Crònica de una cursa perfecte

El passat cap de setmana, el meu germà i jo, ens desplaçarem a Berga amb el suport del meu pare, per disputar la cursa d´alta muntanya de Berga, una cursa de 20 km de llargada amb 1500 metres de desnivell positiu i que era el principal objectiu per el cual haviem encaminat els entrenaments a la primera part de la temporada, el campionat de catalunya de curses de muntanya en categoría sub-23.

Com podeu veure graficament al perfil, es tractava de una cursa amb bastant de desnivell però una cursa de muntanya, no com fa dues setmanes al Cara Amón, que de tant de desnivell no es podia gairebé córrer.

Arriba el gran dia, amb un poc de nervis però tot perfecte excepte del temps, ja que plou, encara que no em preocupa massa aquest tema, les cames després del llarg viatge estaven increiblement bé i la motivació era la correcte. Escalfam com toca, tampoc massa ja que hi havia camí per fer-ho jeje. Cares conegudes a la sortida, quasi tots els companys del centre de tecnificació de curses i molta gent jove ja que com he comentat era campionat de curses de muntanya sub-23. També un corredor conegut amb molt de nivell, de la selecció catalana de curses de muntanya i que es especialista en km verticals (al Cara Amón va fer 6è), Joan Freixa.

Es dona la sortida ja sense pluja i sortim a un ritme suau, ja em situo al capdavant però davora d´en Joan ja que a més de que era el corredor de referència per nivell, també és de Berga i es coneixia el circuit. Les primeres pendents són de asfalt i ciment i pujen durament encara que les sensacions son molt bones, el ritme de la meva respiració no s´accelera gairabé, em trobo còmode. Ràpidament creuam una carretera i enfilam la primera pujada per un cami de terra en Joan passa al davant sé perfectament que l´he de seguir, és un corredor que va molt bé en pujada i si vaig cómode amb ell millor que millor.

Als 15 min. aproximadament, arribam al primer control, on la primera part de la pujada acaba i comença la segona part, bec un glop de aigua, lo just per refrescar es coll. I enfilam la part més dura de la pujada segons em diu en Joan molt amablement, fins i tot em diu que es de uns 20 minuts, realment un gran detall de la seva part ja que m´ajuda a fer-me una idea. Seguim a un ritme bo, la pujada es dura i vertical però l´aguantam gairabé tota corrent, anant alerta a cada trepitjada ja que degut a les plujes i la boire tot t´ambient està banyat, la terra enfangada i remoguda pels participants de la marató de muntanya que sortien abans que nosaltres.

Arribam a la fi de la pujada més vertical, sobre el km 5 on hi ha el meu pare juntament amb altres pares del grup del centre de tecnificació i dos espectadors de luxe, en Pere Aurell i en Just Sociats, allà hi ha un avituallament, on bevem un poc de isotònica i enfilam una baixadeta que ajuda a oxigenar les cames pel que queda de pujada, duim uns 38 minuts. La baixada es fa per una pista de terra molt enfangada i amb uns convidats inesperats jeje, un grupet de vaques que s´ens fot enmitg del camí, i els hem de asustar perquè es decantin. Vaig amb en joan i a mitjans de la curta baixada me pos a estirar jo.

Arribam al tram final de pujada, es comença amb unes dures rampes de ciment, on vaig al estirant un bon ritme, passam un avituallamenton hi havia bastanta gent i del camí encimentat pegam a un sender, duc un bon ritme, controlant per no desgastar-me massa perquè encara quedarà la mitat de cursa que es en baixada i si arribes mort... Poc tens a fer. En Joan segueix darrera meu, i li dic que si troba que vaig lent que el deixo passar, em respon que no, que va bé aquest ritme i anam tirant.

Ja som al final de la pujada, al km 9 i algo aproximadament, ens reben molt bé a l´avituallament, prenc un poc més d´aigua i deixo passar a n´en Joan al davant, la baixada es per sender i pronunciada, a més que està enfangada. Aquí és on veig que hauré d´anar alerta si vull acabar bé la cursa per una altre banda el ritme que posa en Joan a sa baixada em resulta còmode, podría anar més ràpid però encara queda molta baixada, val més guardar-se les forces. A més que abans de la cursa havia observat el perfil i també m´havien comentat, que hi havia un parell de costes enmitg de la baixada on si no hi arribaves amb força t´hi podies quedar sembrat jeje.

Ara la baixada es per una pista forestal on posam un ritme bo i arribam a un avituallament damunt el km 12 on es troben els tècnics i responsables del centre de tecnificació de curses, ens animen i passam de baixar per una pista a un caminet estret més tècnic i pedregós. Aquí és on decideixo pitjar un poc més a veure si consegueixo agafar un poc de distància respecte en Joan i al cap de una estona... patapam! Primera caiguda jeje no és res, qui arrisca... Sap el que li pot esperar, per sort estic bé i m´aixeco rapidament. Continuo la baixada amb solitari espitjant però amb la caiguda al cap, el terreny pedregós, amb fang i banyat ens posa realment a prova.

Arribo a un avituallament on de nou hi ha els pares i gent, m´animen i em recorden el que jo tenia present, queden unes costes finals abans de arribar al Santuari de Queralt i baixar fins a Berga. A n´aquest moment aprofito per mirar al darrera i veig que en Joan està a uns 20 segons o així, espitjo un poc més i arriben les famoses pujades, les aguanto bé i finalment arribo a Queralt.

No mira al darrera jej val més... Allà hi ha un avituallament i m´aturo a beure un glop, quan arranco escolt com animen a n´en Joan que vé al darrera a la mateixa distància que abans aproximadament. Així que toca a la baixada desde Queralt fins a berga, 3,5 km aproximadament, no relaxar-se, es un tram de escalons molt perillós però és el que hi ha...

Darrers metres de la prova arribant a Berga per asfalt i carrers, espitjant però notant com el cos respon perfectament, quines sensacions més bones! Encara m´esperava una altre sopresa jeje a uns 500 metres de la arribada, unes escales de ciment en curva... Patapam... jeje segona caiguda, m´aixeco com un dimoni, ràbia però tot va bé, no tenc cap molèstia. Tres, dos, un... META!

Increible com arribo, molt molt content, no m´ho crec, he guanyat i a més el cos ha respost al 100%, tots els entrenaments donen fruit!

El primer gran objectiu de la temporada s´ha complit! Som campió de Catalunya en curses de muntanya Sub-23 i a més he guanyat la cursa en categoría absoluta!

Espero a n´en Joan, li donc ses gràcies per tot, a més de un gran atleta és una gran persona!

El meu germà també arriba increiblement bé! 6è de la general i 3er sub-23, què gran!

http://www.mountainrunners.eu/index.php/classificacions-mitja

Moltes gràcies a la família, als amics, al meu entrenador i a la FEEC, sense ells no hauria pogut ser possible!

Queda molt per fer, molt per treballar, però sobretot molt per disfrutar!

Ara més que mai...

Pas a pas!