També, com no podia ser de altre manera, vaig aprofitar per fer una cursa de muntanya jeje. Cursa que a més era la prova que decidía el campionat de Madrid de l´especialitat (pels federats a Madrid).
Es tractava de la prova Cross al Yelmo, cursa que compte amb ni més ni menys que onze anys de història i per on han passat ilustres corredors del trail running, l´any passat els dos primers classificats vàren ser Jesús De la Morena i Raúl García.
La cursa era curta i explosiva, en concret 13 km de distància i un desnivell de 700 metres positius que perfectament cuadrava amb la meva preparació duita a terme pel campionat d´Espanya que havia disputat la setmana anterior i on no vaig trobar (trob jo) el fruits que esperava recollir després de una preparació sacrificada de mesos (segurament pel costipat que vaig agafar la setmana abans, tot compte).Vaig arribar al municipi Manzanares del Real on es disputava la cursa i l´ambient que es respirava era molt bo i sà, com a totes les curses de la nostre passió, molta gent i dins la llista de inscrits molta gent bona també, cares conegudes de l´entorn de curses de muntanya madrileñes. Després de encalentir i veure un poc per on es surtia vaig anar cap a la línia de sortida, situant-me ja desde un principi a la primera fila.
Es dona la sortida, el primer tram es neutralitzat, uns 100 metres per evitar el típic embut de cda sortida que patim tots a cada cursa que es fan caminant i després, una vegada situats a un carrer ample tallat just el moment de la sortida, ens aturam. Tot parèix que allò ja comença, un peu davant s´altre, crono preparat i escolt sa tipica frase: "Preparados, listosssssss.... Ya!"
Els primers metres son a un ritme controlat, tothom es va colocant al seu lloc però en haver passat uns 100 metres ja comença a haver els primers moviments típics, com els 2-3 km primers són de asfalt per anar a cercar el camí que puja cap al Yelmo, dins la zona protegida de La Pedriza del Manzanares, hi ha els rodadors de asfalt que surten a un ritme infernal però bé, també diuen que "a todo cerdo le llega su San Martín" jeje i realment més andavant ja veuríem qui era el que aguantava un bon ritme ja dins el terreny propi de una cursa de muntanya.Es primordial sortir bé, sí, però tampoc et pots passar, és un equilibri entre anar ràpid per no perdre el contacte amb els capdavanters però sense passar-se perquè sinó l´àcid làctic en canaviar de superficie no tindrà pietat de nosaltres.
Així ho faig i arrib a la zona tècnica amb un grapat de segons de retràs sobre els primers, faig comptes i vaig 6è, ja en els primers metres de pujada agaf a 1 corredor amb sabates no massa muntanyeres (si ja ho deia jo). Segueixo pujant bé, és important en aquests primers metres controlar les pulsacions, després del canvi de asfalt a terrreny tècnic, he de agafar un ritme bo i anar fent...Poc a poc agafo al 4º clasificat, que va a un ritme inferior al meu, per adavant tenc el grup dels 3 corredors capdavanters, però els veig, tenc un contacte visual amb ells així que he de adelantar el 4º clasificat al cual demano pas i com no em sent (o no vol sentirme) no fa cap señal de deixar pas així que me les he de enginyar per adelantar-lo per fora del camí estret.
Una vegada superat al 4º veig els 3 primers a uns metres, així que sense dubtar-ho canvill es ritme per agafar-los i posar-me a la seva estela. Després de un temps els agafo i em pos al darrera per recuperar pulsacions i sensacions. Una vegada estic recuperat i amb forces esper a veure si algú fa un canvi de ritme i així és, el que estava situat en segona posició adelanta al que va 1º a una zona bastant propícia i favorable per adelantar. Jo una altre vegada no m´ho pens dues vegades i vaig a agafar la seva roda, estic pecant de valent? Pens jo en aquell moment (però mentres ho feia jeje) No ho sé, jo mateix em contesto però pens amb la ràbia del cap de setmana passat, que qui arrisca no pisca, que he fet molta feina durant els darrers mesos i ho havia de demostrar! etc...
Anam pujant i el meu adversari està per adavant meu, el veig i també sé que puja molt bé, ell mateix, el cap de setmana passat també era a Echo i va fer el 7º de la general i em va treure 2 minuts! Així que si estava amb ell era perquè les coses funcionàven.Pasen els metres i ja esteim més o menys per la mitat de pujada, el 1º se m´ha escapat un poc però encara el veig, passam un avituallament i seguim pujant, el terreny és tècnic, estret i amb varietat de pedres. Pas a pas, el meu adversari es va distanciant i jo tampoc em vull obsesionar, he de continuar amb les bones sensacions i tirar andavant, no em coneixía el circuit, ni la pujada ni la baixada així que en arribar a dalt si queden forces espitjaré un poc més penso.
Arribada a l´avituallament del cim, hi ha bastanta gent animant, gairabé no m´aturo i em canten el temps respecte al primer, 1 minut... És bastanta distància però bueno, ara toca baixar a fons i ja es veurà! primer metres de baixada i pas un grup d´espectadors que em canten 50 segons, segueixo baixant, la baixada es dura, tècnica amb costants girs i salts, realment perillosa així que tampoc convé flipar-se massa jeje.
Ja sóc gairabé al final de la baixada i em diuen que està molt aprop de jo, però encara no el veig i tampoc puc aixecar massa es cap perquè sinó m´en aniré enterra. Ja es veu el poble i just a l´entrada hi ha molt de públic, es un tram on puc baixar a totes i disfrut de les sensacions de velocitat mesclades amb els crits de sa gent! Una veu em diu, venga que l´agafes!En agafar l´asfalt que em durà a la plaça del poble veig al 1º classificat, es troba a uns 100 metres de jo i sense pensar-m´ho vaig a per ell, vaig a un ritme bo i a més disfrutant de les bones sensacions però tampoc vull morir en l´intent, li retallo distància però m´entren dubtes si bastarà, un parell de girs i realment està aprop però a la vegada enfora jeje és una sensació extranya però el meu cap em fa veure la part bona, tio que estas fent 2º amb unes sensacions boníssimes, disfruteu i ja es veurà!
Finalment vaig entrar a meta a 7 segons del primer, amb una rialla de orella a orella conscient que havia disfrutat i realment sa feina feta havia sortit, la victòria havia estat a segons de distància però si sóc sincer amb això no hi vaig pensar quan vaig creuar la meta, era feliç per la bona carrera fet i ja està. Vaig donar sa enhorabona al 1º havia estat una lluita guapa i ell havia estat millor en la pujada agafant-me una distància massa grossa per retallar a sa baixada.
Després d´aquest molt bon resultat i amb les sensacions que vaig tenir entren ganes de córrer més curses, de voler-ne més i més però es cap també ha de dir sa seva i sa seva es que ara toca posar fi a sa temporada de muntanya i descansar un poc es cos i es cap per tornar amb més forces a entrenar seriament en dues setmanes (que ara, quan escric aquesta crònica, només en queda una jeje) per sa temporada o pretemporada d´hivern on com a preparació i manera de seguir millorant en el món de l´atletisme canviaré les sabates de muntanya per les de claus i prepararé la temporada invernal de cross. Toca canviar series en costa per plà jeje a sufrir de una altre manera però sempre disfrutant.
Pas a pas, dia a dia, temporada a temporada!
Enhorabona per aquesta cursa! T'ho mereixies deprés de sa teva decepció pel campionat d'Espanya. Però si vas entrar tal com diu vomitant, això vol dir que ho vas deixar tot!
ResponEliminaÀnims!