dijous, 16 de juny del 2011

Crònica Cuita el sol

Bueeeno, ja tocava fer sa crònica, perdonau sa tardança però el fet d´estar per casa fa que no aturi, per amunt i per avall. Entrenant suau aquesta setmana, toca un periòde de recuperació-transició per encarar el segon gran objectiu de la temporada.

El cap de setmana passat em vaig desplaçar a la població de Areu, un poble del pirineu lleidetà situat a 1200 metres d´altura. Ens desplaçàrem conjuntament 3 integrans del centre de tecnificació de curses de muntanya de catalunya, unes 3 horetes llargues passant per Berga, el túnel del Cadí, la Seu d´Urgell, passant un port de muntanya fins a Sort i d´allà fins a Areu on es disputaría la cursa.

La Cuita és una singular cursa vertical, on es reuneixen molts de especialistes en curses verticals, esquiadors de muntanya i corredors de muntanya, el seu recorregut és increible, per la duresa i la seva bellesa.

A les 3:30 es donà la sortida dels joves (fins a 18 anys) i les dones i a les 4 els homes. La sortida fóu rápida ja que el camí a 200 metres es tornava molt estret i s´havia d´estar ben posicionat. Vaig sortir rápid, dins el grup dels 10 primers i de cop vam començar a pujar i pujar i pujar...



Les rampes eren duríssimes, anava cercant desesperadament un plà o pendent més suau, que permetés córrer i oxigenar la musculatura que pareixía que havia d´explotar.


Anarem pujant i al començament em passaren 2 corredors, jo vaig seguir el ritmet, em vaig aprofitar un poc de la seva estela però després els vaig amollar, anaven més fort i no haviem passat l´avituallament dels 1000 metres de desnivell + , arribo a l´avituallament on m´espera l´Arnau (tècnic del CTCMC) i els joves que "només" feien 1000 metres + de cursa, m´animen i per la manera en que ho fan dedueixo que vaig a una bona posició, miro al darrera i veig que porto a uns metres al Xavi Espiña (corredor de la selecció catalana de curses de muntanya).


En aquests moments és on la ment es molt però que molt important, queden 700 metres de desnivell + i s´ha de mantenir el ritme. Suaument la cosa es fa més dura, el terreny és d´alta muntanya (l´arribada estava situada a gairabé 3000 metres d´altura) i a la fi observo l´arribada, al davora de unes clapes de neu, toca donar-ho tot i finalment arribo el 13è de la general i 1º sub-23, en els darrers metres em varen passar dos corredors (el Xavi un d´ells).


Estic molt content del resultat, era una cursa no tant de corredors de curses de muntanya com més de esquiadors de muntanya o especialistes de les verticals, 1680 metres de desnivell + amb gairabé 6 km.

La majoría dels primers duien pals per ajudar-se, haurem de mirar si de cara al campionat d´espanya de verticals convé aprendre a utilitzar-los...

Crònica de la FEEC:

http://feec.es/mireia-mir%C3%B3-i-%C3%B2scar-roig-s%E2%80%99emporten-la-cuita-el-sol



Pas a pas!


diumenge, 12 de juny del 2011

Cap de setmana

A finals de setmana vaig anar a Barcelona, que dissabte horabaixa hi havia cursa a Areu, passat el poble de Sort a Lleida,la cursa era la Cuita el sol, una milla vertical (1680 metres de desnivell+), amb una distàcia de ni 6 km...



La cursa era la 2º de 3 que puntuen pel campionat de curses verticals de Catalunya. El resultat no ha estat malament, però ja us ho explicaré millor demà amb una bona crònica desde Mallorca jeje. De moment vos deix amb un vídeo de Berga on sa me veu durant uns pocs segons, que´l disfruteu.


Marató i Cursa d'Alta Muntanya de Berga 2011 from engarrista on Vimeo.




Pas a pas

dimarts, 7 de juny del 2011

Crònica de una cursa perfecte

El passat cap de setmana, el meu germà i jo, ens desplaçarem a Berga amb el suport del meu pare, per disputar la cursa d´alta muntanya de Berga, una cursa de 20 km de llargada amb 1500 metres de desnivell positiu i que era el principal objectiu per el cual haviem encaminat els entrenaments a la primera part de la temporada, el campionat de catalunya de curses de muntanya en categoría sub-23.



Com podeu veure graficament al perfil, es tractava de una cursa amb bastant de desnivell però una cursa de muntanya, no com fa dues setmanes al Cara Amón, que de tant de desnivell no es podia gairebé córrer.


Arriba el gran dia, amb un poc de nervis però tot perfecte excepte del temps, ja que plou, encara que no em preocupa massa aquest tema, les cames després del llarg viatge estaven increiblement bé i la motivació era la correcte. Escalfam com toca, tampoc massa ja que hi havia camí per fer-ho jeje. Cares conegudes a la sortida, quasi tots els companys del centre de tecnificació de curses i molta gent jove ja que com he comentat era campionat de curses de muntanya sub-23. També un corredor conegut amb molt de nivell, de la selecció catalana de curses de muntanya i que es especialista en km verticals (al Cara Amón va fer 6è), Joan Freixa.


Es dona la sortida ja sense pluja i sortim a un ritme suau, ja em situo al capdavant però davora d´en Joan ja que a més de que era el corredor de referència per nivell, també és de Berga i es coneixia el circuit. Les primeres pendents són de asfalt i ciment i pujen durament encara que les sensacions son molt bones, el ritme de la meva respiració no s´accelera gairabé, em trobo còmode. Ràpidament creuam una carretera i enfilam la primera pujada per un cami de terra en Joan passa al davant sé perfectament que l´he de seguir, és un corredor que va molt bé en pujada i si vaig cómode amb ell millor que millor.


Als 15 min. aproximadament, arribam al primer control, on la primera part de la pujada acaba i comença la segona part, bec un glop de aigua, lo just per refrescar es coll. I enfilam la part més dura de la pujada segons em diu en Joan molt amablement, fins i tot em diu que es de uns 20 minuts, realment un gran detall de la seva part ja que m´ajuda a fer-me una idea. Seguim a un ritme bo, la pujada es dura i vertical però l´aguantam gairabé tota corrent, anant alerta a cada trepitjada ja que degut a les plujes i la boire tot t´ambient està banyat, la terra enfangada i remoguda pels participants de la marató de muntanya que sortien abans que nosaltres.


Arribam a la fi de la pujada més vertical, sobre el km 5 on hi ha el meu pare juntament amb altres pares del grup del centre de tecnificació i dos espectadors de luxe, en Pere Aurell i en Just Sociats, allà hi ha un avituallament, on bevem un poc de isotònica i enfilam una baixadeta que ajuda a oxigenar les cames pel que queda de pujada, duim uns 38 minuts. La baixada es fa per una pista de terra molt enfangada i amb uns convidats inesperats jeje, un grupet de vaques que s´ens fot enmitg del camí, i els hem de asustar perquè es decantin. Vaig amb en joan i a mitjans de la curta baixada me pos a estirar jo.



Arribam al tram final de pujada, es comença amb unes dures rampes de ciment, on vaig al estirant un bon ritme, passam un avituallamenton hi havia bastanta gent i del camí encimentat pegam a un sender, duc un bon ritme, controlant per no desgastar-me massa perquè encara quedarà la mitat de cursa que es en baixada i si arribes mort... Poc tens a fer. En Joan segueix darrera meu, i li dic que si troba que vaig lent que el deixo passar, em respon que no, que va bé aquest ritme i anam tirant.


Ja som al final de la pujada, al km 9 i algo aproximadament, ens reben molt bé a l´avituallament, prenc un poc més d´aigua i deixo passar a n´en Joan al davant, la baixada es per sender i pronunciada, a més que està enfangada. Aquí és on veig que hauré d´anar alerta si vull acabar bé la cursa per una altre banda el ritme que posa en Joan a sa baixada em resulta còmode, podría anar més ràpid però encara queda molta baixada, val més guardar-se les forces. A més que abans de la cursa havia observat el perfil i també m´havien comentat, que hi havia un parell de costes enmitg de la baixada on si no hi arribaves amb força t´hi podies quedar sembrat jeje.


Ara la baixada es per una pista forestal on posam un ritme bo i arribam a un avituallament damunt el km 12 on es troben els tècnics i responsables del centre de tecnificació de curses, ens animen i passam de baixar per una pista a un caminet estret més tècnic i pedregós. Aquí és on decideixo pitjar un poc més a veure si consegueixo agafar un poc de distància respecte en Joan i al cap de una estona... patapam! Primera caiguda jeje no és res, qui arrisca... Sap el que li pot esperar, per sort estic bé i m´aixeco rapidament. Continuo la baixada amb solitari espitjant però amb la caiguda al cap, el terreny pedregós, amb fang i banyat ens posa realment a prova.


Arribo a un avituallament on de nou hi ha els pares i gent, m´animen i em recorden el que jo tenia present, queden unes costes finals abans de arribar al Santuari de Queralt i baixar fins a Berga. A n´aquest moment aprofito per mirar al darrera i veig que en Joan està a uns 20 segons o així, espitjo un poc més i arriben les famoses pujades, les aguanto bé i finalment arribo a Queralt.


No mira al darrera jej val més... Allà hi ha un avituallament i m´aturo a beure un glop, quan arranco escolt com animen a n´en Joan que vé al darrera a la mateixa distància que abans aproximadament. Així que toca a la baixada desde Queralt fins a berga, 3,5 km aproximadament, no relaxar-se, es un tram de escalons molt perillós però és el que hi ha...


Darrers metres de la prova arribant a Berga per asfalt i carrers, espitjant però notant com el cos respon perfectament, quines sensacions més bones! Encara m´esperava una altre sopresa jeje a uns 500 metres de la arribada, unes escales de ciment en curva... Patapam... jeje segona caiguda, m´aixeco com un dimoni, ràbia però tot va bé, no tenc cap molèstia. Tres, dos, un... META!




Increible com arribo, molt molt content, no m´ho crec, he guanyat i a més el cos ha respost al 100%, tots els entrenaments donen fruit!


El primer gran objectiu de la temporada s´ha complit! Som campió de Catalunya en curses de muntanya Sub-23 i a més he guanyat la cursa en categoría absoluta!


Espero a n´en Joan, li donc ses gràcies per tot, a més de un gran atleta és una gran persona!

El meu germà també arriba increiblement bé! 6è de la general i 3er sub-23, què gran!


http://www.mountainrunners.eu/index.php/classificacions-mitja



Moltes gràcies a la família, als amics, al meu entrenador i a la FEEC, sense ells no hauria pogut ser possible!


Queda molt per fer, molt per treballar, però sobretot molt per disfrutar!



Ara més que mai...



Pas a pas!