Durant aquests dies tots tornam a estar pendents dels ordenadors, pendents del que fan els notres dos amics i cracks Toni´s, en Toni Payeras a l´enduroman i en Toni Contestí a la Yukon.
Sa veritat que un pot pensar... Però perquè ho fan? Quin és el motiu per fer exercici durant moltes moltes hores sense aturar? Per sa gent que es faci aquestes preguntes només li puc dir que no es pot explicar, s´ha de viure.
A part de que aquestes proves les fan per motius solidaris, per ajudar d´alguna manera a la gent que ho necesita, l´ultradistància es una modalitat deportiva que t´absorbeix, si ets una persona que t´agrada practicar un esport i tens un esperit de superació en el moment que ho provis no ho deixaràs si no és per una força major, molt major jeje.
Jo puc parlar un poc d´aquest síntome, quan només duia un any més o manco fent curses de muntanya vaig voler provar-ho, em vaig apuntar a l´ultra trail aneto, una prova que l´any 2009 comptava amb 78km (quin loco pens ara encara que no m´en arrepenteixo). L´entrament i la preparació varen se realment "a ull" jeje, fent tirades llargues així com em pareixia a mi, sense cap tipus de planning ni res, seguint el que veia que feia una referència per jo, en Toni Contestí.
L´experiència va ser molt maca, es sufreix molt, però amb ganes i preparació es pot conseguir tot, l´ultradistància et fa viure sensacions úniques, de companyerisme, solidaritat entre els participants...
És realment increïble el que és capaç de aguantar el cos humà. El què passa es que, vulguis o no vulguis, l´esforç té unes consequències que dependran del nivell de entrenament i preparació que tens en aquell moment, anatomicament i fisiologicament no esteim preparats per fer proves tan llargues i les proves curtes? Realment, tota activitat física duita a l´extrem siguin sèries de 1000 metres o una tirada de 100 km, afectaran al nostre cos que genèticament i segons l´entrenament podrá ser més capaç o menys a superar aquest esforç. La mentalitat té un altre gran paper, és increïble el què pot influir la nostre ment sobre el nostre esforç.
Idò què feim?
Sa veritat què jo pens que cadascú ha de saber el que vol i el que li fa ganes, a mí m´omple moltíssim anar a córrer, ara distàncies relativament curtes, quan passin els anys supòs que tornaré a fer distàncies llargues... I ho faré fins que pugui.
Així com hi ha gent que es gasta els doblers i la seva salut en tabac, sortir de festa cada cap de setmana...
Nosaltres sortim a córrer, a sentirmos lliures amb l´aire que ens pega a la cara, amb la felicitat que ens aporta un bon entrenament, una bona cursa...
Viviu i disfrutau cada entrenament, cada cursa, cada repte personal!
Gran vídeo de Dani Salas!
Finalment donar forçes a nen Toni Payeras, que ja, a n´aquestes hores, estirá fent els darrers km de l´enduroman, i a nen Toni Contestí, que en breu començará la Yukon! Qué grans que sou!
Pas a pas ho acoseguireu!
Sa veritat que un pot pensar... Però perquè ho fan? Quin és el motiu per fer exercici durant moltes moltes hores sense aturar? Per sa gent que es faci aquestes preguntes només li puc dir que no es pot explicar, s´ha de viure.
A part de que aquestes proves les fan per motius solidaris, per ajudar d´alguna manera a la gent que ho necesita, l´ultradistància es una modalitat deportiva que t´absorbeix, si ets una persona que t´agrada practicar un esport i tens un esperit de superació en el moment que ho provis no ho deixaràs si no és per una força major, molt major jeje.
Jo puc parlar un poc d´aquest síntome, quan només duia un any més o manco fent curses de muntanya vaig voler provar-ho, em vaig apuntar a l´ultra trail aneto, una prova que l´any 2009 comptava amb 78km (quin loco pens ara encara que no m´en arrepenteixo). L´entrament i la preparació varen se realment "a ull" jeje, fent tirades llargues així com em pareixia a mi, sense cap tipus de planning ni res, seguint el que veia que feia una referència per jo, en Toni Contestí.
L´experiència va ser molt maca, es sufreix molt, però amb ganes i preparació es pot conseguir tot, l´ultradistància et fa viure sensacions úniques, de companyerisme, solidaritat entre els participants...
És realment increïble el que és capaç de aguantar el cos humà. El què passa es que, vulguis o no vulguis, l´esforç té unes consequències que dependran del nivell de entrenament i preparació que tens en aquell moment, anatomicament i fisiologicament no esteim preparats per fer proves tan llargues i les proves curtes? Realment, tota activitat física duita a l´extrem siguin sèries de 1000 metres o una tirada de 100 km, afectaran al nostre cos que genèticament i segons l´entrenament podrá ser més capaç o menys a superar aquest esforç. La mentalitat té un altre gran paper, és increïble el què pot influir la nostre ment sobre el nostre esforç.
Idò què feim?
Sa veritat què jo pens que cadascú ha de saber el que vol i el que li fa ganes, a mí m´omple moltíssim anar a córrer, ara distàncies relativament curtes, quan passin els anys supòs que tornaré a fer distàncies llargues... I ho faré fins que pugui.
Així com hi ha gent que es gasta els doblers i la seva salut en tabac, sortir de festa cada cap de setmana...
Nosaltres sortim a córrer, a sentirmos lliures amb l´aire que ens pega a la cara, amb la felicitat que ens aporta un bon entrenament, una bona cursa...
Viviu i disfrutau cada entrenament, cada cursa, cada repte personal!
Gran vídeo de Dani Salas!
Finalment donar forçes a nen Toni Payeras, que ja, a n´aquestes hores, estirá fent els darrers km de l´enduroman, i a nen Toni Contestí, que en breu començará la Yukon! Qué grans que sou!
Pas a pas ho acoseguireu!
Ostras tu quina entrada mes bona, amb bons videos... aquest cap de setmana mos han sortit 102 km de muntanya, S´arraco-Deia 58 i Deia-Pollensa 44, visca sa Ultra i visca aquets lokos que mos fan gaudir.
ResponElimina