"El arte de vencer se aprende en las
derrotas." Slurm
"Las derrotas hay que llevarlas con dignidad y las victorias con
humildad." Lao Tse
Cercant, cercant, he trobat aquestes
dues frases per començar aquesta entrada, les dues tenen un element comú, la
victòria. Entenc per victòria com a superació personal, esforç, sacrifici,
superació de reptes, lluita, sofriment... Si tots aquests elements és donen,
per jo, ja hi ha victòria.
També tinc ben clar que malgrat és
donin tots aquests elements, no tenim de cap manera assegurada una victòria en
una cursa.
Penso que moltes vegades hi ha un
cert paral·lelisme en com una persona afronta una cursa i com viu la seva vida
o com és el seu caràcter, personalment em considero insistent però a la vegada
impulsiu i també trobo que amb aquestes dues paraules podríem definir les
curses que he fet aquest any i la meva temporada en general.
Si la 2011 la destacaria per els
bons resultats, numèricament parlant, que vaig obtenir. La de 2012 la destacaria
per els mals resultats o no tan bons resultats, altre vegada numèricament
parlant.
Comparativa de les curses portades a
terme des de el meu inici en el món de les curses per muntanya, del 2009 fins
al 2012:
Es tracta de una comparativa numèrica
i objectiva. Està clar que no s´ha de veure purament així, però de tan en tant
no va malament mirar enrere per fer una valoració objectiva de com van les
coses i com les podem re-orientar en un futur per seguir creixent.
Ha estat el 3º any en quan a volum
de curses realitzades, durant el 2009 i 2010 vaig realitzar 10 curses en tota
la temporada, aquesta 9 i la del 2010 només 6; Sense treure més conclusions,
són dades numèriques.
Gràficament anirem analitzant les
dades exposades a la taula anterior:
Com podeu veure, fina ara, les meves
temporades no tenen més de 10 curses per muntanya per any i com he dit abans,
les del 2009 i 2010 van ser les més quantioses en número, que no sé si amb quilòmetres,
segurament no. La següent seria la del 2012 i finalment la que menys curses he
fet va ser al 2010 coincidint també amb el meu primer any sencer amb entrenador
i conseqüentment amb major ordre i planificació en la meva evolució i
creixement esportiu, s´ha de anar amb molt de compte les primeres temporades
per no sacrificar etapes.
D´aquest total de curses, hi ha una
quantitat major sempre de curses en línia que de cronoescalades o curses
verticals, també perquè se’m donen millor o també per altres factors com el
geogràfic o evolutiu, durant el 2010 per exemple l´entrenador només hem va
planificar seriament pel campionat d´Espanya Absolut de km vertical, una
especialitat més compatible amb les primeres etapes de la gent jove en curses
de muntanya. (perquè llavors no hi havia sub-23)
Si agafa´m els resultats per
categoria:
Es veu com el meu primer any vaig
tenir el major nº de pòdiums en la meva categoria, encara que aquesta data és
un poc irrellevant ja que el nivell de júnior balear durant el 2009 a curses
per muntanya era realment baix. Després el segueix el 2011, on realment si que
ja vaig començar a participar a curses de bastant més nivell i competència, en
les curses en línia a nivell autonòmic Català, a alguna d´estatal Sub-23 com
l´Arratzu Urdaibai o a verticals a nivell autonòmic Català.
I els resultats absoluts, que
són els de més pes i amb el que poc a poc m´he d´anar comparant ara que estic a
un any de fer el salt a Sènior:
S´observa com el 2009 no vaig fer
cap pòdium absolut, el meu primer any, sense entrenador fins a finals de any...
No és pot demanar ni pretendre, va ser un any de curses bones i dolentes, de pájaras
i de començar a conèixer el meu cos (amb bestialitats com l´Ultra de l´Aneto),
a base de caure s´aprèn però realment no és la millor forma d´aprendre.
Realment li veig una petita semblança amb el 2012... Més endavant entendreu el
perquè.
El 2010, com es veu, ja vaig
començar a obtenir algun bon resultat a nivell absolut, més amb curses en línia
que amb verticals. Realment el nivell de els curses on vaig aconseguir aquests pòdiums
va ser mitjà. En les 2 victòries a nivell absolut, la meva primera victòria
absolut, va ser al campionat de Balears a sa Fita des Ram, mai oblidaré aquella
cursa i també reconèixer que si no hagués estat per la malaurada lesió o mitja
lesió de turmell del company de club Toni Luque i que hi havia important
absències, molt provablement, no hagués
guanyat aquell campionat de Balears. L´altre va ser una cursa que tampoc
oblidaré, la meva primera cursa a Catalunya, la cursa popular de Sant Jaume de
Sant Llorenç Savall, un recorregut ràpid i que era puntuable per entrar al
centre de tecnificació de curses de la FEEC. Ambdues tenien un nivell mitjà,
però bé, vaig esser el més ràpid. Les coses anaven bé i va seguir així durant
el 2011.
Com es pot veure, el 2011 va ser el
meu millor any si prenem les dades objectivament i no valorem el nivell de les
curses, és a dir nivell de competidors. Puc afirmar que ha estat, crec jo, el
meu millor any. Darrer dels dos anys que vaig passar a Madrid, la rutina diària
era perfecte per entrenar i estudiar, amb companys d´entrenament de cross i
atletisme en general, amb l´entrenador veient-me cada dia, sens dubte les
millors condicions que he tingut per entrenar. I els resultats van continuar,
com es veu a la gràfica l´any amb major victòries i pòdiums, també va ser el
meu primer any amb el centre de tecnificació de la FEEC. El que començaria amb una
victòria a la cursa de Tossals, que sempre se´m va donar bé, seguiria amb una
victòria al Pais Basc, la primera vegada que vestia la camiseta del centre i
continuaria amb més bons resultats com el campionat de Catalunya Sub-23, un
discret 15 lloc al campionat absolut de km vertical (tampoc hi havia sub-23),
que després mostraria el que havia entrenat la setmana següent a Madrid, quan
vaig quedar segon absolut al campionat de Madrid, al Cross al Yelmo, a pocs
segons del primer.
Posava punt i final a una bona
temporada i deia adéu també a Madrid, on sa veritat sempre m´han tractat molt
bé. Vaig anar a estudiar a La Coruña, per temes econòmics era millor ja que a Madrid
estava a una universitat privada, per temes esportius, no tant, el clima es va
comportar i tenia relativament llocs on entrenar, però el canvi de entrenar amb
grup i el contacte amb l´entrenador, a passar a entrenar gairebé tot sol, es va
notar o crec que ha estat un dels possibles motius d´aquest no tan exitós 2012.
No tan exitós perquè cada vegada que
vaig escrivint més a n´aquesta reflexió, me´n dono compte de que realment
potser aquest canvi ha estat només un pas més, que tard o d´hora havia de donar
i que així i tot, no ha estat tan malament.
Bé, seguim numèricament, el 2012, ha
estat un any on he tret un Sub-campionat de Catalunya sub-23 i un Sub-Campionat
Estatal de Promesa (Sub-23), una única victòria absoluta, a casa, al Barranc.
Conclusions personals del 2012 :
(Ara que m´he aclarit un poc amb tants de números)
-
Primer objectiu de l´any: Campionat d´Espanya
Absolut.
Ha estat
el meu primer campionat d´Espanya absolut, sempre és un orgull que et convoquin
per un campionat amb la selecció absoluta, arribava amb els entrenaments fets i
amb bon ritme i sensacions, vaig sortir massa valent i ho vaig pagar, crec cada
vegada més que si hagués fet una cursa un poc més intel·ligent, hagués pogut
estar entre els 15 millors absoluts, però com vaig sortir massa ràpid, vaig
arribar finalment el nº 21 d´Espanya, que mirant-ho així, “tampoco estamos tan
mal!” jeje
Després d´aquest primer objectiu,
tampoc previst molts mesos abans, sinó unes 6 setmanes abans, quan m´ ho
comunicaren. Vaig tenir sa mala sort, o no sé com dir-ho, de tòrcer el turmell
en un rodatge just dues setmanes després del campionat, fet que hem va deixar “en
el dique seco” entre recaigudes i això, 2 mesos bons. A principis de Juliol,
vaig poder tornar a encadenar entrenaments.
-Segon
objectiu de l´any: Campionat d´Espanya Sub-23.
Abans però va
tocar competir al campionat de Catalunya Sub-23, on arribava amb només una
cursa prèvia i era sa crono del barranc. Sincerament, vaig tornar a cometre el
mateix error que al campionat absolut, no em vaig controlar bé, se li pot dir
que arribava sense ritme o com sigui, però el fet es que vaig tornar a petar,
la baixada molt llarga i corredora va ser la meva pitjor enemiga.
Arribava al
campionat d´Espanya de la meva categoria, i amb més por que res per les petades de
durant tot l´any, vaig sortir amb molta cautela, sense passar-me de ritme, i
vaig ser capaç de deixar anar al primer promesa (contra el meu caràcter, la
meva ment em va dominar jeje) i gràcies a allò vaig poder completar una molt
bona cursa, colant-me el 4 rt absolut i segon promesa a molt poc del meu
company, només 10 segons!
Aquest segon
objectiu sí que el vaig complir crec, realment vaig fer una bona cursa,
intel·ligent i si hagués durat una mica més... Molt content de ser Sub-campió
Promesa!
Finalment, vam decidir allargar una
mica més la temporada, però no va sortir bé, bé sigui per tornar a cometre una
sèrie d´errors abans i en cursa o bé perquè físicament ja no estava a l´altura,
el campionat de Catalunya Absolut se´m va fer massa dur, acabant molt lluny del
meu lloc.
Més resumidament:
-
Any de “pájaras”, massa petades, massa
descontrolat, a veure si n´aprenc a base de caure!
-
El factor entrenar tot sol m´ha perjudicat però
tard o d´hora havia de donar el pas.
-
Una molt bona cursa, sí, cada vegada estic més
content del meu Sub-campionat d´ Espanya Promesa.
Per acabar, diré que un aspecte
fonamental en una temporada és l´elecció de curses en relació al nivell
individual de un mateix, també molt adequat per regular un nivell òptim de
motivació, crec que tots estirem d´acord que no és el mateix guanyar o fer top
ten a una cursa popular de un poble o fer el mateix en una cursa d´àmbit
nacional o internacional (per ara no he corregut en cap).
Així aquest any, he corregut pitjor
o curses de major nivell? O les dues coses?
Em quedo amb que he seguit entrenant
i evolucionant, he aconseguit un Sub-campionat Promesa, he pogut assimilar grans
volums de càrrega setmanals i he fet entrenaments a ritmes molt bons.
Així, torn a repetir una de les
dues frases de l´inici:
"El arte de vencer se aprende en las derrotas." Slurm
He d´aprendre dels errors d´aquest any i tirar endavant...
Pas a pas, any a any, salut i força!
