dijous, 8 d’agost del 2013

Cronoescalada al Torreón

El passat cap de setmana empreníem el viatge cap al Km vertical Torreón, la darrera prova de la Copa de Espanya de Km vertical, sortíem des de Mallorca amb un vol direcció a Bilbao, allà agafàvem un cotxe direcció Brañosera, Palencia.

Un cop allà ens vam retrobar amb els companys d´equip i amics del Blue Motors, en Xavi Jové, David Adán i en Sergi Brau, tots ells joves promeses del Blue Motors. Ens va sorprendre de la temperatura que podía fer, al vespre va baixar als 10º i no portàvem la roba més adecuada, així que vam abrigant-se com vam poder...Vam anar al breafing, a sopar i a dormir que el següent dia ens esperava canya!

El diumenge la meva sortida era a les 9:28 del matí, ja que es tractava de una crono amb sortida individual i les primeres sensacions, durant l´escalfament i l´inici de la cursa no eren de les millors, notava les cames pesades, "falta de xispa".

S´ha de dir que no havia preparat especialment aquesta prova sinó que com el meu germà Manuel aquest any ha disputat la Copa hem vaig animar a participar-hi, per a competir i anar agafant sensacions després del campionat de Espanya i com a continuació de la preparació que estic realitzant de cara a afrontar un final de temporada amb moltes ganes!

http://torreon.branosera.com/pics/gps/maxi/perfil_crono_2011.jpg 

Estava en cursa i mica en mica vaig retrobar sensacions, després de un inici molt planer (per ser un km vertical) on vaig córrer a bon ritme, m´esperava la part més dura, una pala bastant dreta abans de una petita baixada i la darrera pujada final...

Poc a poc observava que el meu temps era bó, que a mesura que m´apropava a la temuda zona crítica, les cames i el cor responíen amb força, corrent molt de temps i només a la part més dura hem vaig posar a caminar, més que res amb la previsió de poder fer un bon darrer tram de baixada i pujada on semblava que s´havia de córrer fort...


Un cop superada la dura pujada, vaig estar content de haver-me "reservat" un poc de forces pel tram final, ja que vaig poder dur un molt bon ritme al tram de baixada i el que quedava de prova!

Vaig marca un temps de 54:00 min. exactes, i abans de la cursa hagués firmat un temps de entre 55 a 60 minuts...

Content pel resultat, marcant un 6è lloc absolut, a tant sols 8" de tot un especialista com Joan Navarro o a 1 min. i 30" del 3er classificat... Aquesta bona posició també hem va valer per ocupar el 1er lloc en la categoría Sub-23 i treure al 2n classificat de la categoría... Un tal Manuel Rullan (jejeje) 2 min...

  

Tot i així, felicitar als integrants del Blue Motors, que van conseguir ni més ni menys que ocupar totes les primeres posicions finals de la Copa de Espanya en cada categoría inferior, en Sergi Brau 1er Cadet, en Xavi Jové 1er Júnior i en Manuel Rullan 1er Sub-23...


Molt satisfet amb el suport que ens brinda el Blue Motors!!!

Aquestes curses ens donen ales per seguir disfrutant, seguir lluitant i mirar andavant...

Pas a pas!

divendres, 2 d’agost del 2013

Records dels Alps!

Durant els dies que vam estar pels Alps, entre d´altres activitats vam pujar al Breithorn, un pic de més de 4000 metres i a sobre sortint des de Cervinia (2000 metres) vam pujar desconeixent el camí amb 2 h i 53 min. Al video es pot veure el Cervino de fons... Un pic encara més alt que el Breithorn, que algún dia s´haurà de pujar, per cert, ara mateix hi ha en Kilian per la zona, on intentarà batre el rècord del Bruno Brunod de ascens-descens... Pas a pas!

dimecres, 24 de juliol del 2013

Zumaia: Un Campionat de Espanya salvat!

Després de passar uns dies pels Alps i com ja vaig comentar, hem vaig desplaçar a Zumaia, Pais Basc, per disputar una cursa que era Copa de Espanya de curses per muntanya i a l´hora Campionat de Espanya en categoría promesa.

És el darrer any que pertany a n´aquesta categoría i per tant l´objectiu principal a principi d´any era atacar el campionat, perquè el 2012 hem vaig quedar molt aprop de aconseguir la primera posició, a tan sols 10 segons del primer.

Però bé, com sempre passa no es pot fer gaire plans sinó que les situacions et van marcant el desenvolupament de una temporada i per sort o per desgràcia enguany no havia pogut arrencar gaire després de la temporada de esquí, va venir la lesió de genoll.

Un cop superada aquesta, he pogut entrenar just, i hem fet el possible per arribar en la millor forma, fent comptes, fa 2 mesos de la operació, sí, 8 setmanes. Les 2 primeres les vaig passar aturat completament, després vaig anar introduint treball aeròbic de bici i natació durant les setmanes 3 i 4, finalment i ja per casa, fa un mes que provava per primer cop a córrer per muntanya i sessions de exigents com poden ser el treball  de la potència aeròbica les he fet en terreny pla i en una ocació només, tot sa altre preparació ha contat en rodatges, alguns canvis de ritme i tirant molt de entrenament creuat, bicicleta i natació.


Sabíem que fisiologicament amb el temps que teniem era impossible assimilar tota la feina que s´havia de fer per un campionat de 31 km a un ritme alt i sense gaire desnivell (1400+), és a dir tot de córrer molt, així que ens vam centrar amb l´entrenador a no córrer més del compte per intentar arribar a tope sinó que aquesta cursa seria com a una primera pressa de contacte i on hauría de intentar fer una cursa intel·ligent per administrar el millor possible les meves forces.

Així mateix, encara que tinc 23 anys cumplits, ja porto uns anys a n´aquest món de les curses per muntanya i havia de tirar de "veterania jove" i cuidar molt el meu cos, escoltar-lo i intentar no demanar-li més del que podía.

Precisament els dies que he passat pels Alps hem van ajudar molt per retrobar la vertadera assència del que fem: DISFRUTAR, i és que aquest ha de ser el sentit del que fem, malauradament, o almenys jo, sóc molt conscient de que amb aquest esport, malgrat està en auge, no m´ hi guanyaré directament mai sa vida, però el que sí que es pot fer, que HEM de fer, és disfrutar, gaudir de la naturalesa i del nostre esforç. Sembla una cosa òbvia però molts més cops dels que ens pensam passa, que ens centram en les competicions i en entrenar dur només per guanyar o per la pressió de fer-ho bé, del "caché" que un té o dels resultats que la gent està acostumada a veure de tu i més enllà de tot això la essència no s´ha de perdre mai, però MAI, correm per muntanya perquè ens agrada.

Vaig tornar dels Alps havent disfrutat molt de aquelles muntanyes, on hem vaig cansar de pujar i pujar i baixar i baixar (casi més de les llargues baixades que de les pujades) jeje. Ja dedicaré una entrada a explicar tot el que vaig fer per ellà. I res, tornava de aquelles marevelloses muntanyes sense pensar gaire amb el que m´esperava, de fet un poc de peresa hem feia haver de sofrir el ritme endiablat dels millors corredors del territori.

Sense pensar-m´ho més, estàvem per Zumaia, moltes cares conegudes, alegría de veure companys que fa molt temps que no ens veiem i especialment el meu entrenador, qui córrer per la comunitat de Madrid. Dissabte brifing on ens explicaren un poc el circuit i res més, a descansar a l´hotel amb la selecció Catalana.


El diumenge hem vaig aixecar sense haver dormit gaire bé, els nèrvis havien fet de les seves però havia de tenir el cap fred, pensar que havia fet molt per arribar fins allà i que ara era el moment de possar tot de sa meva part, i una frase que hem va a venir al cap durant molts instants de la cursa: Ningú et regalarà res, aquí tothom vé a lluitar per estar el més adavant possible i per tant no serà gens fàcil així que venga, a patir!

No sabía molt bé com encarar la cursa, havia de intentar deixar els nervis fóra, guiar-me per les sensacions i no passar-me massa al principi perquè podía passar de rosca. Així es va donar el tret de sortida, i surto a un ritme bó, les cames no van malament però tampoc hem vull confiar, el primer km és per la població amb un poc de pujadeta i baixada i marc un ritme de 3:30, els de el davant deuen anar a 3:15 o així però a n´aquesta guerra no hi puc entrar així com estic actualment.

El també promesa Manuel Merillas, recent sub-campió de Espanya absolut s´escapa desde el principi, no està al meu abast ara mateix. Però després de ell, a part de la gent absoluta, jo vaig en segona posició promesa. Les cames van prou bé i he de controlar els impulsos i pensar que això serà molt llarg. Penso que porto un ritme alt però que les cames van bé i si no hem passo de la rosca i vaig constant potser rescaré un podi així que decideixo continuar així esperant que "el hombre del mazo" tengui pietat de mi.

El meu germà Manuel surt també molt bé i al km 2 es situa a la meva alçada i passa al davant, jo li recordo que no es passi de rosca i que vagi per sensacions, que 31 km són molts i pot passar de tot. Així anam fent, un al costat de l´altre, van passant els km´s ell davant a les pujades i al pla i baixada jo intento mantenir el ritme i marcar-lo.

Cap allà al km 12 o així ell pega una estirada que hem treu uns 50 metres, jo continuo el meu ritme, no vull forçar més perquè encara hem passaré... Tot i això, a la següent pujada el trobo que no va al mateix ritme i que ha forçat una mica més del compte, intentam anar junts un tram però ell hem diu que jo tiri per les meves sensacions. En aquest punt ell es despenja i jo continuo com puc.

Cap allà al km 18 hem passa un que va a un ritme molt bó i intento seguir el seu ritme i progressar, però uns metres més andavant el deixo anar, no he de estirar massa més que sinó petaré penso.

Al km 20 o així hem rebassa en Diego Cardozo, un company de Selecció Catalana que és sub-23 i que corre molt bé i en terrenys plans es defensa molt bé també, aquí tenc un punt de inflexió una mica crític, perdo la segona plaça promesa i hem venc un poc abaix psicològicament, però sort que una mica més andavant consegueixo controlar aquests pensaments, que he de seguir lluitant i arribar a meta almenys amb aquesta 3era plaça promesa.


Així vaig tirant, a partir del km 23 o així vaig amb les forces molt justes, pensant el que hem queda i centrant gairebé tots els meus esforços en fer una passa i després una altre, economitzant al màxim cada gest, van passant els km´s cap al km 28 veig als meus pares, només queden 3 km, 2 pujades fortes però curtes i som a meta!

Penso el que hem queda, que són uns 15 min. de cursa, que això no és res amb tot el que he patit per arribar fins aquí i que la línia de arribada està molt pròxima i pas a pas aconseguim arribar a meta!


Fent els 31 km´s amb 2 hores i 43 minuts, acabant 3er promesa i 24 absolut!


Una cursa on he mantingut un ritme constant i he tirat de orgull, estic molt content de aquest podi, una tercera posició a dos mesos de haver passat per quiròfan es per estar molt content!

Aquí és on recordo a totes les persones que m´han ajudat, al metge Dani Brotons, al metge Miquel Llobet, als tècnics i seleccionadors de la federació Fernando Rosa i Arnau Anguera, als meus amics, al meu entrenador: David Galindo i a la meva família...


Sense oblidar-me del meu club i el meu colaborador OS2O...

Gràcies a ells i tot el meu esforç i sacrifici invertits, he pogut quedar en aquesta 3era posició...


Tot això em dóna molt força i ganes a seguir, a seguir entrenant, corrent i disfrutant!


Pas a pas, cap a sa felicitat!

dilluns, 8 de juliol del 2013

Alps!

Fa unes setmanes que no faig cap entrada al blog, sa veritat es que no he aturat i això és bon senyal per jo!

Poc a poc, després de 15 dies de rehabilitació he pogut començar a córrer, primer molt suau i per pla i ara ja aquesta darrera setmana he pogut introduir intensitat i un poc de muntanya. 

Es temps que queda per es que havia de esser a priori l´objectiu de l´any és molt poc, es proper 21 de Juliol toca campionat de Espanya de curses per muntanya en categoria promesa, fita que havia de ser clau en la meva temporada i on volia estar en bona forma per intentar millorar el resultat de l´any passat i perquè a més és el darrer any que formo part de aquesta categoria. 

Però bé, lluny de la planificació inicial, ara mateix hem trobo que sí, puc entrenar fort, però el meu nivell de forma no és el que hauria de esser a 2 setmanes del campionat, i no hi ha temps material per agafar-la. 

Tampoc sóc una persona que hem doni per vençut fàcilment, així que, amb tot lo esmentat anteriorment, intentaré almenys estar a la línia de sortida i arribada per a fer una bona cursa o sa millor cursa que hem deixi el meu cos. Si ho pensam bé, aquesta temporada no he aconseguit arrencar realment, ja que quan millor hem trobava, després de la temporada hivernal de esquí, hem vaig començar a notar les molèsties al genoll i ja vaig haver de reduir molt els meus entrenaments de impacte fins a suprimir-los, passar per quiròfan i recuperar-lo... 

Malgrat tot, com he dit abans, seré a Zumaia, sense descartar res però sense aspirar a res, lo que surti sortirà i si més no, espero i confio que sigui almenys un començament de temporada per jo, sa idea és anar encadenant bons resultats que hem permetin recuperar sa confiança i culminar amb bones curses pels mesos de setembre, octubre i novembre. A part de tot això, i gràcies a que estic recuperat, parteixo als Alps 10 dies, dies que hem serviran per seguir gaudint de sa muntanya, conèixer llocs nous que hem fan molta il•lusió conèixer... 

I tampoc ho negaré, dies per entrenar fort! Ens veiem pròximament, gaudiu de sa naturalesa, disfrutau de ses muntanyes! 

Pas a pas!

dimarts, 4 de juny del 2013

26 mils!

Jo segueixo amb sa meva recuperació, de moment podemc aminar sense dolor i esperem pròximament poder córrer, ara toca piscina i rehabilitació, només fa dues setmanes de la operació i estic força content amb l´evolució seguida fins ara!

Però aquesta entrada no va dedicada a mí, sinó a un familiar meu que també dóna molta guerra en es món de sa muntanya... concretament es tracte del meu cosí Toni Josep, qui el passat cap de setmana va aconseguir unir gran part dels pics de més de mil metres de mallorca seguits un darrera l´altre...

La intenció era fer-ne 28 però per diverses raons va tenir que deixar-ho estar quan en portava 26!!!

Es tracta de una gran gesta i encara que ell no ho fa ni molt menos perquè se li sigui reconegut, trob que es merèix almenys una entrada aquí!

Estic ben segur que quan s´ho torni a proposar els aconseguirà als 28 ja que el repte era fer-los en menos de 24 hores i encara li van sobrar unes cuantes per poder haver acabat...

A n´aquest enllaç podeu llegir-ne una crònica molt interessant a un gran blog de un altre amant de sa muntanya mallorquina!








Així que amunt familia Rullan! Amunt Mallorca!


Pas a pas, esper poder contar-vos que ja puc córrer aviat!

dijous, 16 de maig del 2013

Artroscòpia

Ja fa molts dies que no escric per aquí, el fet principal és que no he estat passant uns dels meus millors moments per unes molèsties al genoll.

Ja comentava en les darreres entrades que tenia unes molèsties, però no li donava més importància... Doncs bé, aquestes es van anar agreujant, fins es punt que no podía córrer més de 15 minuts, sentía com un pinçament al genoll esquerra, així que finalment vaig passar pels serveis mèdics de la federació, el doctor brontons, que molt amablament hem va anar seguint la evolució, però el genoll no anava...

Primer voltaren després corticoides, i res, sa inflamació no baixava, següent pas, fer una resonància, i va donar que tenia una fisura al menisc intern, molt males notícies perquè això m´obligava a passar per quiròfan per fer una artrscòpia, que encara que és un doi de operació hem tendría aturat, si era menisc, una temporada llarga...

Després de estar 2 o 3 setmanes darrera es seguro, al final aconseguesc que un especialista recomenat per el Dr Brotons, el Dr Llobet, me realitzi s´artroscòpia... Això era ahir...

Però sa bona notícia és que al final, quan el Dr estava realitzant la artroscòpia i va anar a veure el menisc, el va trobar intacte, i el que vaig resultar tenir era una hipertròfia de la grasa de Hoffa (grassa que hi ha just al davall del tendó rotulià) i aquesta hem pinçava es veu...


Segons hem va dir, tenc el genoll amb molt bon estat, lligaments i meniscs perfectes!

Aixíi que dins lo dolent de haver passat per quiròfan, almenys no ha estat menisc (amb les seves conseqüències de possible artrosis a llarg plaç...)


Tenc el genoll inflat però ja el puc posar al terra, poc a poc aquesta setmana a rehabilitar i bueno, no m´han dit quan de temps hauré de estar però menys que amb menisc, segur!!!


Animat, pas a pas i andavant!!!

divendres, 19 d’abril del 2013

Crònica Trineu i actualitat

El passat cap de setmana, com ja vaig anunciar, ens vam desplaçar a Benasque per disputar la Trineu!

Tant en Xavi com es meu germà Manuel, com jo, estàvem molt il·lusionats en fer-ho bé i els nervis van aflorar durant tot el dissabte... Cadascú va a anar a practicar i reconèixer la seva modalitat, el seu tram.

Jo vaig fer el circuit a bon ritme, sense passar-me però necessitava provar-me un poc i així a la vegada acumular un bon entreno.

Així, dissabte vaig esquiar 1 hora i 20 min. fent el circuit de la prova en poc més de 52 minuts, així, diumenge, ja sabia per on anirien els tirs...


Diumenge va sortir tot redó, en Xavi va sortir fort però a la vegada intel·ligent, i sense forçar més del compte a la baixada per no punxar, fet que ens complicaría tota la cursa del equip. Tot i així va arribar 3er al relleu, primer parcial de tots els equips.

Després li va tocar al meu germà, que va imprimir un bon ritme, agafant a tots els participants que participàven individualment i aconseguint arribar ja cap de cursa al relleu que es donava al poble de Cerler.

Allà va ser el meu torn, esquí de muntanya en un circuit força pla on hem vaig exprimir a fons! Les sensacions francament bones, arribant en solitari al collado de Ampriu i així poder prendre´m la baixada amb calma. El temps de pujada meu va ser el millor parcial de tots esquiant, 42 minuts, i aconseguint avantatjar als segons classificats per equips amb més de 12 minuts!!!

Molt bon cap de setmana, una vistòria més al sac, una cursa disfrutada!



Fins aquí tot alegries, victòries cada cap de setmana, però la veritat es que fa unes setmanes que no puc córrer dignament, ja a Montserrat vaig córrer amb molèsties al genoll i de moment persisteixen en tota activitat on hi ha impacte. Estem solucionant el tema, però serà impossible que estigui per córrer aquest cap de setmana a la primera prova de Copa de Espanya a Otañes. Sa veritat que és un cop, però ho superarem, això acaba de començar i m´estic trobant millor que mai, així que amb paciència que la temporada és molt llarga!

De moment a fer bici, nadar i esquiar fins que hi hagi neu!


Pas a pas!

divendres, 12 d’abril del 2013

Trineu Benasque

Aquest cap de setmana ens desplaçarem a Benasque, a córrer per equips una prova singular, es tracta de una prova que estic segur que arribarà a agafar afició, ja fa 2 o 3 anys que es van disputant i cada cop hi ha més participació.

Es denomina trineu, tri perquè uneix tres modalitats i neu perquè... Doncs perque té a veure amb la neu suposo jeje, es tracta de les modalitats de btt, córrer i esquí de muntanya. Enguany ja s´han disputat curses d´aquestes característiques a Andorra i La Molina i cada organització alterna una mica l´ordre de les 2 primeres disciplines, acabant sempre amb esquí de muntanya.


La de benasque comença amb btt, després trail running i esquí, el nostre equip Blue Motors - OS2O estirà format per: Xavier Jové a la btt, que si no el coneixeu, és company de entrenaments i de centre de tecnificació de curses, va molt bé amb bici, curses verticals i enguany a duatlons, i tot això essent del 1994, un crack que cada vegada domina més disciplines! El meu germà Manuel farà la part de córrer i jo la de esquí!


El recorregut són 12,8 km´s amb 445 de desnivell + de btt per benasque, 4,8 km´s de córrer amb 517 de desnivell + pujant de benasque a Cerler poble i acabant amb 5,9 km´s de esquí de muntanya, amb 750 de desnivell + pujant de Cerler poble fins a Ampriu.


Ja veurem com va, segur que ens ho passarem d´allò més bé!

Pas a pas!

diumenge, 7 d’abril del 2013

Cursa Montserrat

Aquest dissabte ens hem desplaçat a Monistrol de Montserrat, municipi on es realitzava la montserrat skyrace, cursa que ofería dos recorreguts als participants, un de 12 km i l´altre de 22 km.

Tant jo com el meu germà, hem participat a la cursa curta, de 12 km´s per ordre de l´entrenador que trobava que a dues setmanes de la primera prova important de la temporada, valía més fer alguna cosa curteta que no deixés gaire cansat el cos, a més que venim de setmanes amb bastant de volum i hem d´anar espavilant el motor.


La cursa tenía una llargada de 12 km´s i un desnivell positiu de 500 metres, força explosiva, una pujada i una baixada bastant tècnica.
 
Hem començat el primer km o aixi, que era neutralitzat, tot i així, hem anat a un "ritmet" de 3:40 min/km, , darrera el cotxe de la policia jeje sense espitjar massa, les sensaciones eren bones!

I res, una vegada el cotxe s´ha aturat, a ficar ritme, poc a poc, conseguint despenjar a tots els rivals i anar en solitari pràcticament tota la cursa.

El nivell tampoc era destacable però les sensacions han estat d´allò més bones! I això que encara trobo a faltar una mica de xispa, el volum es nota! Una vegada era a dalt de la pujada he mirat el cronòmetre, 38 minuts crec que he vist... Molt, molt bé el ritmet gairabé tot corrent a bon nivell jeje això m´ha encoretjat a baixar bastant rapidet i intentar baixar de la hora com m´havia plantetjat a principi  de cursa...

Finalment no només he baixat de la hora sinó que he anat més bé aprop dels 50 minuts!!!


Encara que la mitja que posa de 4:24 min/km no és real, el gps m´ha marcat 11,6 km... i per tant ritme de 4:30... Que tampoc està malament... jeje


Molt content de començar guanyant la temporada, però falta pulir coses, entre d´altres unes molèsties al genoll, a veure si amb uns dies de "descans" s´envàn i conseguim enfilar de bon de veres la temporada, malament no anam... Això... Pas a pas!
 
El meu germà també ha fet bona cursa, finalment 3er de la general a 30 segons del segon!
 
Gràcies a Blue Motors i OS2O per confiar amb nosaltres!


Pas a pas!!!

divendres, 5 d’abril del 2013

Perra Menta 2013

Així com al trail running hi ha el UTMB, a l´esquí de muntanya hi ha la Pierra Menta, increïbles paisatges, algún día s´hi haurà d´anar?!



Feu click aquí per veure el vídeo, no us decepcionarà....

Pas a pas!

dijous, 4 d’abril del 2013

Dies per pirineus!

Com ja vaig adelantar, aquest cap de setmana ha estat ben llarg, jeje, concretament uns 12 dies que hem passat per pirineus, entrenant i disfrutant de la natura.
 

Tot va començar divendres dia 22 de març, vam carregar furgo (aquesta vegada sí que anava ben plena! jeje) i vam enfilar carreteres amunt cap a Andorra!
 
 
Allà vam passar uns quans dies, fins dilluns si no vaig errat, vam aprofitar per esquiar i córrer pels desnivells andorrans, fent entrenaments de tot tipus, desde sèries fins a excursionetes ben guapes on realment sí es disfruta del paisatge jeje 
 
 
Després vam pegar a Font Romeu, la Cerdanya Francesa, on vam estar amb els companys esquiadors i corredors que estudien STAPS (més o menys equivalent a INEF - CAFE a Espanya). Allà vam poder gaudir de uns dies de terrenys més planers, tant per córrer com per esquiar! 
 
També vam cumplir anys dia 27 de març per terres franceses, autorregalant-me unes sèries a la pista de Font Romeu jeje, els anys passen però anem sumant experiències i satisfaccions, ja en són 23!!!


I res... Van anar passant els dies, i ja estàvem al cap de setmana del 30 i 31, on ens vam desplaçar un poc més avall, al Ripollès on la neu ja ha deixat pas als prats verdosos de primavera, lloc genial per córrer! Allà teníem una concentració amb la selecció Catalana de curses per muntanya, de cara a afinar les cames i la temporada 2013, que ja està aqui!!! 
 
 
Van ser dos dies molt ben avinguts, amb 3 sessions de entrenament, una de qualitat, una de força general, propiocepció i coordinació i una tirada llarga final! Van ser dos dies de en general bones sensacions i on vaig poder comprovar com estan les cames respecte a les màquines de la selecció!
 
 
Dilluns va ser de tranquis  jeje, però totalment, un descans merescut per les cames que les pobres... A més que el dia no acompanyava i va fer minvar les temptacions a fer una escapadeta...

Dimarts ens vam aixecar amb més ganes i amb un día radiant! Així que ho vam aprofitar per estirar ses cames per Vallter 2000, una estació de esquí situada al costat de Camprodon. La neu estava molt bé i a més acompanyava un bon sol! 
 
 
Per s´horabaixa vam anar a la Cerdanya, on vam agafar la bici i vam sumar 1 hora donant tota la volta pel pla, Puigcerdà - Bellver de Cerdanya - Alp - Puigcerdà.
 
Ahir, dimecres, vam acabar de rematar aquests dies pujant al Puig Mal (2910 metres) Amb un molt bon guia i sumant metres de desnivell a les cames! 
 
 
De baixada cap a Lleida, ens vam aturar a Pons, on allà està la Tenda i club al que perteneixem, el Blue Motors! Allà en Josep María ens va rebre molt amablament, i ens va donar l´equipació de la temporada! Esperem lluir-la molt i ben amunt!


I res, volant han passat els dies! Acumulant bastantes hores de entrenament disfrutant dels increibles pirineus! Amb sabates, amb esquís o amb sa bici!

Ara estem per lleida uns dies i el cap de setmana tornem a pujar!

Toca la primera cursa planificada de l´any, a Montserrat, una cosa curteta, 12 km´s però que es farà explosivament, a veure com responen les cames!

dimarts, 19 de març del 2013

Tic - Tac

Ja tornam a pensar en cap de setmana! I aquesta vegada serà ben llarg!

Aquest passat cap de setmana ens vam desplaçar a montserrat el divendres i dissabte, i diumenge a Barcelona, a veure la marató i a disfrutar de l´ambient!

Dissabte vam fer un bon entreno per montserrat, acumulant 23 km´s a les cames amb una mica de qualitat en costa!

Després, vam anar a Barcelona, on vam passar un dissabte amb la família i sobretot diumenge vam gaudir de la marató, on hi participava la meva tia, madrina i atleta a l´hora. Amb ella aplico els meus coneixements de entrenament i gràcies a ella vaig agafant experiència amb això de dur l´entrenament a algú!



Sa veritat es que ho vaig passar d´allò més bé gaudint de la ciutat i sobretot gaudint de que ella aconseguís acabar, i no acabar de cap manera, sinó disfrutant, acabant passant a molta gent, amb força i molt aprop de les 4 hores... No és pot demanar res més!

Gaudint de la marató vam fer uns 20 km´s de aquí cap allà animant als participants...

I res més... Ara venen les vacances de Setmana Santa i pujarem per ses muntanyes uns... 15 Dies! jeje

Toca entrenar...


PAS A PAS!

dilluns, 11 de març del 2013

Un altre cap de setmana de felicitat!

Aquest cap de setmana ens vam desplaçar a Andorra divendres, per disfrutar de la copa del Món de Esquí de muntanya, i com no podía ser d´altre manera, ens vam animar a competir a la cronoescalada.

La prova constava de 2,6 km de llargària on s´ havia de superar un desnivell positiu de 560 metres!

Era una puajda constant i dura però relativament curta jeje, després de la darrera que havia disputat que acumulava un desnivell positiu de més de 800 metres!

Així que allà vam estar, dissabte al matí, a les 11, me colocava a la línia de sortida, a tercera fila concretament. Giro la mirada cap enrredera i no veig a gairebé ningú més... En aquest moment penso, merda... On m´he aficat? jejeje

Estic entre els millors del món, jo, que fa uns mesos em posava els esquís per primer cop... I que he esquiat, ara no sé dir ben bé quantes hores, els caps de setmana, però segur que fan riure en comparació a lo que fan aquests animals...

Bueno, ja erem allà però, no hi havia volta enrrera, així que andavant! Començam rapidet jeje i tot d´una miro a banda i banda, conec a alguns d´aquells esportistes i el meu cap em diu, FRENA! Així que allà em quedo, tira tira (sense alè) jeje, però avui tenc capacitat de sufrir, no he anat allà per res, és una prova de la copa del món, aquí ningú ve a passejar!

Les cames pesen, el cor va a totes, però veig el final ja, allà dalt, parèix aprop i tot! Del grupet on hem vaig quedar, on inicialment el formàvem 6 components, s´han anat despenjant i quedem solament 3, un d´ells no el conec i porta l´equipació de alguna selecció que disputa la copa, l´altre és en Genís, gran esquiador i amic, que normalment és superior a jo, però avui, o jo ho estic fent molt bé, o ell no està fí, o les dues coses...

Per fí arribo adalt, a només 4 segons d´en Genís, i he aconseguit despenjar a l´altre rival, no pegaré l´sprint final, és company, estic content amb la cursa que he fet i a més no anava molt sobrat de forces que diguem... jeje la sensació de com l´àcid làctic et bloquejat tot el cos desde els braços fins als peus, inigualable jeje

Al final, 38è de 54 participants absoluts i el 15è spoir, la meva categoría. Senzillament això és intrascendent, les sensacions, la cursa en general, m´han deixat molt molt content, si es dona tot, guanyis o perdis, acabis el 1er o acabis el 100, amb tu mateix, trobes una pau i felicitat impagable.


Però això no va acabar aquí, després vam continuar amb un cap de setmana rodó acumulant una hora i mitja de entrenament, dissabte horabaixa per andorra amb els companys i diumenge a veure a les màquines a la cursa en línia. Acumulant una hora i mitja més a les cames de esquí i animant incondicionalment a coneguts i desconeguts, dai dai dai, ale ale aleeee, go go goooo, amunt amunt amuntttt!


Impressionant com pujen, baixen... Impressionant! Pròximament penjaré un petit vídeo!


I... :) No, no va acabar aquí jeje, sinó que de baixada de Andorra, ens vam aturar a Coll de Nargó a fer una tiradeta corrent, que ja toca! Vam acumular 2 hores de trail running a les cames, per uns paisatges sorprenentment molt guapos. 18 km´s i 1100 d+ amb molt bona companyía i molt bones sensacions!



Després de tot això, enteneu el títol de l´entrada no?!


Pas a pas, acumulant felicitat!

divendres, 8 de març del 2013

Calendari 2013

Idò sí! Això ja ho tenim aquí!

A falta de 4 setmanes per l´inici oficial de la temporada, ja puc dir que tenc el calendari més o menys tancat!

Està clar que pot haver modificacions, però si tot va bé i seguim la dinàmica prevista, aquestes seràn, com a mínim, a les proves on participaré!



L´objectiu de la temporada està clar: Campionat de Espanya de la meva categoría, la categoría promesa.
Així que com a principal objectiu, la temporada anirà enfocada a estar en les millors condicions possibles en aquesta cita, que serà el 21 de Juliol a Zumaia, coincidint amb la prova de copa de Espanya, amb un recorregut de 30,5 km!

A part, com podreu veure, tenc previst participar a 3 proves de la copa de Espanya, amb l´objectiu de anar introduïnt-me en la categoría absoluta a nivell nacional, on de ben segur hi haurà molt nivell, però aspirarem a estar el més alt possible i estiría molt content si aconseguís un top 10 absolut a la classificació final! Encara que no aconseguir-ho no serà per res una decepció si ho he donat tot no, ja farem balanç al final!

A part, anirem participant a proves de renom, com poden ser el km vertical de Cara Amón, puntuable per a la copa del món de km verticals i on de ben segur hi haurà molt nivell! A part de alguna cursa internacional, encara a falta de tancar quina, però possiblemente Sierre Zinal, on l´objectiu serà clar i comú amb totes les proves: Disfrutar i donar-ho tot!


Un cop més agraïr a tota la gent que m´ajuda per fer el dia a dia més fàcil, la meva família i els meus col·laboradors, moltes gràcies!

Lo més fàcil ja està fet, ara tocarà lo més dur, seguir fent feina, dia a dia, pas a pas, amb il·lusió i ganes!

dimecres, 27 de febrer del 2013

Cursa la Cameta Coixa

El passat cap de setmana, hem vaig desplaçar a les terres de l´Ebre a una concentració de la selecció catalana, on vam entrenar el cap de setmana i sobretot, vam gaudir de bons moments entre companys.

Aquí teniu la crònica que vaig escriure al blog de un company i que us recomano que li pegau un vistazo, AVENTURAS POR MALLORCA.

Això acaba de començar, ara ens posam les piles a córrer i poc a poc anirem encarant els objectius, el calendari ja està decidit, però falta saber la data exacte del campionat de Espanya de la meva categoría, la categoría promesa, prova que serà el gran objectiu de l´any. Intentarem millorar la 2a posició del 2012, però sobretot seguirem disfrutant i donant lo millor de jo!


A més, ens anirem obrint camí dins la categoría absoluta, disputant cuses a nivell autonòmic, nacional i inclús internacional!

En tenir la data del campionat publicaré el calendari sencer, però també avanço que la temporada per mí començarà a final de Abril, amb la primera prova de la copa de Espanya!


Ara només queda lluitar dia a dia, entrenament a entrenament!

Km a km, pas a pas!

dimarts, 19 de febrer del 2013

Cap de setmana mogut

Aquest passat cap de setmana ens vam desplaçar a Andorra divendres, on teniem una cronoescalada dissabte dematí, puntuable per la copa Catalana de curses verticals de esquí,  per ja fer les 5 èna de la temporada i així ja tenir les 5 de 7 totals per puntuar.

Va ser una cursa en poc participants però amb un bon nivell, almenys els que hem van quedar just pel davant!
Sa veritat es que sortia una mica sense motivació, amb por per veure quines serien les sensacions després de un parón de una setmana degut a unes molèsties al peu i havent treballat la mateixa setmana durament força del tren inferior al gimnàs. 

Vaig sortir relativament tranquil, anant poc a poc a trobar bones sensacions sense passar-me de ritme ja que eren uns 850 metres de desnivell + acumulat en 6 km´s, amb zones molt planes, on s´havia de patinar o lliscar de valent, tècnica que encara no dominam gaire jeje


Hem vaig ficar a bona roda i tira tira van anar passant els metres! Fins arribar a una satisfactòria 7èna posició absoluta i 1 er sub-23, encara que no hi havia premis per aquesta categoría.

Després, diumenge, ens vam desplaçar fins al centre de tecnificació de Ripoll, on teniem les proves de control del centre de tecnificació de la federació catalana (FEEC).

Vam fer un test de potència, un de velocitat i una mini prova vertical, tot elles van anar prou bé tot i que algo de fatiga tenia del dia anterior jeje però bé proves passades i cap a casa!

A seguir entrenant dur, que això no ha fet més que començar!


Pas a pas!

dilluns, 18 de febrer del 2013

Temporada 2013

Seguim avançant, després de exàmens, toca seguir entrenant i posar de ple sa mirada en realitzar una bona preparació per afrontar sa temporada de curses al 100%.

Després de uns dies per mallorca on he descansat, ara toca seguir picant pedra, dia a dia, entrenar dur per aconseguir donar el máxim de jo.


Ja deixam de mica en mica els esquís, i posam sa mirada en sabates, roba, equipament per la temporada!


Donar un cop més les gràcies a les marques que aquest any aposten per jo, tant la marca de roba OS2O que hem facilitarà la millor roba tèxtil, com 3 Action, qui hem deixa en molt bones condicions la suplementació, barretes energètiques, gels, isotònica....


Per ara, a part del club Blue Motors, aquests són els dos principals suports que tindré aquest any, que ja està millor que el que tenía l´any passat (res) i realment anam avançant, una vegada cobertes certes necessitats, arribar a que el meu hobbie i esport no em costi res crec que és el màxim al que es pot aspirar ara mateix al món de les curses per muntanya...

Pas a pas!