Setmana de transició

Avui m´he aixecat tard jeje aprofitant el dia de festa per recuperar forces i he mirat el planning d´aquesta setmana per anar a entrenar abans de dinar i la sorpresa ha estat que avui me toca tornar a descansar? Això posa i haurem de fer cas, dilluns ja vaig descansar i ahir va ser un rodatge... Es veu que em toca una setmana de transició per agafar forces jeje sa veritat es que duia unes 5 setmanes de entrenaments de qualitat i competint cada cap de setmana i aquest ritme no es pot dur molt de temps.

Primer va ser dia 13 de novembre amb el Cross de la universitat Rey Juan Carlos, un cross universitari on també i poden participar no universitaris de 5.150 m. (al llarg de la temporada van augmentant la distànica, començam amb crosses de 5.000 metres per acabar amb 10.000 metres aproximadament) Va ser el primer universitari del any amb un ritme alt, em va sortir amb un temps de 17:33 baixant el temps respecte a l´any passat que vaig fer 19:50, molt bones sensacions per ser el primer cross i més si es mira el temps de l´any passat.



El cap de setmana següent en teoria havia de descansar però al final i per un compromís entre clubs varem anar amb el club al I Cross Villa del Escorial, eren 9.000 m. a un circuit molt revirat on era un frenar i arrencar continu, al final em va sortir un temps de 33:56.


El cap de setmana del 27 al 28 anarem a Llodio, Álava, País Basc, amb el meu club d´atletisme, Cronos Villa juntament amb el Cap Alcobendas ja que el club Cronos es filial del Cap. Partirem amb bus dissabte i el viatge va ser de unes 5 hores, anarem a un alberg on dinarem, descansarem i posteriorment sortirem a amollar les cames i a estirar bé per estar a punt el cent demà. Feia un fred considerable, les muntanyes estaven nevades. El cent demà, diumenge, era el dia de la cursa, el terreny estava tot enfangat i feia un fred de pilotes jeje i com que hi anarem tot el club varem estar allá desde les 9 del matí perquè els petits corren abans.


Quan ens tocava córrer tenia els peus gelats i domés donarse la sortida vaig caure. Aquest moment me va parèixer etern, quasi més que el cross en sí, per un moment em va venir al cap la caiguda que vaig veure en el campionat d´espanya per clubs de cross de l´any passat on un jove va patinar i com a conseqüència a que anavem molt junts hi va haver gent que el va trepitjar. No se si es per això o perquè però sa veritat es que me vaig aixecar rapidíssim i vaig tenir la sort de no sufrir cap trepitjada. No era la millor manera de entrar a la cursa, vaig haver de remontar posicions i el cos va entrar de cop en calor jeje. Finalment va ser una cursa molt divertida per el fang acumulat i perquè vaig poder trobar un grupet on anar sufrint a bon ritme, me va sortir un temps de 37:52 a una distància de 9.790 metres, molt bé estant la terra com estava jeje.

I el darrer cross que he fet ha estat aquest cap de setmana, el Cross internacional de Alcobendas, el circuit de 10.150 metres era molt dur, pujar i baixar continuament i a més com venia de les bones sensacions de Llodio va costar entrar al ritme de la cursa, però bé al final també bé, acabant amb un crono de 36:31 i molt bé si el comparam amb el crono de l´any passat, 40:24.


Lo important es seguir sumant experiències, bones sensacions i disfrutar de córrer. Si a més ens superam més que més... pas a pas!

P.d. Demà una horeta de rodatge!