Temporada de muntanya 2011

Sa temporada de muntanya fa tres setmanes que ha acabat, i toca fer balanç de totes les curses, com han anat els objectius plantejats.

Vaig començar pel mes de març, quan encara no havia acabat la temporada de cross, ja que me faltava anar al campionat de Espanya universitari, pero sa veritat es que ja tenia “mono” de muntanya i vaig anar a disputar la Pujada al Puig de Tossals Verds, es resultats van ser bons, encara que no hi havia es millors de ses illes em vaig demostrar a mi mateix que sa muntanya es s´entorn on m´hi trobo més còmode i que sa cursa de Tossals sempre m´ha anat bé. El 2009, quan començava en el món del trail running, vaig fer un 8º de la general (1º Júnior) siguent la prova que decidia el campionat de Balears 2009. El 2010 va ser on vaig fer el meu primer podi absolut, amb una cursa que tots els que la disputarem segur que ens enrrecordam bé ja que es va córrer per sobre una fina capa de neu, a Mallorca una cursa de muntanya amb neu! Tot un privilegi sa veritat, en aquella ocasió vaig quedar en 2º de la general (1º sub-23). Finalment enguany vaig aconseguir un primer lloc absolut que em refirmava que fent feina es pot arribar amunt.

Sa próxima fita era sa cursa de Arratzu Urdaibai, una cursa que tenia un recorregut especialment adaptat per la categoría sub-23, tot un model de cara el que s´ha de fer si es vol donar suport a les curses de muntanya desde sa base. El circuit era més curt i amb menys desnivell que els majors, una adaptació necessaria per poder dur ritmes més alts que després faran falta si es vol competir amb sa gent de nivell. Era una cursa que sabía que es feia ja desde temps i que me feia bastantes ganes, no era un objectiu de sa temporada però si una manera de posar a prova les 3 setmanes que duia aproximadament dedicades a entrenar sa temporada de muntanya i competir un poc que en definitiva ens motiva per seguir entrenant després veient el nostre estat de forma. També era sa primera cursa que disputava defensant els colors del centre de tecnificació de curses de muntanya de Catalunya, qui ens ha proporcionat suport durant aquesta temporada a nes meu germà i a jo i amb qui esteim veritablement molt contents. Així que motivació no m´en feia falta, tot el contrari, l´havia de aprendre a controlar. Finalment vaig aconseguir arribar primer a meta i guanyar una cursa per davant de gent de la meva edat i de nivell.

Amb aquest plus de confiança i de recompensa pel treball que duia a terme, els mesos posteriors de entrenaments van sortir rodats, arribàvem a finals de maig i juny i el primer objectiu important arribava, abans però vaig anar a córrer una prova curiosa a la serra madrileña, es tractava de una cursa de muntanya per parelles, on un dels dos realitzava sa primera part de la prova que era basicament en pujada i s´altre feia sa baixada. Jo vaig participar amb el meu entrenador i vaig aconseguir fer el millor parcial de pujada i ell mantenir sa avantatge per guanyar sa general també!

Fins allà tot eren victories, però realment no havia disputant proves amb un nivell alt, xerrant sempre de nivell absolut perquè a Arratzu si que hi havia un molt bon nivell però de la meva edat.

Després, abans encara de disputar el primer gran objectiu de sa temporada, va tocar anar a córrer a la Cara Amón, una prova de modalitat km vertical dins ses curses de muntanya, allà si que segur me trobaría un nivell alt perque que era una prova que puntuava per la copa de Espanya de km vertical. Per problemes de transport, ja que vam perdre un avió, varem arribar molt justs de temps a sa prova, que va sortir regular de sensacions però que havia de estar satisfet pel resultat, 19º absolut amb un bon temps.

Aquest resultat no tan bo com els primers van servir de estímul per colocar el meu nivel de motivació en el lloc correcte, mai relaxar-se i a seguir fent feina, feina que una setmana després donaría una altre alegría!

Arribava el gran objectiu, campionat de Catalunya de curses de muntanya, els tècnics de la federació estaven allà per veure el nostre nivel i vaig sortir valent, com sempre crec o almenos ho intent, fent una cursa que sempre calificaré de increíble, vaig no només aconseguir el campionat de Catalunya sinó que també vaig poder guanyar la cursa a nivel absolut! Record el moment excitant de creuar sa línea de meta de manera exultant, amb unes forces increíbles!

Després del bon resultat en el primer i un dels dos grans objectius de sa temporada vam decidir (el meu entrenador i jo) allargar un poc més el cicle de entrenaments i no descansar encara per anar a fer dues setmanes després sa que era sa segona cursa puntuable pel circuit de curses verticals de Catalunya, sa primera havia estat Cara Amón, la Cuita el Sol i així alomillor podía sortir una bona classificació total si feia ses tres curses verticals que puntuaven al circuit.

Arribava a la Cuita amb un nivel alt de ganes de fer-ho bé després de la recompensa del campionat de Catalunya. Sa cursa va anar bastant bé, tenguent amb compte el nivel que hi havia i la gent que va quedar just al davant meu, un 13º lloc de la general i 1º sub-23.

Aquí acabava sa primera part de sa temporada, on vaig demostrar un molt bon nivell, unes setmanes de descans i més suaus van ser el premi merescut a s´esforç dedicat fins a n´aquell moment.

Es plantejaven nous horitzonts, noves curses que un vegada haver descansat s´agafaven amb força. Un mes i mitg després de fer la Cuita es disputava la darrera prova puntuable pel circuit de curses verticals, la cursa Vertical Cabanera.

Sabia que no duia la preparació que a les anteriors verticals degut al descans obligatori per poder seguir amb sa temporada però simplement s´havia de afrontar sa cursa com una manera de seguir amb sa preparació per es segon i darrer gran objectiu de sa temporada, el campionat d´Espanya de km vertical. Es resultat final va ser un 16º lloc absolut.

Es dia després de córrer a Pirineus i després de dormir poc vaig anar a córrer al meu poble una cursa popular de muntanya, curta i explosiva, sa Cursa popular dels Estiradors. Va anar bé i vaig aconseguir guanyar i seguir aixi amb sa meva preparació.

La següent cursa era la Cronoescalada al Barranc de Biniaraix on si hi havia un gran nivell Balear. El resultat després de sensacions irregulars va ser 4º de la general i 1º sub-23 que igual que les curses anteriors em va ajudar a anar aganfant el ritme necessari.

Finalment arribava el segon objectiu, el campionat de Espanya de km vertical, on no vaig arribar com m´hagués agradat, sa sort no va estar amb jo i va fer que sa setmana abans em costipés, arribant a sa prova mitg recuperat, finalment un 15º lloc absolut, sa veritat es que volia apuntar més alt però no va poder ser, el que si trec com a conclusió positiva es que ho vaig donar tot. També s´ha de pensar que no hi havia categoría sub-23, i que si ni hagués hauria estat el millor, pensar així em fa veure que realment sóc jove i poc a poc s´ha de anar fent feina i es veurà si tenc marge de millora per estar més adalt o no.

Aquest gust amarg que me va quedar després de sa prova me va animar a participar sa setmana següent al campionat de Madrid de curses de muntanya, on el meu entrenador m´havia animat a participar setmanes abans i m´hi havia inscrit més que res per tenir un motiu per anar a veure els meus companys de Madrid i despedir-me com tocava.

El resultat va ser la confirmació de que realment estava en bona forma, un segon lloc a segons del primer a tot una prova de nivel com és el Cross del Yelmo, a més de que era campionat de Madrid de s´especialitat ha fet que acabi sa temporada de muntanya millor, amb ganes i motivació per seguir entrenant i esforçant-me.

Ah, se m´oblidava, la classificació global del circuit de curses verticals de Catalunya va sortir i he acabat enguany com a 4º absolut i 1º sub-23!

Valorant totes i cada una de ses curses que vos he explicat i que he corregut enguany, només puc estar content pel progres que vaig fent, però també s´ha de seguir fent feina…

Pas a pas, quilòmetre a quilòmetre sempre corredor de muntanya!

P.d. Fins l´any que vé estimada meva!