Fa una setmana que varem anar a Barruera, on es disputava la primera cursa puntuable per a la copa d´Espanya de curses verticals. Després de un viatge mogudet, arribarem molt just al inici de la cursa, però arribarem.
La cursa sortí ja a un ritme exigent desde el principi, però les sensaciones no eren dolentes. No haviem pogut encalentir massa bé però erem allà! De cop, una vegada haver sortit del poble, es va veure la duresa de la prova, les pendents eren tan pronunciades que no es podia córrer, era el que sabia però quan m´ho vaig topar... uff jeje això de caminar no se´m dóna malament pero tant de temps... Anava al voltant de la posició 10 de la general, molt bé pel nivell que hi havia, primer s´em va adormir un peu, un formigueix intens, provocat possiblement perquè amb les preses crec que em vaig ajustar massa una sabata i la circulació de la sang no devia ser fluida, als 1000 metres de desnivell em vaig haver de aturar uns segons per afluixarla i les sensacions era de que el desnivell acumulat anava pesant, les forces anaven minvant però així i tot vaig aguantar els 400 metres de desnivell que faltaven. Al final 19è de la general, gens malament, però amb el final de cursa que vaig fer... et quedes amb un poc de sabor amarg.
Però bé, s´ha de pensar i el cas es que estic entrenant bé però per a curses que es permeti córrer , la potència de cames que s´ha de tenir per pujar 1400 m. de desnivell en menys de 5 km caminant i als ritmes que ho ferem és brutal! A més, què entre el 8è i jo no hi va haver ni 2 minuts.. així que molt content!
Pensar què en 1hora i 36 segons vaig pujar 1400 metres... És increible, com pujar del mar al puig major!
La cosa pinta bé, ara només queda una setmana per a Berga, sa feina ja està feta, serán 20 km on ho donaré tot, està en joc el campionat de catalunya sub-23, a per totes!
Pas a pas!
