Crònica del Campionat d´Espanya de km vertical

El campionat d´Espanya de km vertical enguany es disputava al pirineu Aragonès, concretament al Valle de Hecho, Huesca dia 18 de setembre. Com a campionat d´ Espanya que era, la distància estava regulada i homologada per la FEDME, el reglament diu que el desnivell ha de ser com a mínim de 1000 metres positius amb una distància no major de 5 quilòmetres. A més en aquesta ocasió sa sortida era tipus cronoescalada, és a dir, sortida individual amb una distància de 30 segons entre cada un.

El perfil de la cursa era el següent:

Aparentment la cursa no pareixia gaire tècnica amb una primera part propícia a poder córrer i una darrera part més dura.

Jo arribava després d´una setmana on el meu estat de salut havia estat regular, per un canvi de temperatura o algún altre motiu havia agafat un costipat, fet que va propiciar que la darrera setmana no realitzés els entrenaments com tocaven i m´hagués de centrar més en intentar recuperar-me per estar bé es dia de sa prova. Justament, després de entrenar tant dur una “tonteria de costipat” m´ havia deixat un poc cao però no podía baixar es braços, havia de intentar donar-ho tot i lluitar a pesar de no estar al 100%.

Em vaig desplaçar a Barcelona ja que hi anava amb el grup de la Feec, amb el tècnic responsable, l´ equip de la selecció Catalana que fa la Copa d´Espanya de km vertical i amb 2 companys del centre de tecnificació de curses de categoría Júnior. Jo hi anava més com a premi per una bona temporada ja que a partir dels 18 anys a nivell estatal de campionat d´espanya regulat per la FEDME ja sóc absolut (no hi ha sub-23) aixi que a més sentia un poc sa presió de haver de fer-ho bé o millor pensat fer-ho de la millor manera possible, a donar-ho tot!

Vàrem sortir de Barcelona dissabte al matí amb sa Furgo de sa Feec, amb tranquilitat vàrem arribar després de dinar a Hecho, on ens va donar temps a fer una migdiada abans de assistir al Breafing de sa cursa. Ens mostraren fotos del circuit i sa veritat es que pareixia un poc més tècnic del que m´havia imaginat però bé sa veritat es que de terreny tècnic a Mallorca en tenim jaja així que no em va preocupar massa.

Es costipat pareixia que havia minvat un poc però així i tot estava amb es mocador a sa mà més del que m´hagués agradat jeje. Després de sopar anàrem a dormir prest i no sé si eren es nèrvis o què però me va costar un poc adormir-me.

Ja erem al dia D a poques hores de la hora H!

Tocava no adormir-se massa, vestir-se i anar a berenar. Una vegada llestos anàrem cap a la zona de sortida, poc a poc van sortint corredors i jo surt dels darrers, amb els de més nivell (tot un honor jeje) però també havia de córrer més, no em podía passar ningú!

La sortida la vaig fer a un ritme bo, bastant ràpid però havia de sortir aixi, ja desde un principi donant branca que només eren 5 km. Les pulsacions pujen però en un principi lo normal, arrib al tram tècnic les pendents són dures però permeten córrer.

El primer problema que trob es que ses pulsacions no me baixen, esper que hi hagi un tram on poder caminar i aixi descansar i fer baixar-les però no arriba aixi que m´he de posar a caminar a estones, millor a ses curves aixi van passant els metres i arrib als 500 metres de desnivell sense acabar de trobar-me còmode, he agafat a un rival que sortia un minut davant meu però és un veterà, pas pels 500 metres de desnivell amb 25 minuts aproximadament, molt lent però paciència ja arribaran ses bones sensacions...

Poc a poc començ a agafar ritme, aprofit l´únic tram de baixada que hi ha al recorregut per córrer ràpid i oxigenar ses cames i afrontar es darrer tram de pujada, ara si les sensacions començen a ser bones i faig es darrer tram de pujada millor, al final veig com un tio me passa volant! (el guanyador de la prova)

M ´hi pos al darrera i aguant els darrers metros amb ell... Sufreixo molt i arrib com a amb mareig a la meta... Unes pases i me pos a vomitar... M´he de seure enterra i respirar a fons durant una estona...

Poc a poc ses sensacions són millors i em puc incorporar vaig a beure un poc a s´avituallament i me trob molt millor, començ a baixar còmodament parèix que això de treureu tot va bé jeje, tots els mocs han fuit... Si ho arrib a saber abans... jeje

A nes final es segon tram de ascenció de 500 metres positius em va sortir a uns 20 minuts perquè el temps final que vaig invertir va ser de 44:50 minuts...

Vaig acabar a sa posició 15º que per ser un campionat d´Espanya realment no va estar del tot malament però sa veritat es que esperava algo més, ho vaig donar tot però si el costipat no m´hagués afectat posaría sa mà a nes foc de que m´hagués ficat dedins es 10 primers... El 7è participant va acabar 2 minuts al davant meu...

Ara ja està fet i és molt fàcil dir-ho, també he de pensar que tenc 21 anys i marge per andavant aixi que toca seguir fent feina...

Pas a pas!

Crònica duatló cross de Artà

Dissabte dia 10 de setembre horabaixa, vaig anar a córrer el duatló d´Artà, una cursa que constava de 4,5 km de córrer, 12 km en bici i finalment 3 més de córrer.

Com tots els dutalons que he fet per ara, vaig participar per relleus, fent equip amb en Sebastià Casasnoves, gran ciclista solleric amb qui també vaig formar equip pel triatló de Sóller. La sortida era a les 17:30 i la temperatura era alta, el circuit era totalment plà per dins un poligon industrial.

Es va sortir com era de esperar, molt ràpid i poc a poc vaig anar a la recerca de bones sensacions, sa veritat es que no estava entrenant rapidesa en plà però si una prova explosiva com el km vertical (cursa curta, en pujada i amb un terreny poc propici per córrer rápid).

Em coloco a un grupet perseguidor, per adavant, a pocs metres, uns dos o tres atletes. Pas la primera volta (el circuit era de 1,5 km) i ja estic situat a la segona posició, a poca distància del primer, les sensacions són bones i les cames parèix que no acusen gaire els entrenaments que duc.

Poc a poc, pas a pas, vaig trobant les bones sensacions que havia sortit a cercar i ja afront sa darrera volta com a cap de cursa, perseguit d´aprop per 2 o 3 atletes però posant ritme jo, un ritme alegre però a la vegada guardant un poc per la segona transició, després de que en Sebastià realitzés la seva part de la cursa.

Finalment entro a meta 1º amb un temps de 14:23 (a 3:12 min./km en teoria) seguit a pocs segons dels rivals, pas es relleu (es xip) i vaig a beure un poc per recuperar s´esforç fet.

En Sebastià finalment va fer el segons millor parcial amb sa bicicleta a 43:52 minuts a 3 minuts del primer equip, cosa que me posava ses coses realment dificils però bé s´havia de intentar, vaig sortir a bon ritme pensant en agafar als primers però me vaig creuar amb el corredor rival al punt intermitg del circuit, és a dir li havia de recuperar poc més de un quilòmetre, gesta impossible per jo ja que ell no era coix precisament, alomillor li podia agafar 30 segons com a molt? Però més de un km... No.

Així que vaig optar per baixar un poc el ritme controlant l´ equip que anava en 3º posició que estava a una volta de nosaltres i acabar rodant a un ritme bo però sense desgastar-me més de lo que tocava. Va sortir el segon tram de la cursa amb 9:41 minuts (a 3:52 min./km en teoria) fent el segon millor parcial.

Arribada a meta i content, 2º de sa general i per equips, sa veritat es que no sempre es pot guanyar jeje a més quan es fa un equip es un equip, per lo bo i per lo dolent, cadascú dóna el que pot així que content per les bones sensacions que vaig tenir, s´entrenament que duia anava per bon camí!

Pas a pas!

Setembre

Ja som al mes de setembre i això vol dir que entre d´altres coses les vacances s´acaben i les competicions tornen, en teoria les temperatures començaran a baixar i el dia s´anirà acurçant.

Després de acabar aquest intens mes de agost, on feia feina durant tots els matins de dilluns a divendres, per s´horabaixa de 3 a 6 tenia pràctiques del curs de monitor de vela i entrenava com podia després, ara toca tornar a sa rutina invernal de entrenaments i de estudis.

Per aquest intens ritme de vida que he duit durant es passat mes no he pogut escriure per aquí sovintment com m´hagués agradat... Però bé, tampoc he competit massa i he entrenat com podia.

A principis de mes vaig participar a la Cronoescalada del barranc de Biniaraix, on hi va haver un nivell de autèntic luxe i on les coses em sortiren bé si tenim en compte quin era es meu estat de forma. Vaig haver de conformarme amb la primera posició sub-23 i la 4a posició absoluta, quedant davant jo en Joan Navarro, en Toni Roldan i en Tòfol Castanyer. La nota negativa va ser el temps invertit per part meva, poc més de un minut respecte l´any passat però si tenim en compte que l´any passat vaig fer aquesta cursa abans de fer l´aturada de l´estiu i enguany la vaig fer amb unes 3 setmanes de entrenament després de l´aturada, no es pot valorar negativament, simplement em va servir com un entreno de qualitat.

Ara mateix em trobo bé fent entrenaments durs, on poso a prova ses cames per lo que m´espera dia 18 de setembre, el campionat d´ Espanya de curses verticals.

Falten exactament 18 dies per aquesta fita on la meva actuació ha de ser la millor possible, segurament hi haurà molt de nivell però conscient de la meva bona temporada no puc renunciar a res, tenint en compte que l´any passat vaig ser el 18è en categoria absoluta lluitant amb molta gent bona.

Precisament avui també he vist les classifiacions del 1º campionat de catalunya de curses verticals, on puntuaven les 3 curses que he fet els darrers mesos a terres Catalanes, La Cara Amón, La Cuita el Sol i La vertical Cabanera. En aquest global he quedat en 4º posició absoluta i 1º en categoría sub-23!

Estic veritablement molt content del resultat i això m´anima de cara als darrers entrenaments durs que me queden, així que res més, a seguir donant canya i a veure com va!

Pròximament vos presentaré sa cursa que es farà a Osca, al Valle de Hecho.



Pas a pas!

Diumenge

El passat diumenge, després d´arribar a altes hores de la matinada a casa per el retràs de l´avió, vaig participar a la cursa dels estiradors, a Sóller.

Es tractava d´una cursa popular de muntanya de gairebé 4 km, les cames estaven pesades però havia de participar per fer piña. Hi van a ser presents molts dels atletes actuals i futurs sollerics, i l´ambient va ser de lo més agradable.

Al final la cursa va sortir ràpida desde el començament, tant en Xim Borràs com en Fernando Rodriguez (els dos triatletes sollerics de nivell) no van donar treva ja desde els primers metres i m´ho posaren d´allò més difícil, sobretot tenguent en compte que venia de córrer una vertical el dissabte i de no poder dormir massa hores el vespre anterior.

Així sortirem ja a les primeres rampes a ritmes de 3:40 més o menys, en arribar al tram tècnic en Xim baixa el ritme i el paso, però en Fernando segueix tirant fort, un ritme que no puc seguir en pujada perquè les cames no em responen, noto com l´àcid làctic m´agarrota els cuàdriceps donant-me senyals de que no sóc cap superman jeje.

El deixo que s´en vagi uns metres, i decideixo posar una marxa que no castigui massa les cames (pobres jeje) fins a arribar al punt més alt de la cursa, allà si que decideixo tirar fort per avall demostrant que la muntanya es el meu terreny, on a les baixades puc amollar-me rapidament sense massa problemes i de seguida als primers metres agafo a nen Fernando.

Cuan el camí m´ho va permetre i el més aviat possible, vaig avansar-lo i vaig seguir impregnant el rimte fort i dur de baixada perquè no hem pogués seguir, gràcies al terreny tècnic vaig posar un grapat de segons d´aventatge que em facilitaren la feina al plà, els derrers metres els vaig fer espitjant però amb bones sensacions, les cames ara si que reponien i finalment vaig creuar la meta 1º amb un temps de 16:24 i molt feliç per guanyar a casa!

Vaja cap de setmana, dues competicions i resultats bons o millor dit sensacions bones que és més important encara!

També vull destacar la importància de les proves populars, són la base per enganxar a la gent i que s´animi de disfrutar d´aquest món tan guapo com és el running. Hi va haver curses per totes les edats i varen participar nombrosos familiars, tant petits com grans!

Fotos

Pas a pas!

Crònica d´una setmana intensa

Un no parar, així ha estat aquesta setmana, però s´ha de dir que ha estat un no parar de disfrutar jeje tot va començar a finals de la setmana passada, quan uns amics em convidaren a anar amb ells de refugis a Andorra. Evidentment, no m´ho vaig pensar ni un moment i vaig agafar un bitllet de avió per dilluns al migdia en direcció a Barcelona, abans però, de fer l´entrenament matinal que hem tocava: 2 hores de rodatge.

Durant l´horabaixa del dilluns pujarem fins aprop de Andorra on ferem nit a les furgos, dimarts ens desplaçàrem a Andorra on començàrem a pujar caminant unes tres hores fins el refugi de Claror (2250 m. de altura) on feriem nit. Abans però, per la tarda vaig anar a rodar una hora pels voltants del refugi fins arribar a cotes de 2800 m.

El dimecres tocava caminar un poc més, unes 5 hores amb més desnivell i més viatges que vaig fer de "sherpa" portant les motxilles dels companys jeje gaudirem de vistes increibles, llacs, seregalls... Per arribar fins el refugi de les Àgols.

Dijous Varem baixar cap a Andorra caminant una hora i mitja i baixar posteriorment amb les furgos fins a Barcelona on vaig anar a rodar per s´horabaixa una horeta amb 10 rectes per preparar el cos per la cursa que tenia el dissabte.

Divendres arribaren els meus pares i germà i agafàrem cotxe cap a pirineus, fins a la Vall Fosca, per la zona de Aigüestortes concretament al poble de Espui, molt aprop del poble de Capdella on es disputava la cursa vertical Cabanera. Va tocar no fer res, gairebé repòs absolut per estar bé per dissabte. Visitarem un poc la presa de Sallente i després a fer una bona siesta jeje.

Dissabte era el dia, una cursa molt dura ens esperava, 5 km de distància i 1400 metres de desnivell positiu per endavant!

Es va sortir molt fort, com sempre, per agafar lloc tothom surt escapat perquè després avançar costa més. Desde les primeres rampes el cor va a totes però bé, pujant i pujant anàrem fent metres. Vaig provar de dur pals, que havia entrenat amb ells 3 dies, la valoració de lo poc que els he utilitzat és que per aquest tipus de curses on només es puja, els pals funcionen, encara que als trams on s´ha de anar a 4 graps (literalment) els pals no ajuden gaire però bé suposo també que és com tot, amb més pràctica t´adaptes.


Finalment arribarem als 2890 metres on acabava la cursa, vaig acabar a la posició nº 16 de la general, perquè un cop més no hi havia categoria sub-23, amb un temps de 1 hora i 16 minuts.


Valor positivament la cursa, pel magnífic lloc, pel magnífic viatge i per les sensacions que vaig tenir, l´entrenament va pas a pas i ara sumam volum, dues setmanes d´entrenament i molt motivat a seguir sumant!

El dia va acabar amb el viatge de tornada amb un poc de retràs per culpa de l´avió, i bé, bona setmaneta no? jeje Doncs encara quedava el dia d´avui per rematar-ho, però ho explicaré demà, amb una altre entrada que ara ja es fa tard.

Fotos de la cursa



Pas a pas!

Crònica triatló ciutat de Sóller

Fa exactament una setmana que vaig disputar juntament amb el meu equip per aquesta cursa, el relleu de la triatló de Sóller, eren 5 km repartits amb una dura i llarga pujada al far del Cap Gros, després baixar un tram i encara una altre pujada fins a la urbanització per tornar a baixar finalment cap a meta.

Gràcies al gran equip que formàvem, en Sebastià em va entregar el relleu com a primer equip, seguits d´aprop per un altre equip solleric, i vaig sortir amb un ritme bo, alegre perquè el corredor de l´altre equip no es pogués enganxar.


De cop, a l´altura de la platja artificial les pulsacions comencen a pujar i es veu la duresa de la part a peu, regulo l´esforç per estirar al plà i al que queda de la primera pujada. Una vegada arribat al far toca córrer aviat per avall, ampliant cada pas i recuperar el possible les sensacions per la segona part de pujada on toca donar-ho gairebé tot.

Finalment baixo desde la urbanització tot lo ràpid que podia per arribar primers a meta i per lo tant guanyar el triatló per equips.

Les sensacions viscudes no són les més bones de la temporada però és ben normal, feia una setmana i poc que entrenava seriament després del mes de "parón" obligatori a l´estiu per poder afronar la resta de temporada amb força (física com mental), el temps que vaig invertir va ser 6 segons superior al de l´any passat així que analitzant-ho fredament...

Pas a pas!

A seguir fent feina!

Triatló ciutat de Sóller

Enguany, com l´any passat, participaré en es triatló de Sóller, però no fent totes ses modalitats que impliquen un triatló sinó que faré només la cursa a peu participant amb un equip per relleus.

Si una cosa té aquest triatló, es que es espectacular, la duresa no dona treva als participants, ja sigui amb els meduses, que sempre no sé com ho fan però aparèixen o amb les dures rampes que condueixen a l´infern a més de la terrible calor que sol fer. També té de espactacular l´ambient que es viu, molta gent d´espectadors fan que un, amb el plus de córrer a casa, es creixi i vulgui fer-ho d´allò més bé.

Fa uns 5 anys vaig participar a la cursa dels joves que es feia, un triatló més curt i adaptat, record perfectament la sensació horrible de surtir de nadar asfixiat i haver de posar-se a donar pedalades per les costes des faro per acabar donant una volta a peu. Realment si una cosa crec que té es triatló es que has de entrenar molt i a més les tres disciplines.


L´equip, com l´any passat, el formam en Xim Borràs (jove triatleta solleric de renom), Sebastià Casasnovas (Gran ciclista solleric) i jo mateix.

A veure si complim les espectatives i arribam el més amunt possible, sé que jo no arrib molt rodat, però si tenc la sort de l´any passat només hauré de mantenir la distància que els meus dos companys em donin.



Pas a pas!

Tornam a posar sa màquina en marxa

Han passat unes 3 setmanes on he entrenat suaument, uns 3 pics a la setmana lo just per no perdre la forma massa i que el cos es recuperi.

Després de la primera part de la temporada toca fer balanç, he disputat un total de 6 curses de muntanya, 2 d´elles curses verticals i els resultats han estat els següents:

• Cursa Tossals Verds: Posició: 1º General, 1º Sub-23

• Cursa Arratzu Urdaibai Sub-23: Posició: 1º General, 1º Sub-23

• Cursa Cuerda del Hilo: Posició: 1º Equips, 1º Pujada

• Cursa Cara Amón: Posició: 19º General

• Cursa de muntanya de Berga: Posició: 1º General, 1º Sub-23

• Cursa Cuita el Sol: Posició: 13º General, 1º Sub-23

El gran objectiu era el campionat de Catalunya sub-23 que vaig cumplir amb nota, guanyant la cursa absoluta i a més la meva categoría.

A més es plantejaven objectius secundaris com fer un bon paper a la cursa de Arratzu Urdaibai o trobar bones sensacions a les curses verticals de la Cara Amón o la Cuita al Sol.

Aquest segon sub-objectiu és molt important ja que si tot va bé, per setembre aniré al campionat de Espanya de Curses verticals on s´ha de intentar treure un bon resultat (l´any passat 18º Absolut) tenguent en compte que a nivell estatal no hi ha categoría sub -23.


Per poder preparar el campionat d´Espanya, ara a la segona part de la temporada, em dedicaré gairabé exclusivament a entrenar aquests tipus de curses, curtes i explosives, participant a les properes dates a :

• Cursa vertical Cabanera, dia 30 de juliol

• Cronoescalada Barranc de Biniaraix, dia 7 d´agost

Au idò, m´envaig a rodar un poc a la llum de la lluna amb un bon grapat de companys i després tirada cap a Sóller.

Esper ara que torn a entrenar amb força tornar també a actualitzar més sovintment el blog.



Pas a pas!

Crònica Cuita el sol

Bueeeno, ja tocava fer sa crònica, perdonau sa tardança però el fet d´estar per casa fa que no aturi, per amunt i per avall. Entrenant suau aquesta setmana, toca un periòde de recuperació-transició per encarar el segon gran objectiu de la temporada.

El cap de setmana passat em vaig desplaçar a la població de Areu, un poble del pirineu lleidetà situat a 1200 metres d´altura. Ens desplaçàrem conjuntament 3 integrans del centre de tecnificació de curses de muntanya de catalunya, unes 3 horetes llargues passant per Berga, el túnel del Cadí, la Seu d´Urgell, passant un port de muntanya fins a Sort i d´allà fins a Areu on es disputaría la cursa.

La Cuita és una singular cursa vertical, on es reuneixen molts de especialistes en curses verticals, esquiadors de muntanya i corredors de muntanya, el seu recorregut és increible, per la duresa i la seva bellesa.

A les 3:30 es donà la sortida dels joves (fins a 18 anys) i les dones i a les 4 els homes. La sortida fóu rápida ja que el camí a 200 metres es tornava molt estret i s´havia d´estar ben posicionat. Vaig sortir rápid, dins el grup dels 10 primers i de cop vam començar a pujar i pujar i pujar...



Les rampes eren duríssimes, anava cercant desesperadament un plà o pendent més suau, que permetés córrer i oxigenar la musculatura que pareixía que havia d´explotar.


Anarem pujant i al començament em passaren 2 corredors, jo vaig seguir el ritmet, em vaig aprofitar un poc de la seva estela però després els vaig amollar, anaven més fort i no haviem passat l´avituallament dels 1000 metres de desnivell + , arribo a l´avituallament on m´espera l´Arnau (tècnic del CTCMC) i els joves que "només" feien 1000 metres + de cursa, m´animen i per la manera en que ho fan dedueixo que vaig a una bona posició, miro al darrera i veig que porto a uns metres al Xavi Espiña (corredor de la selecció catalana de curses de muntanya).


En aquests moments és on la ment es molt però que molt important, queden 700 metres de desnivell + i s´ha de mantenir el ritme. Suaument la cosa es fa més dura, el terreny és d´alta muntanya (l´arribada estava situada a gairabé 3000 metres d´altura) i a la fi observo l´arribada, al davora de unes clapes de neu, toca donar-ho tot i finalment arribo el 13è de la general i 1º sub-23, en els darrers metres em varen passar dos corredors (el Xavi un d´ells).


Estic molt content del resultat, era una cursa no tant de corredors de curses de muntanya com més de esquiadors de muntanya o especialistes de les verticals, 1680 metres de desnivell + amb gairabé 6 km.

La majoría dels primers duien pals per ajudar-se, haurem de mirar si de cara al campionat d´espanya de verticals convé aprendre a utilitzar-los...

Crònica de la FEEC:

http://feec.es/mireia-mir%C3%B3-i-%C3%B2scar-roig-s%E2%80%99emporten-la-cuita-el-sol



Pas a pas!

Cap de setmana

A finals de setmana vaig anar a Barcelona, que dissabte horabaixa hi havia cursa a Areu, passat el poble de Sort a Lleida,la cursa era la Cuita el sol, una milla vertical (1680 metres de desnivell+), amb una distàcia de ni 6 km...

La cursa era la 2º de 3 que puntuen pel campionat de curses verticals de Catalunya. El resultat no ha estat malament, però ja us ho explicaré millor demà amb una bona crònica desde Mallorca jeje. De moment vos deix amb un vídeo de Berga on sa me veu durant uns pocs segons, que´l disfruteu.

Marató i Cursa d'Alta Muntanya de Berga 2011 from engarrista on Vimeo.

Pas a pas

Crònica de una cursa perfecte

El passat cap de setmana, el meu germà i jo, ens desplaçarem a Berga amb el suport del meu pare, per disputar la cursa d´alta muntanya de Berga, una cursa de 20 km de llargada amb 1500 metres de desnivell positiu i que era el principal objectiu per el cual haviem encaminat els entrenaments a la primera part de la temporada, el campionat de catalunya de curses de muntanya en categoría sub-23.

Com podeu veure graficament al perfil, es tractava de una cursa amb bastant de desnivell però una cursa de muntanya, no com fa dues setmanes al Cara Amón, que de tant de desnivell no es podia gairebé córrer.

Arriba el gran dia, amb un poc de nervis però tot perfecte excepte del temps, ja que plou, encara que no em preocupa massa aquest tema, les cames després del llarg viatge estaven increiblement bé i la motivació era la correcte. Escalfam com toca, tampoc massa ja que hi havia camí per fer-ho jeje. Cares conegudes a la sortida, quasi tots els companys del centre de tecnificació de curses i molta gent jove ja que com he comentat era campionat de curses de muntanya sub-23. També un corredor conegut amb molt de nivell, de la selecció catalana de curses de muntanya i que es especialista en km verticals (al Cara Amón va fer 6è), Joan Freixa.

Es dona la sortida ja sense pluja i sortim a un ritme suau, ja em situo al capdavant però davora d´en Joan ja que a més de que era el corredor de referència per nivell, també és de Berga i es coneixia el circuit. Les primeres pendents són de asfalt i ciment i pujen durament encara que les sensacions son molt bones, el ritme de la meva respiració no s´accelera gairabé, em trobo còmode. Ràpidament creuam una carretera i enfilam la primera pujada per un cami de terra en Joan passa al davant sé perfectament que l´he de seguir, és un corredor que va molt bé en pujada i si vaig cómode amb ell millor que millor.

Als 15 min. aproximadament, arribam al primer control, on la primera part de la pujada acaba i comença la segona part, bec un glop de aigua, lo just per refrescar es coll. I enfilam la part més dura de la pujada segons em diu en Joan molt amablement, fins i tot em diu que es de uns 20 minuts, realment un gran detall de la seva part ja que m´ajuda a fer-me una idea. Seguim a un ritme bo, la pujada es dura i vertical però l´aguantam gairabé tota corrent, anant alerta a cada trepitjada ja que degut a les plujes i la boire tot t´ambient està banyat, la terra enfangada i remoguda pels participants de la marató de muntanya que sortien abans que nosaltres.

Arribam a la fi de la pujada més vertical, sobre el km 5 on hi ha el meu pare juntament amb altres pares del grup del centre de tecnificació i dos espectadors de luxe, en Pere Aurell i en Just Sociats, allà hi ha un avituallament, on bevem un poc de isotònica i enfilam una baixadeta que ajuda a oxigenar les cames pel que queda de pujada, duim uns 38 minuts. La baixada es fa per una pista de terra molt enfangada i amb uns convidats inesperats jeje, un grupet de vaques que s´ens fot enmitg del camí, i els hem de asustar perquè es decantin. Vaig amb en joan i a mitjans de la curta baixada me pos a estirar jo.

Arribam al tram final de pujada, es comença amb unes dures rampes de ciment, on vaig al estirant un bon ritme, passam un avituallamenton hi havia bastanta gent i del camí encimentat pegam a un sender, duc un bon ritme, controlant per no desgastar-me massa perquè encara quedarà la mitat de cursa que es en baixada i si arribes mort... Poc tens a fer. En Joan segueix darrera meu, i li dic que si troba que vaig lent que el deixo passar, em respon que no, que va bé aquest ritme i anam tirant.

Ja som al final de la pujada, al km 9 i algo aproximadament, ens reben molt bé a l´avituallament, prenc un poc més d´aigua i deixo passar a n´en Joan al davant, la baixada es per sender i pronunciada, a més que està enfangada. Aquí és on veig que hauré d´anar alerta si vull acabar bé la cursa per una altre banda el ritme que posa en Joan a sa baixada em resulta còmode, podría anar més ràpid però encara queda molta baixada, val més guardar-se les forces. A més que abans de la cursa havia observat el perfil i també m´havien comentat, que hi havia un parell de costes enmitg de la baixada on si no hi arribaves amb força t´hi podies quedar sembrat jeje.

Ara la baixada es per una pista forestal on posam un ritme bo i arribam a un avituallament damunt el km 12 on es troben els tècnics i responsables del centre de tecnificació de curses, ens animen i passam de baixar per una pista a un caminet estret més tècnic i pedregós. Aquí és on decideixo pitjar un poc més a veure si consegueixo agafar un poc de distància respecte en Joan i al cap de una estona... patapam! Primera caiguda jeje no és res, qui arrisca... Sap el que li pot esperar, per sort estic bé i m´aixeco rapidament. Continuo la baixada amb solitari espitjant però amb la caiguda al cap, el terreny pedregós, amb fang i banyat ens posa realment a prova.

Arribo a un avituallament on de nou hi ha els pares i gent, m´animen i em recorden el que jo tenia present, queden unes costes finals abans de arribar al Santuari de Queralt i baixar fins a Berga. A n´aquest moment aprofito per mirar al darrera i veig que en Joan està a uns 20 segons o així, espitjo un poc més i arriben les famoses pujades, les aguanto bé i finalment arribo a Queralt.

No mira al darrera jej val més... Allà hi ha un avituallament i m´aturo a beure un glop, quan arranco escolt com animen a n´en Joan que vé al darrera a la mateixa distància que abans aproximadament. Així que toca a la baixada desde Queralt fins a berga, 3,5 km aproximadament, no relaxar-se, es un tram de escalons molt perillós però és el que hi ha...

Darrers metres de la prova arribant a Berga per asfalt i carrers, espitjant però notant com el cos respon perfectament, quines sensacions més bones! Encara m´esperava una altre sopresa jeje a uns 500 metres de la arribada, unes escales de ciment en curva... Patapam... jeje segona caiguda, m´aixeco com un dimoni, ràbia però tot va bé, no tenc cap molèstia. Tres, dos, un... META!

Increible com arribo, molt molt content, no m´ho crec, he guanyat i a més el cos ha respost al 100%, tots els entrenaments donen fruit!

El primer gran objectiu de la temporada s´ha complit! Som campió de Catalunya en curses de muntanya Sub-23 i a més he guanyat la cursa en categoría absoluta!

Espero a n´en Joan, li donc ses gràcies per tot, a més de un gran atleta és una gran persona!

El meu germà també arriba increiblement bé! 6è de la general i 3er sub-23, què gran!

http://www.mountainrunners.eu/index.php/classificacions-mitja

Moltes gràcies a la família, als amics, al meu entrenador i a la FEEC, sense ells no hauria pogut ser possible!

Queda molt per fer, molt per treballar, però sobretot molt per disfrutar!

Ara més que mai...

Pas a pas!

Cara amón

Fa una setmana que varem anar a Barruera, on es disputava la primera cursa puntuable per a la copa d´Espanya de curses verticals. Després de un viatge mogudet, arribarem molt just al inici de la cursa, però arribarem.

La cursa sortí ja a un ritme exigent desde el principi, però les sensaciones no eren dolentes. No haviem pogut encalentir massa bé però erem allà! De cop, una vegada haver sortit del poble, es va veure la duresa de la prova, les pendents eren tan pronunciades que no es podia córrer, era el que sabia però quan m´ho vaig topar... uff jeje això de caminar no se´m dóna malament pero tant de temps... Anava al voltant de la posició 10 de la general, molt bé pel nivell que hi havia, primer s´em va adormir un peu, un formigueix intens, provocat possiblement perquè amb les preses crec que em vaig ajustar massa una sabata i la circulació de la sang no devia ser fluida, als 1000 metres de desnivell em vaig haver de aturar uns segons per afluixarla i les sensacions era de que el desnivell acumulat anava pesant, les forces anaven minvant però així i tot vaig aguantar els 400 metres de desnivell que faltaven. Al final 19è de la general, gens malament, però amb el final de cursa que vaig fer... et quedes amb un poc de sabor amarg.

Però bé, s´ha de pensar i el cas es que estic entrenant bé però per a curses que es permeti córrer , la potència de cames que s´ha de tenir per pujar 1400 m. de desnivell en menys de 5 km caminant i als ritmes que ho ferem és brutal! A més, què entre el 8è i jo no hi va haver ni 2 minuts.. així que molt content!


Pensar què en 1hora i 36 segons vaig pujar 1400 metres... És increible, com pujar del mar al puig major!

REPORTAJE KM VERTICAL BARRURERA 2011 from OCISPORT Outdoor Experiences on Vimeo.

La cosa pinta bé, ara només queda una setmana per a Berga, sa feina ja està feta, serán 20 km on ho donaré tot, està en joc el campionat de catalunya sub-23, a per totes!

Pas a pas!

Actualitat

Després de un cap de setmana entrenant durament però sense competir, aquest cap de setmana toca tornar a donar guerra. Encara que en principi no l´estic entrenant especificament, aquest cap de semana aniré a córrer al Cara Amón, un km vertical que segur farà suar jeje.

La meva preparació d´aquesta primera part de temporada va encaminada a dia 5 de juny, quan es disputarà el campionat de Catalunya de curses de muntanya sub-23 a una prova de 20 km (ja en parlarem pròximament), una distància bastant superior a la del km vertical d´aquest cap de setmana però bé, sobretot el que es tracta es de seguir disfrutant amb la muntanya, conéixer llocs nous, llocs increibles.

Es el cas de la Ribagorça Romànica, concretament a la població de Barruera, un entorn privilegiat, pur pirineu, pura muntanya on precisament es disputarà al juliol el campionat d´españa (42 km) i on el 2012 es disputarán els skygames.

No hi he estat mai al lloc exacte on es disputarà la cursa, però si a Benasque, que es troba a pocs km i senzillament és espectacular, una passada. Els recòrds de l´Ultra de l´Aneto sempre són presents en mi, Collado Vallibierna, Llauset, Llanos del hospital, Aigüalluts...

Bé, deixo de enrrollarme i vos present la prova: Km Vertical Cara Amón

• Km: 4,7 (poquet no? jeje espera...)
• Desnivell + (ara ve lo bo...): 1370 metres (si, si... no m´he equivocat)
• Això vol dir... Pendent mitja de 30% i máxima de 50% ( :O )
• Altura Màxima: 2.451 m.
• Altura Mínima: 1074 m.
  

Presentació extreta de la web:

A la Vall de Boí, damunt de les poblacions de Barruera i Cardet s’aixeca la majestuosa muntanya de les Roies de Cardet. Aquesta muntanya veurà com aquest any s'hi realitza la primera de les 4 proves que formen part de la Copa d'Espanya de Curses Verticals FEDME, siguent-ne la Cara Amón la més dura pel que fa al tant per cent de mitjana de pendent, un 30%; arribant a tenir un màxim del 50% de pendent.
Aquest any el segon avituallament també serà la META per als participants de la categoria junior però amb la diferència de que aquesta meta es trobarà als 1000m+ de desnivell (l'any passat era als 900m+). Aquest punt estarà senyalitzat com a tal i així els participants podran saber el temps que tarden en fer el Kilòmetre Vertical, el mateix desnivell i recorregut que es realitzarà al 2012 ja que Cara Amón serà la prova del Kilòmetre Vertical dels Skygames, els Campionats del món de les curses de muntanya que es realitzaran a la Ribagorça.

“Cara Amón” és una cursa vertical o sigui que només es cronometrarà el temps que es tarda en pujar, així els participants podràn gaudir de les vistes que ofereix el cim i de la baixada.
Hi esperem tan als corredors habituals d’aquests tipus de curses com als que simplement volen gaudir d’una bonica excursió.
La cursa sortirà de Barruera (1080m) i s’enfilarà fins la carena que ens durà fins al cim de les Roies de Cardet (2450m). L’itinerari de baixada serà el mateix que el de pujada.
Després d’una dutxa i del sopar, es farà l’entrega de trofeus i el sorteig de material. A continuació a l’Espai Musical l’Era us em preparat un concert amb música en directe on hi podreu continuar la festa fins que us quedin forces!

Vídeo de l´edició de l´any passat:





Com no podía ser de altre forma, hi haurà molt de nivell, ja que esteim parlant d´una prova puntuable tant pel circuit català de curses verticals com per la copa d´Espanya de km verticals...


Així que... A disfrutar i pas a pas!

Una canço que et motiva...

Sa música ens transmet un missatge, depenent del nostre estat d´ànims solem escoltar unes cançons o unes altres, igualment que per fer exercici escoltam un tipus de música o per anar a dormir un altre...

També a s´hora de concentrar-se cadascú té un tipus de música que li ajuda a fer-ho. Fa poc vaig visualitzar un vídeo, que tenia de fons una música que de cop em va transmetre molt i haviat em vaig posar a cercar-la.

Trobo que l´he de compartir amb vosaltres i al mateix temps proposo que si vosaltres en teniu una de preferida per concentrar-vos o motivar-vos abans de sortir a córrer ja sigui per un entrenament o una cursa me la recomaneu... Allà va!




Pas a pas!

Cuerda del hilo

Ahir varem anar al poble El Bolao, a la serra de Madrid, on es disputava una original cursa de muntanya. Es tracatava de la cursa per relleus Cuerda del Hilo, una cursa de muntanya que consta de 13 km aproximadament, 8 de pujada i 5 de baixada. Es fa per parelles, un component realitza el primer tram de 800 metres positius de pujada y l´altre l´espera adalt per agafar el relleu i fer la baixada fins a meta.

Hi vaig participar amb el meu entrenador y també corredor de la selecció madrileña de curses de muntanya, David Galindo, fent jo el primer tram del relleu i per tant la pujada i ell la resta de cursa.

La sortida era a les 10:30, no hi havia molta participació però si que la poca que hi havia era de qualitat, es dona la sortida i començam a un ritme alegre però que es pot dur, els primers 2 km més o manco es posa a estirar un atleta, es un tram "fàcil" per la gent que no està acostumada a la muntanya, pista forestal que pica un poc per amunt.

Però passat aquests primers km, quan el recorregut ja va per dins cami un poc tècnic (no molt comparat amb Mallorca) l´agafo i el pas, a partir d´aquí torno a ser el conill a perseguir jeje com a Arratzu. Queden ni més ni manco que uns 5 - 6 km per andavant, els més muntanyers i toca espitjar per donar una avantatge còmode al meu company.

Al final arribo adalt bastant bé, corrent bastant i amb un bon marge amb el segon, uns minuts que varen anar molt bé al meu company jeje així no hagué de arriscar tant a la baixada.

Finalment primera parella a meta, amb temps rècord! I també millor parcial de pujada (46:30 aprox.) així que molt content, van dos caps de setmana seguits amb bones sensacions i bons resultats, a seguir fent feina, lo més segur es que no sempre vagi tant bé com aqusts dos caps de setmana però bueno jeje farem feina per intentar-ho evitar.

Una algría compartir pódium amb el teu entrenador!

Pas a pas!

Crònica Arratzu

Gran cursa, gran ambient i sorprenent resultats! Així titularia la cursa...

Ens desplaçarem divendres cap al poble, Arratzu, amb els meus pares, més o menys a les 18:00 ja hi erem. Allà ens reunirem amb els altres components del centre, recollirem els dorsals i ens anarem cap a Guernika, on teniem l´allotjament. Rodarem uns 20 minuts, estiraments i a sopar, després a dormir prest que a les 7 haviem de estar aixecats.

Arriba es dia, nervis, molts de nervis...
Una cursa amb gent de tota Espanya, uns 40 inscrits i de la meva categoria tots, 15 km per andavant amb 1000 metres de desnivell +. Es dona la sortida puntual i les sensacions són bones, molt bones, vaig amb el grupet davanter i el ritme trobo que es còmode així que prenc una decisió arriscada però valent... jeje Anirà bé o no? Sa veritat es que no ho vaig pensar gaire, no va amb jo...


Cap amunt! Vaig posar un ritme més exigent i vaig anar obrint un poc de distància, però no molta, amb jo ve un altre jove amb el que faig part de la ascenció a la primera pujada, a mitjans el deixo passar i que estiri ell. Anam junts, no se escapa molt, uns 10 metres com a molt, coronam el primer cim i em llenço ràpidament a per ell, quan la baixada es fa tècnica l´agafo i decideixo fer un tram amb ell, baixant un poquet es ritme però així podré guardar forces i recuperar-me.

En venir un tram de pla li pas i anam junts fins l´avituallament, situat a més o menys la mitat de la cursa, encara queda un tram per baixar abans de encarar es segon i darrer cim. Allà prenc un poc d´aigua i un poc de gel i cap andavant, estir fort el que queda de baixada i aconsegueixo despenjar-lo. A partir d´ara tocarà tirar andavant tot solet, més presió jeje toca espitjar fort a la pujada, encara que els bessons parèix que m´han de explotar (he de fer més costes), és on puc espitjar fort i aconseguir obrir una bona distància definitiva.


Sufriment, molt de sufriment jeje però el cos aguanta, els entrenaments parèix que donen fruit jeje pensaments, molts de pensaments passen per es cap i és on et dones compte la presió que es té quan no tens una referència que et motivi, ara ets tu es que encalçen jeje. Demano quan queda i em diuen que poc... Jeje bona paraula... Quan és pooooc? Arribo adalt i toca amollar-se com mai, ampliant ses pases i frequència a la vegada que anar alerta a no caure...

Al darrera duc una bicicleta, m´animen jeje després una moto... Ja emprenya més perquè no saps si el que sona es sa moto o ses passes dels perseguidors... Hi ha una darrera pujadeta enmitg de la baixada... Res.. Uns 200 metres? Però es fan llargs... Finalment veig el poble, l´esfalt, el meu pare m´anima a la vegada que em diu que tenc els perseguidors al darrera, toca espitjar un poc més encara jeje i... Meta!

Increible, no m´ho esperava... He guanyat!

Gràcies de veres a la família i a la federació catalana... Toca seguir entrenant amb cap i ja veurem, lo important es disfrutar i si surten els resultats beníssim!

Es meu germà també molt bé, el 5è de la general, molt bé, molt bé sollerics!



Pas a pas, mai acabarem de caminar!

p.d. Queda un mes de treballs i exàmens i no ho hem de descuidar, es el que em donarà el pa.

Arratzu Urdaibai

Aquest cap de setmana vaig al País Vasc, per disputar una prova que fa temps que tenia en ment, la Arratzu Urdabai. Record com l´any passat, veia les classificacions de la carrera i sobretot de la cursa per a sub-23 que fan i pensava com m´agradaria medir-me amb aquella gent i així comprovaría quin es el meu nivell a espanya amb gent de la meva edat.

Arratzu es una prova pionera a nivell estatal, prova que també es campionat Vasc de curses de muntanya, la seva cursa llarga, per a categoría absoluta té ni més ni menys que 30km i 2000 metres de desnivell + i es puntuable, com l´any passat, per la mountain running international cup. Per això, hi prendran part molts atletes referents dins el nostre món, com poden ser: Ionut Zinka (guanyador l´any passat), Aitor Osa, el frances Michelle Rabat (Campió MnRIC 2010), David López Castán y Juanan Ruiz (Running Team-Lafuma), Miguel Caballero (Trangoworld-La Sportiva), Jessed Hernández (Diedre-Petzl), los vascos Zigor Iturrieta, Fernando Etxegarai, Xus Mari Romón, Walter Becerra, Javier Olabarría, Ramón Recatalá (Mur i Castell-Tuga), Mikhail Mamleev (Valetudo Team)...

A la meva cursa, que constarà de 15 km, hi seran presents membres de molts dels centres de tecnificació de cada federació autonòmica, hi ha més de 40 inscrits! Així que tocarà donar canya! Vull destacar el suport que fa la federació catalana perquè els que forman part del grup de corredors sub-23 poguem assistir a n´aquesta cursa. Avui a les 19:00 hi ha el briefing, on esper que ens expliquin com és el perfil ja que a la web el de la cursa de 15 km no aparèix, em varen dir que eren 1000 metres de desnivell + amb costants pujades i baixades, és a dir... durillo jeje

Ja veurem, ara mateix venc de acumular volum de cara a la temporada i aquesta només és la primera (segona) cursa de muntanya de la temporada, així que amb tranquilitat a trobar bones sensacions, a partir de aquí tot el que vengui serà ben rebut jeje

Vull desitjar sort als mallorquins que estiran presents a la cursa de Sóller i els que participaran a la primera prova de la copa d´Espanya que es disputarà a Granada i també especialment al meu entrenador David Galindo què enguany, per fi, després de quedar segon a la copa madrileña, forma part de la selecció madrileña de curses de muntanya! Dale caña!




Au idò! Una salutació! Pas a pas!

Preparat per doblar!

Sí, així com indica el títol, avui he començat per primera vegada a fer dues sesions diaries, una pel dematí i una altre per la tarda.

Després de un final de la setmana passada una mica "light" jo ja m´esperava quolque sorpresa jeje i així ha estat! Acumulam ara bastant de volum de cara a fer una bona temporada de muntanya... Ahir una hora de rodatge a bon ritme, per pista forestals i camins... uns 15 km jeje molt bones sensacions sa veritat.

Després, pes vespre, vaig rebre un sms de l´entrenador amb la sorpresa jeje avui dematí tocava sessió amb ell, rodatge + costes... La cosa prometía!


Al final han sortit uns 12 km de rodatge (entre abans i després) + 8 costes llargues, de uns 250 metres, pujant a bon ritme i baixada carrera contínua suau...

Després, per la tarda, han tocat 20 minuts de rodatge més 1 horeta de gimnàs, general (tren superior i inferior) i entre grup de exercicis de musculació un 300 a ritme... Sí, he suat bastant jeje acabant cansat però no mort!

Ara a dormir prest, per recuperar, demà més... jeje 1 hora de rodatge!


Pas a pas!

Sense paraules

No hi ha paraules per descriure lal grandesa que té aquest señor! Increíble, fascinant, inhumà... Cap paraula s´ajusta a definir la personalitat ni la gesta que aconseguirà en poques hores aquest gegant del trail que tenim a casa nostre... Acabarà els 210 km i a més crec que ho farà per adavall de les 40 hores... Simplement només puc dir...

Duc desde ahir a les 7 hores aferrat a l´ordenador, empeñent, donant-li forces... El que donaria per ser per mallorca i poder estar al seu costat ajudant-lo... Bueno m ´envaig a nedar un poquet!

Pas a pas toniet, ets molt gran!