Crònica del Campionat d´Espanya de km vertical

El campionat d´Espanya de km vertical enguany es disputava al pirineu Aragonès, concretament al Valle de Hecho, Huesca dia 18 de setembre. Com a campionat d´ Espanya que era, la distància estava regulada i homologada per la FEDME, el reglament diu que el desnivell ha de ser com a mínim de 1000 metres positius amb una distància no major de 5 quilòmetres. A més en aquesta ocasió sa sortida era tipus cronoescalada, és a dir, sortida individual amb una distància de 30 segons entre cada un.

El perfil de la cursa era el següent:

Aparentment la cursa no pareixia gaire tècnica amb una primera part propícia a poder córrer i una darrera part més dura.

Jo arribava després d´una setmana on el meu estat de salut havia estat regular, per un canvi de temperatura o algún altre motiu havia agafat un costipat, fet que va propiciar que la darrera setmana no realitzés els entrenaments com tocaven i m´hagués de centrar més en intentar recuperar-me per estar bé es dia de sa prova. Justament, després de entrenar tant dur una “tonteria de costipat” m´ havia deixat un poc cao però no podía baixar es braços, havia de intentar donar-ho tot i lluitar a pesar de no estar al 100%.

Em vaig desplaçar a Barcelona ja que hi anava amb el grup de la Feec, amb el tècnic responsable, l´ equip de la selecció Catalana que fa la Copa d´Espanya de km vertical i amb 2 companys del centre de tecnificació de curses de categoría Júnior. Jo hi anava més com a premi per una bona temporada ja que a partir dels 18 anys a nivell estatal de campionat d´espanya regulat per la FEDME ja sóc absolut (no hi ha sub-23) aixi que a més sentia un poc sa presió de haver de fer-ho bé o millor pensat fer-ho de la millor manera possible, a donar-ho tot!

Vàrem sortir de Barcelona dissabte al matí amb sa Furgo de sa Feec, amb tranquilitat vàrem arribar després de dinar a Hecho, on ens va donar temps a fer una migdiada abans de assistir al Breafing de sa cursa. Ens mostraren fotos del circuit i sa veritat es que pareixia un poc més tècnic del que m´havia imaginat però bé sa veritat es que de terreny tècnic a Mallorca en tenim jaja així que no em va preocupar massa.

Es costipat pareixia que havia minvat un poc però així i tot estava amb es mocador a sa mà més del que m´hagués agradat jeje. Després de sopar anàrem a dormir prest i no sé si eren es nèrvis o què però me va costar un poc adormir-me.

Ja erem al dia D a poques hores de la hora H!

Tocava no adormir-se massa, vestir-se i anar a berenar. Una vegada llestos anàrem cap a la zona de sortida, poc a poc van sortint corredors i jo surt dels darrers, amb els de més nivell (tot un honor jeje) però també havia de córrer més, no em podía passar ningú!

La sortida la vaig fer a un ritme bo, bastant ràpid però havia de sortir aixi, ja desde un principi donant branca que només eren 5 km. Les pulsacions pujen però en un principi lo normal, arrib al tram tècnic les pendents són dures però permeten córrer.

El primer problema que trob es que ses pulsacions no me baixen, esper que hi hagi un tram on poder caminar i aixi descansar i fer baixar-les però no arriba aixi que m´he de posar a caminar a estones, millor a ses curves aixi van passant els metres i arrib als 500 metres de desnivell sense acabar de trobar-me còmode, he agafat a un rival que sortia un minut davant meu però és un veterà, pas pels 500 metres de desnivell amb 25 minuts aproximadament, molt lent però paciència ja arribaran ses bones sensacions...

Poc a poc començ a agafar ritme, aprofit l´únic tram de baixada que hi ha al recorregut per córrer ràpid i oxigenar ses cames i afrontar es darrer tram de pujada, ara si les sensacions començen a ser bones i faig es darrer tram de pujada millor, al final veig com un tio me passa volant! (el guanyador de la prova)

M ´hi pos al darrera i aguant els darrers metros amb ell... Sufreixo molt i arrib com a amb mareig a la meta... Unes pases i me pos a vomitar... M´he de seure enterra i respirar a fons durant una estona...

Poc a poc ses sensacions són millors i em puc incorporar vaig a beure un poc a s´avituallament i me trob molt millor, començ a baixar còmodament parèix que això de treureu tot va bé jeje, tots els mocs han fuit... Si ho arrib a saber abans... jeje

A nes final es segon tram de ascenció de 500 metres positius em va sortir a uns 20 minuts perquè el temps final que vaig invertir va ser de 44:50 minuts...

Vaig acabar a sa posició 15º que per ser un campionat d´Espanya realment no va estar del tot malament però sa veritat es que esperava algo més, ho vaig donar tot però si el costipat no m´hagués afectat posaría sa mà a nes foc de que m´hagués ficat dedins es 10 primers... El 7è participant va acabar 2 minuts al davant meu...

Ara ja està fet i és molt fàcil dir-ho, també he de pensar que tenc 21 anys i marge per andavant aixi que toca seguir fent feina...

Pas a pas!