Un no parar, així ha estat aquesta setmana, però s´ha de dir que ha estat un no parar de disfrutar jeje tot va començar a finals de la setmana passada, quan uns amics em convidaren a anar amb ells de refugis a Andorra. Evidentment, no m´ho vaig pensar ni un moment i vaig agafar un bitllet de avió per dilluns al migdia en direcció a Barcelona, abans però, de fer l´entrenament matinal que hem tocava: 2 hores de rodatge.
Durant l´horabaixa del dilluns pujarem fins aprop de Andorra on ferem nit a les furgos, dimarts ens desplaçàrem a Andorra on començàrem a pujar caminant unes tres hores fins el refugi de Claror (2250 m. de altura) on feriem nit. Abans però, per la tarda vaig anar a rodar una hora pels voltants del refugi fins arribar a cotes de 2800 m.
El dimecres tocava caminar un poc més, unes 5 hores amb més desnivell i més viatges que vaig fer de "sherpa" portant les motxilles dels companys jeje gaudirem de vistes increibles, llacs, seregalls... Per arribar fins el refugi de les Àgols.
Dijous Varem baixar cap a Andorra caminant una hora i mitja i baixar posteriorment amb les furgos fins a Barcelona on vaig anar a rodar per s´horabaixa una horeta amb 10 rectes per preparar el cos per la cursa que tenia el dissabte.
Divendres arribaren els meus pares i germà i agafàrem cotxe cap a pirineus, fins a la Vall Fosca, per la zona de Aigüestortes concretament al poble de Espui, molt aprop del poble de Capdella on es disputava la cursa vertical Cabanera. Va tocar no fer res, gairebé repòs absolut per estar bé per dissabte. Visitarem un poc la presa de Sallente i després a fer una bona siesta jeje.
Dissabte era el dia, una cursa molt dura ens esperava, 5 km de distància i 1400 metres de desnivell positiu per endavant!
Es va sortir molt fort, com sempre, per agafar lloc tothom surt escapat perquè després avançar costa més. Desde les primeres rampes el cor va a totes però bé, pujant i pujant anàrem fent metres. Vaig provar de dur pals, que havia entrenat amb ells 3 dies, la valoració de lo poc que els he utilitzat és que per aquest tipus de curses on només es puja, els pals funcionen, encara que als trams on s´ha de anar a 4 graps (literalment) els pals no ajuden gaire però bé suposo també que és com tot, amb més pràctica t´adaptes.
Finalment arribarem als 2890 metres on acabava la cursa, vaig acabar a la posició nº 16 de la general, perquè un cop més no hi havia categoria sub-23, amb un temps de 1 hora i 16 minuts.
Valor positivament la cursa, pel magnífic lloc, pel magnífic viatge i per les sensacions que vaig tenir, l´entrenament va pas a pas i ara sumam volum, dues setmanes d´entrenament i molt motivat a seguir sumant!
El dia va acabar amb el viatge de tornada amb un poc de retràs per culpa de l´avió, i bé, bona setmaneta no? jeje Doncs encara quedava el dia d´avui per rematar-ho, però ho explicaré demà, amb una altre entrada que ara ja es fa tard.
Fotos de la cursa
Pas a pas!
Dijous Varem baixar cap a Andorra caminant una hora i mitja i baixar posteriorment amb les furgos fins a Barcelona on vaig anar a rodar per s´horabaixa una horeta amb 10 rectes per preparar el cos per la cursa que tenia el dissabte.
Divendres arribaren els meus pares i germà i agafàrem cotxe cap a pirineus, fins a la Vall Fosca, per la zona de Aigüestortes concretament al poble de Espui, molt aprop del poble de Capdella on es disputava la cursa vertical Cabanera. Va tocar no fer res, gairebé repòs absolut per estar bé per dissabte. Visitarem un poc la presa de Sallente i després a fer una bona siesta jeje.
Dissabte era el dia, una cursa molt dura ens esperava, 5 km de distància i 1400 metres de desnivell positiu per endavant!
Es va sortir molt fort, com sempre, per agafar lloc tothom surt escapat perquè després avançar costa més. Desde les primeres rampes el cor va a totes però bé, pujant i pujant anàrem fent metres. Vaig provar de dur pals, que havia entrenat amb ells 3 dies, la valoració de lo poc que els he utilitzat és que per aquest tipus de curses on només es puja, els pals funcionen, encara que als trams on s´ha de anar a 4 graps (literalment) els pals no ajuden gaire però bé suposo també que és com tot, amb més pràctica t´adaptes.
Finalment arribarem als 2890 metres on acabava la cursa, vaig acabar a la posició nº 16 de la general, perquè un cop més no hi havia categoria sub-23, amb un temps de 1 hora i 16 minuts.
Valor positivament la cursa, pel magnífic lloc, pel magnífic viatge i per les sensacions que vaig tenir, l´entrenament va pas a pas i ara sumam volum, dues setmanes d´entrenament i molt motivat a seguir sumant!
El dia va acabar amb el viatge de tornada amb un poc de retràs per culpa de l´avió, i bé, bona setmaneta no? jeje Doncs encara quedava el dia d´avui per rematar-ho, però ho explicaré demà, amb una altre entrada que ara ja es fa tard.
Fotos de la cursa
Pas a pas!