Aquest cap de setmana ens vam desplaçar a Andorra divendres, per disfrutar de la copa del Món de Esquí de muntanya, i com no podía ser d´altre manera, ens vam animar a competir a la cronoescalada.
La prova constava de 2,6 km de llargària on s´ havia de superar un desnivell positiu de 560 metres!
Era una puajda constant i dura però relativament curta jeje, després de la darrera que havia disputat que acumulava un desnivell positiu de més de 800 metres!
Així que allà vam estar, dissabte al matí, a les 11, me colocava a la línia de sortida, a tercera fila concretament. Giro la mirada cap enrredera i no veig a gairebé ningú més... En aquest moment penso, merda... On m´he aficat? jejeje
Estic entre els millors del món, jo, que fa uns mesos em posava els esquís per primer cop... I que he esquiat, ara no sé dir ben bé quantes hores, els caps de setmana, però segur que fan riure en comparació a lo que fan aquests animals...
Bueno, ja erem allà però, no hi havia volta enrrera, així que andavant! Començam rapidet jeje i tot d´una miro a banda i banda, conec a alguns d´aquells esportistes i el meu cap em diu, FRENA! Així que allà em quedo, tira tira (sense alè) jeje, però avui tenc capacitat de sufrir, no he anat allà per res, és una prova de la copa del món, aquí ningú ve a passejar!
Les cames pesen, el cor va a totes, però veig el final ja, allà dalt, parèix aprop i tot! Del grupet on hem vaig quedar, on inicialment el formàvem 6 components, s´han anat despenjant i quedem solament 3, un d´ells no el conec i porta l´equipació de alguna selecció que disputa la copa, l´altre és en Genís, gran esquiador i amic, que normalment és superior a jo, però avui, o jo ho estic fent molt bé, o ell no està fí, o les dues coses...
Per fí arribo adalt, a només 4 segons d´en Genís, i he aconseguit despenjar a l´altre rival, no pegaré l´sprint final, és company, estic content amb la cursa que he fet i a més no anava molt sobrat de forces que diguem... jeje la sensació de com l´àcid làctic et bloquejat tot el cos desde els braços fins als peus, inigualable jeje
Al final, 38è de 54 participants absoluts i el 15è spoir, la meva categoría. Senzillament això és intrascendent, les sensacions, la cursa en general, m´han deixat molt molt content, si es dona tot, guanyis o perdis, acabis el 1er o acabis el 100, amb tu mateix, trobes una pau i felicitat impagable.
Però això no va acabar aquí, després vam continuar amb un cap de setmana rodó acumulant una hora i mitja de entrenament, dissabte horabaixa per andorra amb els companys i diumenge a veure a les màquines a la cursa en línia. Acumulant una hora i mitja més a les cames de esquí i animant incondicionalment a coneguts i desconeguts, dai dai dai, ale ale aleeee, go go goooo, amunt amunt amuntttt!
Impressionant com pujen, baixen... Impressionant! Pròximament penjaré un petit vídeo!
I... :) No, no va acabar aquí jeje, sinó que de baixada de Andorra, ens vam aturar a Coll de Nargó a fer una tiradeta corrent, que ja toca! Vam acumular 2 hores de trail running a les cames, per uns paisatges sorprenentment molt guapos. 18 km´s i 1100 d+ amb molt bona companyía i molt bones sensacions!
Després de tot això, enteneu el títol de l´entrada no?!
Pas a pas, acumulant felicitat!
Quina pasada de cap de setmana, gran cursa, l´any que ve segur que en faràs moltes.
ResponElimina