Au idò! Com canvia sa cosa... Parèix que fa uns dies que començàvem es curs i ara resulta que ja esteim a dia 5 de Novembre, ja fa estona que he deixat aparcades ses sabates de muntanya per calçar-me unes de més lleugeres, ses d´asfalt.
Realment s´altre dia analitzava aquest canvi i no és el que m´agrada més, és a dir al principi costa bastant adaptar-se, canviar els rodatges per sa muntanya, disfrutant de sa naturalesa i sa seva inmensitat per sa pista de atletisme o es césped que la rodetja així com les carreteres o més ben dit ses voreres d´aquestes.
Però també tenc clar que aquest és es camí a seguir, un pas obligat per seguir progressant dins es món de sa muntanya que en un principi és el que més m´agrada, Atleta o muntanyer? Aquest és un bon dilema que convid a que vos faceu.
Segur que molt de vosaltres preferiu córrer per sa muntanya, jo també, però no podem olvidar que correm i per tant, també som atletes baix el meu punt de vista.
Aquest component de atleta s´ha de treballar més o menys però s´ha de treballar i això és el que intent fer jo durant s´hivern, evidentment no és el que més m´agrada donar voltes a una pista i fer series però ho mir desde es punt de vista que em serveix per després volar més alt dins sa muntanya.
Per això vos convid a que també traballeu un poc el vostre costat atlètic, com faig jo durant la temporada de hivern, notareu un canvi, anau més lleugers en pla encara que després s´ha de fer una adaptació a sa muntanya on també notareu sa feina feta durant s´hivern.
Si fa falta vos proposau un objectiu atlètic com un cross, una 10 km, una mitja... I així sa vos farà més fàcil suar en els entrenaments ja que aniràn fixats a un propòsit que si després surt bé i sinó també perquè haureu fet feina per ser més ràpids i això tard o d´hora surt, sa feina sempre surt, tard o d´hora però surt!
Feina feta sempre estarà ben feta!
Així que res, ànims i a fer feina!
I sempre...
Pas a pas amb cap!
Realment s´altre dia analitzava aquest canvi i no és el que m´agrada més, és a dir al principi costa bastant adaptar-se, canviar els rodatges per sa muntanya, disfrutant de sa naturalesa i sa seva inmensitat per sa pista de atletisme o es césped que la rodetja així com les carreteres o més ben dit ses voreres d´aquestes.
Però també tenc clar que aquest és es camí a seguir, un pas obligat per seguir progressant dins es món de sa muntanya que en un principi és el que més m´agrada, Atleta o muntanyer? Aquest és un bon dilema que convid a que vos faceu.
Segur que molt de vosaltres preferiu córrer per sa muntanya, jo també, però no podem olvidar que correm i per tant, també som atletes baix el meu punt de vista.
Aquest component de atleta s´ha de treballar més o menys però s´ha de treballar i això és el que intent fer jo durant s´hivern, evidentment no és el que més m´agrada donar voltes a una pista i fer series però ho mir desde es punt de vista que em serveix per després volar més alt dins sa muntanya.
Per això vos convid a que també traballeu un poc el vostre costat atlètic, com faig jo durant la temporada de hivern, notareu un canvi, anau més lleugers en pla encara que després s´ha de fer una adaptació a sa muntanya on també notareu sa feina feta durant s´hivern.
Si fa falta vos proposau un objectiu atlètic com un cross, una 10 km, una mitja... I així sa vos farà més fàcil suar en els entrenaments ja que aniràn fixats a un propòsit que si després surt bé i sinó també perquè haureu fet feina per ser més ràpids i això tard o d´hora surt, sa feina sempre surt, tard o d´hora però surt!
Feina feta sempre estarà ben feta!
Així que res, ànims i a fer feina!
I sempre...
Pas a pas amb cap!
Jo no som de muntanya, però he de reconèixer que no ho he provat mai, i algun dia ho hauré de fer!
ResponEliminaTambé crec que hi ha molta diferència entre una cursa de Km vertical de les que tu fas, i les altres curses de muntanya. Més de les que hi pot haver entre un 5Km o 10Km i una marató o una ultramarató...