El passat diumenge vaig fer sa primera cursa de muntanya de sa temporada, a Tossals Verds, una cursa que sempre m´ha anat molt bé... 8º l´any 2009 i 2º l´any passat.
Ses sensacions prèvies eren bones, arribava descansat, amb moltes ganes de tocar muntanya i no fer voltes aun circuit com en es cross jeje
Va tocar aixecar-se prest per poder ser prest a Tossals i així trobar aparcament, així que damunt les 7:15 sortiem de Sóller, arribarem prestet i pujarem amb tranquilitat amb sa familia com sempre donant suport!
Ses sensacions prèvies eren bones, arribava descansat, amb moltes ganes de tocar muntanya i no fer voltes aun circuit com en es cross jeje
Va tocar aixecar-se prest per poder ser prest a Tossals i així trobar aparcament, així que damunt les 7:15 sortiem de Sóller, arribarem prestet i pujarem amb tranquilitat amb sa familia com sempre donant suport!
A les 10 i poc es donà sa sortida, desde un poc més abaix del refugi, abans de la sortida no sabia com plantejar la cursa, si sortir ja impregnant un ritme bo o per al contrari especular un poc i a veure quin ritme posaven els altres...Però aquest dubte es va borrar rapidament, només sortir vaig veure que ho havia de provar, s´ha de ser valent a n´aquesta vida, així ho vaig fer, només sortir me vaig colocar en primera posició, passant pel refugi primer i sense saber si hi arribaria també el primer....
Primera mini pujada i baixada a bon ritme, em gir... i veig que no tenc ningú aferrat al meu darrera, el ritme que posava era intens però el podia dur bé, així que cap endavant, sense mirar al darrera, passo per on estaven els meus pares i en Damià Vadell i em diu unes paraules que s´em quedaren gravades, -Vamos, vamos, no dus a ningú darrera, estàs tot sol, s´únic rival ets tú- i pensant amb aquestes acertades paraules d´en Damià vaig decidir controlar, posar un ritmet bo però sense castigarme molt...
I així anaren passant els km, al primer avituallament me gir i veig que el segon es el meu amic Joan Adrover i en 3r lloc, a una distància d´en Joan un grupet de corredors, però estan a una distància còmode per jo, així que a seguir regulant a la pujada del seregall per poder afrontar rapidament la baixada i el que quedava de cursa.
Es fa dur el seregall, em despisto de seguir les cintes i es fa incòmode, un pas andavant, mitg cap enrrera jeje, aferrant-me a tot el que podia! Ufff, jeje sa m´adorm un peu, sa veritat que mai m´havia passat, una sensació rara de formiguetj , supòs que pel fet de caminar tot aquell tròs de saragall, no hi estic gens acostumat!
Però bueno, tram superat, ara tocava un poc de pla a tope i baixada, aparentment un tram fàcil però no va ser així, els nirvis i tot plegat fan que anant rápid no et puguis fixar així com toca amb les cintes de marcatge, crec que també no estava molt ben senyalitzat aquell tram, ja que altres companys em varen dir a l´arribada que ells també s´havien desorientat un poc a n´aquella zona, però bueno, es normal que no estigués perfecte, l´organització va haver de marcar el dia anterior amb un temps de boira i pluja... Sa veritat que no ens podem queixar, es una tasca dura i du molt de temps i esforç...
Continuant amb la narració de la cursa i com us deia, el marcatge i lo fort que baixava van fer que em despistés uns dos pics fins arribar al proper avituallament, ja només quedava la pujada final al puig de Tossals, una pujada curta però intensa, vaig poder córrer bastant, bones sensacions sa veritat jeje, arribada al cim, l´estoreta no pita... ja em va passar l´any passat, però hi havia el Gran Tolito que record perfectament com l´agafava i la colocava més aprop del chip perquè pités... Enguany, tristament per tot nosaltres, en tolito no era allà dalt fisicament, però segur que ens estava observant, vaig pensar molt amb ell durant tota la cursa...
Vaig agafar jo l´estoreta del chip i vaig intentar que pités, pero res... no hi havia manera, nirvis, etc... Me diuen que és igual que jastà així que per avall! A tope pero controlant a no pegarme-la jeje (difícil no?) Doncs sí dificil, però ho vam poder salvar un parell de pics...
El tram de baixada que et vas creuant als que et venen darrera sempre va bé, veus quan els hi treus als altres, t´animen i et deixen pas o algú no t´anima i tampoc es dacanta molt per deixarte passar... Però bueno, cadascú es com és....
Baixant pec un bot per evitar una pedra i a la caiguda em gir un poc el turmell... aaai jeje però no és reees, tenc bons turmells (o almenos en calent no feia mal jeje), a tope per avall, sa veritat que per avall tenia por a que m´agafessin els de adarrera però no estava a les meves mans, havia de tirar tot lo que podía i ja vorem... Pel camí, passada la font des prat, em trobo a dos guiris que caminaven tranquilament pel camí... els aviso eeeh, eeeeh, (es veu que com a persones majors que eren, no em sentiren) Així que els pas fregant, zzzzzas (uiii pensava jo, menos mal que ha anat bé, si els toco ja la tenim montada...) Em diuen de tot... Però señors, es una cursa, no veuen les marques? Suposso que amb els demés s´anaren donant compte...
Darrer avituallament, que el pas de llis, m´hagués aturat a prendre una cocacola jeje però... Creia que m´estaven trepitjant els talons per darrera, així que a bon ritme el poc que quedava, sento cridar al meu pare, quina alegría jeje, m´animen i els hi demano si duc algú al darrera i me diuen que no, que vaig tot sol, no m´ho podía creure jeje, així que a disfrutar del poc de baixada que quedava, aplaudiments a meta i dedicatòria a nen Tolito!
Sa veritat es que no és gens fàcil fer una cursa tot sol aldavant, no n´estic acostumat, la presió mental que es té s´ha de saber controlar... No és el mateix que anar amb grupet i després estirar... Però bueno, poc a poc jeje
Bon inici de la temporada de muntanya, encara que soc crític amb mi mateix, al principi em vaig sentir molt rápid i poderós però al final vaig patir un poc, falta molt per fer, però que molt! Ara venc del cross i em de introduir més força i rodatges llargs, (fins ara, enguany, havia fet una hora máxim de rodatge) i la cursa va ser hora i mitja... Bon parcial de pujada i baixada, millorant en 5 minuts el temps de l´any passat...
Bueno, bueno, jeje moltes ganes de fer feina, dia 27, coincidint amb el meu aniversari toca el campionat d´España de Cross Universitari i en passar ja canviarem del tot es xip, possant sa maquinària a funcionar a tope pel primer gran compromís de muntanya de aquest any!
Al final, durant la baixada vaig tenir el plaer de veure el meu amic Toni Contestí, que venia... Desde Campos! Casi reeeees... Quin tio, quin Crack! Tenc ganes de parlar un día amb ell llargament, escoltar detenidament les seves anècdotes de la Yukon!
Pas a pas amics!
Primera mini pujada i baixada a bon ritme, em gir... i veig que no tenc ningú aferrat al meu darrera, el ritme que posava era intens però el podia dur bé, així que cap endavant, sense mirar al darrera, passo per on estaven els meus pares i en Damià Vadell i em diu unes paraules que s´em quedaren gravades, -Vamos, vamos, no dus a ningú darrera, estàs tot sol, s´únic rival ets tú- i pensant amb aquestes acertades paraules d´en Damià vaig decidir controlar, posar un ritmet bo però sense castigarme molt...
I així anaren passant els km, al primer avituallament me gir i veig que el segon es el meu amic Joan Adrover i en 3r lloc, a una distància d´en Joan un grupet de corredors, però estan a una distància còmode per jo, així que a seguir regulant a la pujada del seregall per poder afrontar rapidament la baixada i el que quedava de cursa.
Es fa dur el seregall, em despisto de seguir les cintes i es fa incòmode, un pas andavant, mitg cap enrrera jeje, aferrant-me a tot el que podia! Ufff, jeje sa m´adorm un peu, sa veritat que mai m´havia passat, una sensació rara de formiguetj , supòs que pel fet de caminar tot aquell tròs de saragall, no hi estic gens acostumat!
Però bueno, tram superat, ara tocava un poc de pla a tope i baixada, aparentment un tram fàcil però no va ser així, els nirvis i tot plegat fan que anant rápid no et puguis fixar així com toca amb les cintes de marcatge, crec que també no estava molt ben senyalitzat aquell tram, ja que altres companys em varen dir a l´arribada que ells també s´havien desorientat un poc a n´aquella zona, però bueno, es normal que no estigués perfecte, l´organització va haver de marcar el dia anterior amb un temps de boira i pluja... Sa veritat que no ens podem queixar, es una tasca dura i du molt de temps i esforç...
Continuant amb la narració de la cursa i com us deia, el marcatge i lo fort que baixava van fer que em despistés uns dos pics fins arribar al proper avituallament, ja només quedava la pujada final al puig de Tossals, una pujada curta però intensa, vaig poder córrer bastant, bones sensacions sa veritat jeje, arribada al cim, l´estoreta no pita... ja em va passar l´any passat, però hi havia el Gran Tolito que record perfectament com l´agafava i la colocava més aprop del chip perquè pités... Enguany, tristament per tot nosaltres, en tolito no era allà dalt fisicament, però segur que ens estava observant, vaig pensar molt amb ell durant tota la cursa...
Vaig agafar jo l´estoreta del chip i vaig intentar que pités, pero res... no hi havia manera, nirvis, etc... Me diuen que és igual que jastà així que per avall! A tope pero controlant a no pegarme-la jeje (difícil no?) Doncs sí dificil, però ho vam poder salvar un parell de pics...
El tram de baixada que et vas creuant als que et venen darrera sempre va bé, veus quan els hi treus als altres, t´animen i et deixen pas o algú no t´anima i tampoc es dacanta molt per deixarte passar... Però bueno, cadascú es com és....
Baixant pec un bot per evitar una pedra i a la caiguda em gir un poc el turmell... aaai jeje però no és reees, tenc bons turmells (o almenos en calent no feia mal jeje), a tope per avall, sa veritat que per avall tenia por a que m´agafessin els de adarrera però no estava a les meves mans, havia de tirar tot lo que podía i ja vorem... Pel camí, passada la font des prat, em trobo a dos guiris que caminaven tranquilament pel camí... els aviso eeeh, eeeeh, (es veu que com a persones majors que eren, no em sentiren) Així que els pas fregant, zzzzzas (uiii pensava jo, menos mal que ha anat bé, si els toco ja la tenim montada...) Em diuen de tot... Però señors, es una cursa, no veuen les marques? Suposso que amb els demés s´anaren donant compte...
Darrer avituallament, que el pas de llis, m´hagués aturat a prendre una cocacola jeje però... Creia que m´estaven trepitjant els talons per darrera, així que a bon ritme el poc que quedava, sento cridar al meu pare, quina alegría jeje, m´animen i els hi demano si duc algú al darrera i me diuen que no, que vaig tot sol, no m´ho podía creure jeje, així que a disfrutar del poc de baixada que quedava, aplaudiments a meta i dedicatòria a nen Tolito!
Sa veritat es que no és gens fàcil fer una cursa tot sol aldavant, no n´estic acostumat, la presió mental que es té s´ha de saber controlar... No és el mateix que anar amb grupet i després estirar... Però bueno, poc a poc jeje
Bon inici de la temporada de muntanya, encara que soc crític amb mi mateix, al principi em vaig sentir molt rápid i poderós però al final vaig patir un poc, falta molt per fer, però que molt! Ara venc del cross i em de introduir més força i rodatges llargs, (fins ara, enguany, havia fet una hora máxim de rodatge) i la cursa va ser hora i mitja... Bon parcial de pujada i baixada, millorant en 5 minuts el temps de l´any passat...
Bueno, bueno, jeje moltes ganes de fer feina, dia 27, coincidint amb el meu aniversari toca el campionat d´España de Cross Universitari i en passar ja canviarem del tot es xip, possant sa maquinària a funcionar a tope pel primer gran compromís de muntanya de aquest any!
Al final, durant la baixada vaig tenir el plaer de veure el meu amic Toni Contestí, que venia... Desde Campos! Casi reeeees... Quin tio, quin Crack! Tenc ganes de parlar un día amb ell llargament, escoltar detenidament les seves anècdotes de la Yukon!
Pas a pas amics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada