

Aprofitam al màxim els dies que queden de estiu...



Bon entrenament alpi amb molta adrenalina!

Pas a pas!

dijous, 8 d’agost del 2013

Cronoescalada al Torreón

El passat cap de setmana empreníem el viatge cap al Km vertical Torreón, la darrera prova de la Copa de Espanya de Km vertical, sortíem des de Mallorca amb un vol direcció a Bilbao, allà agafàvem un cotxe direcció Brañosera, Palencia.

Un cop allà ens vam retrobar amb els companys d´equip i amics del Blue Motors, en Xavi Jové, David Adán i en Sergi Brau, tots ells joves promeses del Blue Motors. Ens va sorprendre de la temperatura que podía fer, al vespre va baixar als 10º i no portàvem la roba més adecuada, així que vam abrigant-se com vam poder...Vam anar al breafing, a sopar i a dormir que el següent dia ens esperava canya!

El diumenge la meva sortida era a les 9:28 del matí, ja que es tractava de una crono amb sortida individual i les primeres sensacions, durant l´escalfament i l´inici de la cursa no eren de les millors, notava les cames pesades, "falta de xispa".

S´ha de dir que no havia preparat especialment aquesta prova sinó que com el meu germà Manuel aquest any ha disputat la Copa hem vaig animar a participar-hi, per a competir i anar agafant sensacions després del campionat de Espanya i com a continuació de la preparació que estic realitzant de cara a afrontar un final de temporada amb moltes ganes!

http://torreon.branosera.com/pics/gps/maxi/perfil_crono_2011.jpg 

Estava en cursa i mica en mica vaig retrobar sensacions, després de un inici molt planer (per ser un km vertical) on vaig córrer a bon ritme, m´esperava la part més dura, una pala bastant dreta abans de una petita baixada i la darrera pujada final...

Poc a poc observava que el meu temps era bó, que a mesura que m´apropava a la temuda zona crítica, les cames i el cor responíen amb força, corrent molt de temps i només a la part més dura hem vaig posar a caminar, més que res amb la previsió de poder fer un bon darrer tram de baixada i pujada on semblava que s´havia de córrer fort...


Un cop superada la dura pujada, vaig estar content de haver-me "reservat" un poc de forces pel tram final, ja que vaig poder dur un molt bon ritme al tram de baixada i el que quedava de prova!

Vaig marca un temps de 54:00 min. exactes, i abans de la cursa hagués firmat un temps de entre 55 a 60 minuts...

Content pel resultat, marcant un 6è lloc absolut, a tant sols 8" de tot un especialista com Joan Navarro o a 1 min. i 30" del 3er classificat... Aquesta bona posició també hem va valer per ocupar el 1er lloc en la categoría Sub-23 i treure al 2n classificat de la categoría... Un tal Manuel Rullan (jejeje) 2 min...

  

Tot i així, felicitar als integrants del Blue Motors, que van conseguir ni més ni menys que ocupar totes les primeres posicions finals de la Copa de Espanya en cada categoría inferior, en Sergi Brau 1er Cadet, en Xavi Jové 1er Júnior i en Manuel Rullan 1er Sub-23...


Molt satisfet amb el suport que ens brinda el Blue Motors!!!

Aquestes curses ens donen ales per seguir disfrutant, seguir lluitant i mirar andavant...

Pas a pas!

divendres, 2 d’agost del 2013

Records dels Alps!

Durant els dies que vam estar pels Alps, entre d´altres activitats vam pujar al Breithorn, un pic de més de 4000 metres i a sobre sortint des de Cervinia (2000 metres) vam pujar desconeixent el camí amb 2 h i 53 min. Al video es pot veure el Cervino de fons... Un pic encara més alt que el Breithorn, que algún dia s´haurà de pujar, per cert, ara mateix hi ha en Kilian per la zona, on intentarà batre el rècord del Bruno Brunod de ascens-descens... Pas a pas!

dimecres, 24 de juliol del 2013

Zumaia: Un Campionat de Espanya salvat!

Després de passar uns dies pels Alps i com ja vaig comentar, hem vaig desplaçar a Zumaia, Pais Basc, per disputar una cursa que era Copa de Espanya de curses per muntanya i a l´hora Campionat de Espanya en categoría promesa.

És el darrer any que pertany a n´aquesta categoría i per tant l´objectiu principal a principi d´any era atacar el campionat, perquè el 2012 hem vaig quedar molt aprop de aconseguir la primera posició, a tan sols 10 segons del primer.

Però bé, com sempre passa no es pot fer gaire plans sinó que les situacions et van marcant el desenvolupament de una temporada i per sort o per desgràcia enguany no havia pogut arrencar gaire després de la temporada de esquí, va venir la lesió de genoll.

Un cop superada aquesta, he pogut entrenar just, i hem fet el possible per arribar en la millor forma, fent comptes, fa 2 mesos de la operació, sí, 8 setmanes. Les 2 primeres les vaig passar aturat completament, després vaig anar introduint treball aeròbic de bici i natació durant les setmanes 3 i 4, finalment i ja per casa, fa un mes que provava per primer cop a córrer per muntanya i sessions de exigents com poden ser el treball  de la potència aeròbica les he fet en terreny pla i en una ocació només, tot sa altre preparació ha contat en rodatges, alguns canvis de ritme i tirant molt de entrenament creuat, bicicleta i natació.


Sabíem que fisiologicament amb el temps que teniem era impossible assimilar tota la feina que s´havia de fer per un campionat de 31 km a un ritme alt i sense gaire desnivell (1400+), és a dir tot de córrer molt, així que ens vam centrar amb l´entrenador a no córrer més del compte per intentar arribar a tope sinó que aquesta cursa seria com a una primera pressa de contacte i on hauría de intentar fer una cursa intel·ligent per administrar el millor possible les meves forces.

Així mateix, encara que tinc 23 anys cumplits, ja porto uns anys a n´aquest món de les curses per muntanya i havia de tirar de "veterania jove" i cuidar molt el meu cos, escoltar-lo i intentar no demanar-li més del que podía.

Precisament els dies que he passat pels Alps hem van ajudar molt per retrobar la vertadera assència del que fem: DISFRUTAR, i és que aquest ha de ser el sentit del que fem, malauradament, o almenys jo, sóc molt conscient de que amb aquest esport, malgrat està en auge, no m´ hi guanyaré directament mai sa vida, però el que sí que es pot fer, que HEM de fer, és disfrutar, gaudir de la naturalesa i del nostre esforç. Sembla una cosa òbvia però molts més cops dels que ens pensam passa, que ens centram en les competicions i en entrenar dur només per guanyar o per la pressió de fer-ho bé, del "caché" que un té o dels resultats que la gent està acostumada a veure de tu i més enllà de tot això la essència no s´ha de perdre mai, però MAI, correm per muntanya perquè ens agrada.

Vaig tornar dels Alps havent disfrutat molt de aquelles muntanyes, on hem vaig cansar de pujar i pujar i baixar i baixar (casi més de les llargues baixades que de les pujades) jeje. Ja dedicaré una entrada a explicar tot el que vaig fer per ellà. I res, tornava de aquelles marevelloses muntanyes sense pensar gaire amb el que m´esperava, de fet un poc de peresa hem feia haver de sofrir el ritme endiablat dels millors corredors del territori.

Sense pensar-m´ho més, estàvem per Zumaia, moltes cares conegudes, alegría de veure companys que fa molt temps que no ens veiem i especialment el meu entrenador, qui córrer per la comunitat de Madrid. Dissabte brifing on ens explicaren un poc el circuit i res més, a descansar a l´hotel amb la selecció Catalana.


El diumenge hem vaig aixecar sense haver dormit gaire bé, els nèrvis havien fet de les seves però havia de tenir el cap fred, pensar que havia fet molt per arribar fins allà i que ara era el moment de possar tot de sa meva part, i una frase que hem va a venir al cap durant molts instants de la cursa: Ningú et regalarà res, aquí tothom vé a lluitar per estar el més adavant possible i per tant no serà gens fàcil així que venga, a patir!

No sabía molt bé com encarar la cursa, havia de intentar deixar els nervis fóra, guiar-me per les sensacions i no passar-me massa al principi perquè podía passar de rosca. Així es va donar el tret de sortida, i surto a un ritme bó, les cames no van malament però tampoc hem vull confiar, el primer km és per la població amb un poc de pujadeta i baixada i marc un ritme de 3:30, els de el davant deuen anar a 3:15 o així però a n´aquesta guerra no hi puc entrar així com estic actualment.

El també promesa Manuel Merillas, recent sub-campió de Espanya absolut s´escapa desde el principi, no està al meu abast ara mateix. Però després de ell, a part de la gent absoluta, jo vaig en segona posició promesa. Les cames van prou bé i he de controlar els impulsos i pensar que això serà molt llarg. Penso que porto un ritme alt però que les cames van bé i si no hem passo de la rosca i vaig constant potser rescaré un podi així que decideixo continuar així esperant que "el hombre del mazo" tengui pietat de mi.

El meu germà Manuel surt també molt bé i al km 2 es situa a la meva alçada i passa al davant, jo li recordo que no es passi de rosca i que vagi per sensacions, que 31 km són molts i pot passar de tot. Així anam fent, un al costat de l´altre, van passant els km´s ell davant a les pujades i al pla i baixada jo intento mantenir el ritme i marcar-lo.

Cap allà al km 12 o així ell pega una estirada que hem treu uns 50 metres, jo continuo el meu ritme, no vull forçar més perquè encara hem passaré... Tot i això, a la següent pujada el trobo que no va al mateix ritme i que ha forçat una mica més del compte, intentam anar junts un tram però ell hem diu que jo tiri per les meves sensacions. En aquest punt ell es despenja i jo continuo com puc.

Cap allà al km 18 hem passa un que va a un ritme molt bó i intento seguir el seu ritme i progressar, però uns metres més andavant el deixo anar, no he de estirar massa més que sinó petaré penso.

Al km 20 o així hem rebassa en Diego Cardozo, un company de Selecció Catalana que és sub-23 i que corre molt bé i en terrenys plans es defensa molt bé també, aquí tenc un punt de inflexió una mica crític, perdo la segona plaça promesa i hem venc un poc abaix psicològicament, però sort que una mica més andavant consegueixo controlar aquests pensaments, que he de seguir lluitant i arribar a meta almenys amb aquesta 3era plaça promesa.


Així vaig tirant, a partir del km 23 o així vaig amb les forces molt justes, pensant el que hem queda i centrant gairebé tots els meus esforços en fer una passa i després una altre, economitzant al màxim cada gest, van passant els km´s cap al km 28 veig als meus pares, només queden 3 km, 2 pujades fortes però curtes i som a meta!

Penso el que hem queda, que són uns 15 min. de cursa, que això no és res amb tot el que he patit per arribar fins aquí i que la línia de arribada està molt pròxima i pas a pas aconseguim arribar a meta!


Fent els 31 km´s amb 2 hores i 43 minuts, acabant 3er promesa i 24 absolut!


Una cursa on he mantingut un ritme constant i he tirat de orgull, estic molt content de aquest podi, una tercera posició a dos mesos de haver passat per quiròfan es per estar molt content!

Aquí és on recordo a totes les persones que m´han ajudat, al metge Dani Brotons, al metge Miquel Llobet, als tècnics i seleccionadors de la federació Fernando Rosa i Arnau Anguera, als meus amics, al meu entrenador: David Galindo i a la meva família...


Sense oblidar-me del meu club i el meu colaborador OS2O...

Gràcies a ells i tot el meu esforç i sacrifici invertits, he pogut quedar en aquesta 3era posició...


Tot això em dóna molt força i ganes a seguir, a seguir entrenant, corrent i disfrutant!


Pas a pas, cap a sa felicitat!

dilluns, 8 de juliol del 2013

Alps!

Fa unes setmanes que no faig cap entrada al blog, sa veritat es que no he aturat i això és bon senyal per jo!

Poc a poc, després de 15 dies de rehabilitació he pogut començar a córrer, primer molt suau i per pla i ara ja aquesta darrera setmana he pogut introduir intensitat i un poc de muntanya. 

Es temps que queda per es que havia de esser a priori l´objectiu de l´any és molt poc, es proper 21 de Juliol toca campionat de Espanya de curses per muntanya en categoria promesa, fita que havia de ser clau en la meva temporada i on volia estar en bona forma per intentar millorar el resultat de l´any passat i perquè a més és el darrer any que formo part de aquesta categoria. 

Però bé, lluny de la planificació inicial, ara mateix hem trobo que sí, puc entrenar fort, però el meu nivell de forma no és el que hauria de esser a 2 setmanes del campionat, i no hi ha temps material per agafar-la. 

Tampoc sóc una persona que hem doni per vençut fàcilment, així que, amb tot lo esmentat anteriorment, intentaré almenys estar a la línia de sortida i arribada per a fer una bona cursa o sa millor cursa que hem deixi el meu cos. Si ho pensam bé, aquesta temporada no he aconseguit arrencar realment, ja que quan millor hem trobava, després de la temporada hivernal de esquí, hem vaig començar a notar les molèsties al genoll i ja vaig haver de reduir molt els meus entrenaments de impacte fins a suprimir-los, passar per quiròfan i recuperar-lo... 

Malgrat tot, com he dit abans, seré a Zumaia, sense descartar res però sense aspirar a res, lo que surti sortirà i si més no, espero i confio que sigui almenys un començament de temporada per jo, sa idea és anar encadenant bons resultats que hem permetin recuperar sa confiança i culminar amb bones curses pels mesos de setembre, octubre i novembre. A part de tot això, i gràcies a que estic recuperat, parteixo als Alps 10 dies, dies que hem serviran per seguir gaudint de sa muntanya, conèixer llocs nous que hem fan molta il•lusió conèixer... 

I tampoc ho negaré, dies per entrenar fort! Ens veiem pròximament, gaudiu de sa naturalesa, disfrutau de ses muntanyes! 

Pas a pas!

dimarts, 4 de juny del 2013

26 mils!

Jo segueixo amb sa meva recuperació, de moment podemc aminar sense dolor i esperem pròximament poder córrer, ara toca piscina i rehabilitació, només fa dues setmanes de la operació i estic força content amb l´evolució seguida fins ara!

Però aquesta entrada no va dedicada a mí, sinó a un familiar meu que també dóna molta guerra en es món de sa muntanya... concretament es tracte del meu cosí Toni Josep, qui el passat cap de setmana va aconseguir unir gran part dels pics de més de mil metres de mallorca seguits un darrera l´altre...

La intenció era fer-ne 28 però per diverses raons va tenir que deixar-ho estar quan en portava 26!!!

Es tracta de una gran gesta i encara que ell no ho fa ni molt menos perquè se li sigui reconegut, trob que es merèix almenys una entrada aquí!

Estic ben segur que quan s´ho torni a proposar els aconseguirà als 28 ja que el repte era fer-los en menos de 24 hores i encara li van sobrar unes cuantes per poder haver acabat...

A n´aquest enllaç podeu llegir-ne una crònica molt interessant a un gran blog de un altre amant de sa muntanya mallorquina!








Així que amunt familia Rullan! Amunt Mallorca!


Pas a pas, esper poder contar-vos que ja puc córrer aviat!

dijous, 16 de maig del 2013

Artroscòpia

Ja fa molts dies que no escric per aquí, el fet principal és que no he estat passant uns dels meus millors moments per unes molèsties al genoll.

Ja comentava en les darreres entrades que tenia unes molèsties, però no li donava més importància... Doncs bé, aquestes es van anar agreujant, fins es punt que no podía córrer més de 15 minuts, sentía com un pinçament al genoll esquerra, així que finalment vaig passar pels serveis mèdics de la federació, el doctor brontons, que molt amablament hem va anar seguint la evolució, però el genoll no anava...

Primer voltaren després corticoides, i res, sa inflamació no baixava, següent pas, fer una resonància, i va donar que tenia una fisura al menisc intern, molt males notícies perquè això m´obligava a passar per quiròfan per fer una artrscòpia, que encara que és un doi de operació hem tendría aturat, si era menisc, una temporada llarga...

Després de estar 2 o 3 setmanes darrera es seguro, al final aconseguesc que un especialista recomenat per el Dr Brotons, el Dr Llobet, me realitzi s´artroscòpia... Això era ahir...

Però sa bona notícia és que al final, quan el Dr estava realitzant la artroscòpia i va anar a veure el menisc, el va trobar intacte, i el que vaig resultar tenir era una hipertròfia de la grasa de Hoffa (grassa que hi ha just al davall del tendó rotulià) i aquesta hem pinçava es veu...


Segons hem va dir, tenc el genoll amb molt bon estat, lligaments i meniscs perfectes!

Aixíi que dins lo dolent de haver passat per quiròfan, almenys no ha estat menisc (amb les seves conseqüències de possible artrosis a llarg plaç...)


Tenc el genoll inflat però ja el puc posar al terra, poc a poc aquesta setmana a rehabilitar i bueno, no m´han dit quan de temps hauré de estar però menys que amb menisc, segur!!!


Animat, pas a pas i andavant!!!

divendres, 19 d’abril del 2013

Crònica Trineu i actualitat

El passat cap de setmana, com ja vaig anunciar, ens vam desplaçar a Benasque per disputar la Trineu!

Tant en Xavi com es meu germà Manuel, com jo, estàvem molt il·lusionats en fer-ho bé i els nervis van aflorar durant tot el dissabte... Cadascú va a anar a practicar i reconèixer la seva modalitat, el seu tram.

Jo vaig fer el circuit a bon ritme, sense passar-me però necessitava provar-me un poc i així a la vegada acumular un bon entreno.

Així, dissabte vaig esquiar 1 hora i 20 min. fent el circuit de la prova en poc més de 52 minuts, així, diumenge, ja sabia per on anirien els tirs...


Diumenge va sortir tot redó, en Xavi va sortir fort però a la vegada intel·ligent, i sense forçar més del compte a la baixada per no punxar, fet que ens complicaría tota la cursa del equip. Tot i així va arribar 3er al relleu, primer parcial de tots els equips.

Després li va tocar al meu germà, que va imprimir un bon ritme, agafant a tots els participants que participàven individualment i aconseguint arribar ja cap de cursa al relleu que es donava al poble de Cerler.

Allà va ser el meu torn, esquí de muntanya en un circuit força pla on hem vaig exprimir a fons! Les sensacions francament bones, arribant en solitari al collado de Ampriu i així poder prendre´m la baixada amb calma. El temps de pujada meu va ser el millor parcial de tots esquiant, 42 minuts, i aconseguint avantatjar als segons classificats per equips amb més de 12 minuts!!!

Molt bon cap de setmana, una vistòria més al sac, una cursa disfrutada!



Fins aquí tot alegries, victòries cada cap de setmana, però la veritat es que fa unes setmanes que no puc córrer dignament, ja a Montserrat vaig córrer amb molèsties al genoll i de moment persisteixen en tota activitat on hi ha impacte. Estem solucionant el tema, però serà impossible que estigui per córrer aquest cap de setmana a la primera prova de Copa de Espanya a Otañes. Sa veritat que és un cop, però ho superarem, això acaba de començar i m´estic trobant millor que mai, així que amb paciència que la temporada és molt llarga!

De moment a fer bici, nadar i esquiar fins que hi hagi neu!


Pas a pas!