Enguany, per fi, hi ha hagut campionats d´Espanya en edats
inferiors a Senior. Gràcies a sa feina feta per vàries federacions, aquest any
es va disputar el campionat estatal a Parada do Sil de les categories cadet,
júnior i absolut (distàncies diferents i adaptades).
Es campionat de Espanya en categoría promesa (atletes de
menors o iguals a 23 anys), es va disputar a la Vall d´Uixó, Catelló,
aprofitant el campionat de Espanya per clubs i perquè els atletes promeses
poden participar a campionats absoluts (com va passar amb jo que vaig
participar a Parada do Sil).
Perquè no dir-ho, era l´objectiu de sa temporada, i més
després de la lesió tot just després de disputar el campionat de Espanya
absolut. Sa mala sort va fer que em torcés el turmell i que com a consequència
no pogués entrenar bé durant uns 2 mesos.
Va ser a principis-mitjans de Juliol quan, per fi, vaig
començar a encadenar bones sensacions, el turmell ja em deixava entrenar bé per
terrenys irregulars i els exàmens ja havien passat, això sí, estava en ple
estiu (no m´agrada gaire sa calor), però bé, què hi farem, si toca entrenar, si
volia estar bé pel campionat, tocava entrenar dur.
Després de 2 mesos de preparació, amb alguna competició
(poques) per enmitg, vaig arribar al campionat de Catalunya de curses per
muntanya en categoría Promesa, vaig notar una falta de ritme competitiu, però
també me vaig passar de ritme al principi de la prova i això sumat a que tenia
una segona part de baixada molt rodadora…
Va fer que en els darrers km´s perdés el campionat i m´hagués
de conformar amb el sub-campionat de Catalunya Promesa.
Jo sabia que sa feina l´estava fent bé, els entrenaments
surtien i tot això em reforçava a pensar que estava en el bon camí. No tenía
temps a pensar gaire, tocava continuar entrenant amb força perquè dues setmanes
després ja era el campionat de Espanya de sa meva categoría.
La setmana següent al campionat feia un entrenament exigent:
10 x pujades de 100 m. desnivell + , més un canvi de 50 metres de
desnivell en baixada i recuperació
activa la resta de baixada. Sumant en el global de l´entrenament (encalentir +
sèries) 26,2 km , 1378 d+ en 2 hores i 9 min.
Això va reforçar sa meva mentalitat de cara al campionat
d´Espanya, sabia que si ho feia bé, no em passava, me sabia regular, podía
estar al capdavant de sa meva categoría almenys.
Va arribar el moment, després de una setmana suau, descansat
totalment, amb nervis lògicament. Estàvem a la sortida, els companys de
selecció, els valencians que sabía que hi havia dos germans que anàven bastant
forts, en Pep de Mallorca, algú que podía donar la sorpresa i jo…
Es donava la sortida, i com era de esperar, pel perfil i
terreny de la prova, els primers de la general (campionat espanya de clubs) sortiren
escopetetjats… Molt ràpids, i jo intentant ni perdre el cap de cursa de la meva
categoría ni passar-me de rosca, perquè m´esperaven 28 km´s per davant… En
definitiva, regular.
En Nil (company i amic de sa selección Catalana) marca el
ritme de la meva cursa, esteim situats a un segon grupet, veim el primer grup
de la general al davant i escapat ja destacat hi va un tal Ionut Zinca jeje
Vaja màquina…
Passam els primers km´s, una pujada a un turó i una baixada
per asfalt per enfilar cap a sa primera pujada forta del circuit, per dins un
torrent i amb una pendent progresiva.
Quan sa cosa es comença a posar realment dura (desnivell
pronunciat), anam agafant el primer grupet general, passam a gent, a nen Ramón
Recatalà, uns cuants del Mur i Castell i el Sestao que venen a per es campionat
de clubs.
A continuación agafam un tal Alfredo Gil jeje un altre crack…
I ens posa´m al darrera seu, aquí és quan el xip de “Danger-Peligro”, se
m´activa jeje, és un dir, més que res és sa prudència o estrategia de carrera,
pens que alomillor m´estic passant de ritme o no?
Mir el GPS i veig que duim… 8 km´s… Ufff , frena, frena Pere…
Que en queden 20?!?!?
Aquí és on, malauradament, deix anar a nen Nil, que va molt
fort i pensó que val més no petar, no passar-me de rosca, fer sa meva carrera i
no dedicar-me a seguir-lo.
Ell s´envà amb en Just Sociats que està just aquí al davant,
jo prefereixo quedar-me amb n´Alfredo Gil fent sa meva cursa i esperar a llegir
un poc més ses cartes…
Feim una primera baixada, on n´Alfredo baixa realment molt
bé, segueixo la seva roda i agafam un component del Cuenca, el sobrepassam i
seguim andavant, ell espitja bé al plà i a les baixades, pujante m trobo còmode
darrera seu, puc donar més però encara no crec que sigui s´hora.
Arribam al km 16 aprox. On hi ha els seleccionadors i el meu
germà, m´animen i em donen referències, en Nil es troba a 45 seg.
Aproximadament. Jo segueixo a lo meu,
ara passam un tros de pista en baixada on podem córrer molt, vaig amb n´Alfredo
i un del Sestao i quan agafam un desviament en pujada molt pronunciada
decideixo passar davant seu i ficar es meu ritme de pujada, els trec uns metres
i segueixo a lo meu.
Van passant els km´s, a la següent baixada m´agafa n´Alfredo,
que bé que baixa, jo prefereixo guardarme un poc més, baixar darrera seu i
acabar de digerir el gel que m´acabava de prendre.
Em marca un bon ritme, m´agafa uns metres però no gaires, el
tenc controlat crec jeje, i arribam al km 19 o algo aixi, torna toca pujar, aquí
hi ha bastanta gent, m´animen i em torno a posar a marcar ritme, pim pam pim
pam jeje sa pujada és lo meu, consegueixo tornar a despenjar a n´Alfredo i mir
referències, vaig sobre el km 20 i algo i m´indiquen que queden 2 pujades…
Decideixo seguir amb aquest bon ritme, en tot això den Nil ni
rastre, ja dono el 2n lloc per bó, pujam al Castell i veig en Nil al davant
meu, em treu lo seu, decideixo seguir el ritme que duc, és bó… M´ha passat el
del Sestao però el tenc aquí al davant…
A la baixada tot d´una l´agaf, no baixa gaire bé ell i també
per sorpresa meva agafo a nen Just Sociats… Es veu que avui no té el seu día,
fa molta calor… Amablament es decanta per deixar-me passar.
Comença la darrera i dura, dura pujada, molta calor… Però si
parèix corrible i tot?!?!
Però el cansament no ho posa fácil, ses forces ja són justes…
Darrera espitjada, hi ha força gent animant, i m´indiquen que
duc en Nil a 30 segons?
Ostres… Aquí ja veig posible agafar-lo, o almenys intentar anar a per ell… Faig
tot el que queda de pujada corrent…
He de prendre el segon Gel com sigui… Darrerament no sóc
capaç de digerir-los correctament, i com m´esperava, quan el prenc em vé el mal
de panxa i ganes de aturarme a fer… jeje
Tot i així, esper, a veure si em passa, intent dur-ho lo
millor possible i aconsegueixo passar el tràmit, parèix que el gel em fa
afecte, i puc tornar a baixar ràpid, guinavet entre les dents i a espitjar tot
el que és pugui!
És baixada però… joeeer… com costa, m´indiquen que el vaig
agafant… Però els km´s passen i no el veig… agafo el torrent que haviem passat
al principi…
I si que consegueixo veure´l està allà al davant però queden
poc metres ja… Possible, no?...Veig que em du uns 200 mtrs. Que no puc
remontar-li… Ses forces són ses que són… Però pel darrera sent ànims… És
n´Alfredo Gil… Penso, aah no… No m´agafaràs jeje i espitjo tot el que puc i
més…
Finalment m´enduc el sub-campionat de Espanya de curses per
muntanya, amb una diferència final de només 10 segons! Dono l´enhorabona al
campió, ha estat més fort, jo em quedo amb aquests moments finals de
sufriment-força, estic molt content de sa cursa que he fet i el paper en
categoría absoluta… Un 4rt lloc! 2 hores 31 min. Per fer els 28 km´s. Darrera
en Ionut destacat a 6 min. En Cristobal Adell a 1 min. En Nil 3er a 10 seg…
Ganes de seguir fent feina i motivació n´hi ha, l´any que vé
tornarem a estar allà, per darrer any, però encara me queda un any de promesa a
muntanya!
Pròximament ja parlarem de més coses, de momento, ha estat
tot, gràcies com sempre als que em donen suport, a la familia sobretot, gràcies
de tot cor!
