Bueeeno, ja tocava fer sa crònica, perdonau sa tardança però el fet d´estar per casa fa que no aturi, per amunt i per avall. Entrenant suau aquesta setmana, toca un periòde de recuperació-transició per encarar el segon gran objectiu de la temporada.
El cap de setmana passat em vaig desplaçar a la població de Areu, un poble del pirineu lleidetà situat a 1200 metres d´altura. Ens desplaçàrem conjuntament 3 integrans del centre de tecnificació de curses de muntanya de catalunya, unes 3 horetes llargues passant per Berga, el túnel del Cadí, la Seu d´Urgell, passant un port de muntanya fins a Sort i d´allà fins a Areu on es disputaría la cursa.
La Cuita és una singular cursa vertical, on es reuneixen molts de especialistes en curses verticals, esquiadors de muntanya i corredors de muntanya, el seu recorregut és increible, per la duresa i la seva bellesa.
A les 3:30 es donà la sortida dels joves (fins a 18 anys) i les dones i a les 4 els homes. La sortida fóu rápida ja que el camí a 200 metres es tornava molt estret i s´havia d´estar ben posicionat. Vaig sortir rápid, dins el grup dels 10 primers i de cop vam començar a pujar i pujar i pujar...
Les rampes eren duríssimes, anava cercant desesperadament un plà o pendent més suau, que permetés córrer i oxigenar la musculatura que pareixía que havia d´explotar.
Anarem pujant i al començament em passaren 2 corredors, jo vaig seguir el ritmet, em vaig aprofitar un poc de la seva estela però després els vaig amollar, anaven més fort i no haviem passat l´avituallament dels 1000 metres de desnivell + , arribo a l´avituallament on m´espera l´Arnau (tècnic del CTCMC) i els joves que "només" feien 1000 metres + de cursa, m´animen i per la manera en que ho fan dedueixo que vaig a una bona posició, miro al darrera i veig que porto a uns metres al Xavi Espiña (corredor de la selecció catalana de curses de muntanya).
En aquests moments és on la ment es molt però que molt important, queden 700 metres de desnivell + i s´ha de mantenir el ritme. Suaument la cosa es fa més dura, el terreny és d´alta muntanya (l´arribada estava situada a gairabé 3000 metres d´altura) i a la fi observo l´arribada, al davora de unes clapes de neu, toca donar-ho tot i finalment arribo el 13è de la general i 1º sub-23, en els darrers metres em varen passar dos corredors (el Xavi un d´ells).
Estic molt content del resultat, era una cursa no tant de corredors de curses de muntanya com més de esquiadors de muntanya o especialistes de les verticals, 1680 metres de desnivell + amb gairabé 6 km.
La majoría dels primers duien pals per ajudar-se, haurem de mirar si de cara al campionat d´espanya de verticals convé aprendre a utilitzar-los...
Crònica de la FEEC:
http://feec.es/mireia-mir%C3%B3-i-%C3%B2scar-roig-s%E2%80%99emporten-la-cuita-el-sol
Pas a pas!
Tito, me podries deixar ses teves cames per es cap de setmana del 26? M´agradaria fer un bon paper a sa crono, pero ses meves cames no estan fetes per aquestes curses tan curtes i dures.
ResponElimina