Com tots els dutalons que he fet per ara, vaig participar per relleus, fent equip amb en Sebastià Casasnoves, gran ciclista solleric amb qui també vaig formar equip pel triatló de Sóller. La sortida era a les 17:30 i la temperatura era alta, el circuit era totalment plà per dins un poligon industrial.
Es va sortir com era de esperar, molt ràpid i poc a poc vaig anar a la recerca de bones sensacions, sa veritat es que no estava entrenant rapidesa en plà però si una prova explosiva com el km vertical (cursa curta, en pujada i amb un terreny poc propici per córrer rápid).
Em coloco a un grupet perseguidor, per adavant, a pocs metres, uns dos o tres atletes. Pas la primera volta (el circuit era de 1,5 km) i ja estic situat a la segona posició, a poca distància del primer, les sensacions són bones i les cames parèix que no acusen gaire els entrenaments que duc.
Poc a poc, pas a pas, vaig trobant les bones sensacions que havia sortit a cercar i ja afront sa darrera volta com a cap de cursa, perseguit d´aprop per 2 o 3 atletes però posant ritme jo, un ritme alegre però a la vegada guardant un poc per la segona transició, després de que en Sebastià realitzés la seva part de la cursa.
Finalment entro a meta 1º amb un temps de 14:23 (a 3:12 min./km en teoria) seguit a pocs segons dels rivals, pas es relleu (es xip) i vaig a beure un poc per recuperar s´esforç fet.
En Sebastià finalment va fer el segons millor parcial amb sa bicicleta a 43:52 minuts a 3 minuts del primer equip, cosa que me posava ses coses realment dificils però bé s´havia de intentar, vaig sortir a bon ritme pensant en agafar als primers però me vaig creuar amb el corredor rival al punt intermitg del circuit, és a dir li havia de recuperar poc més de un quilòmetre, gesta impossible per jo ja que ell no era coix precisament, alomillor li podia agafar 30 segons com a molt? Però més de un km... No.
Així que vaig optar per baixar un poc el ritme controlant l´ equip que anava en 3º posició que estava a una volta de nosaltres i acabar rodant a un ritme bo però sense desgastar-me més de lo que tocava. Va sortir el segon tram de la cursa amb 9:41 minuts (a 3:52 min./km en teoria) fent el segon millor parcial.
Arribada a meta i content, 2º de sa general i per equips, sa veritat es que no sempre es pot guanyar jeje a més quan es fa un equip es un equip, per lo bo i per lo dolent, cadascú dóna el que pot així que content per les bones sensacions que vaig tenir, s´entrenament que duia anava per bon camí!
Pas a pas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada