divendres, 29 de novembre del 2013

Campionat d´Espanya de Km vertical

El passat 10 de novembre, vaig disputar el campionat d´Espanya de Km vertical, prova que es disputava a Finestrat, Alacant i es pujava al Puig Campana.
El desnivell positiu de la prova era exactament un km vertical, és a dir 1000 metres positius, i el recorregut era de tan sols 3.650 metres de distància el que feia que la prova fos realment dura i a més que era un terreny molt pedregós, molt tècnic.

Era la prova que posava punt i final a la temporada, i per això ho agafes amb ganes o no tantes... El fet es que ses darreres setmanes ja cansa entrenar, no tant fisicament com de cap, tens més ganes de acabar temporada, deixar sa rutina i difrutar de sa muntanya o sortir a entrenar sense hoaris ni ritmes sinó només per disfrutar i per sensacions...

Però també hi havia moltes ganes de fer-ho molt bé, confirmar el meu bon final de temporada i mantenir les expectatives de la Limone on havia estat molt bé.

Com a moltes curses de la temporada la FEEC es portava molt bé i ens hi portava, l´ambient entre els companys i els tècnics és brutalment positiu i això fa que un viatge com aquest fos molt divertit i entretengut fins al punt que gairabé no penses que tens un campionat de Espanya el diumenge...

Com a objectiu personal, volía estar el més amunt possible en la general però concretament volía el campionat d´Espanya de la meva categoría, promesa, ja que sóc de darrer any...

L´any que vé tocarà lluitar amb els sèniors, que ja hi sóc allà però de moment, pas a pas! ;)

La cursa era de tipus cronometrada és a dir, sortida de un amb un i no tots a l´hora com a la majoría de curses... Això feia que la concentració i capacitat de sufrir tingues major importància que amb una prova on tens referències dels teus rivals... Així que a donar-ho tot i ja veuríem!

Les sensacions en cursa van ser molt variables, al començament vaig sortir fort, regulant a la part intermitja i acabant donant-ho tot, potser hem va faltar saber sufrir a la part intermitja però mai es sap si després un ho acabarà pagant... Així que valorant el resultat final, no va anar malament!

Un 5è absolut, a segons del podi i primer sub-23!

Un top 5 absolut i campió promesa trobo que es un resultat del tot satisfactòri!

El que ho va fer molt bé va ser el meu germà, 7è absolut i 2n sub-23 a menys de 30 segons de jo... Haurem de seguir entrenant jeje!


Ara si, podíem donar per acabada sa temporada!


Pas a pas! Es 2014 més i esperem que millor!

2 comentaris:

  1. Enhorabona Pere! Veig que la família vé forta per darrera!

    ResponElimina
  2. Ja ho crec guillem! Sa solució és seguir donant canya dia a dia :) jeje
    Tu tot bé? Quan vaig veure lo de sa teva operació... Uff, escarrufa!
    Jo vaig a acabar amb fascitis tambe sa temporada... pro per sort ara amb es descans ha fuit!!!
    Esperem queaviat tornis a devorar km´s!!! Salut!

    ResponElimina