Crònica Cuita el sol

Bueeeno, ja tocava fer sa crònica, perdonau sa tardança però el fet d´estar per casa fa que no aturi, per amunt i per avall. Entrenant suau aquesta setmana, toca un periòde de recuperació-transició per encarar el segon gran objectiu de la temporada.

El cap de setmana passat em vaig desplaçar a la població de Areu, un poble del pirineu lleidetà situat a 1200 metres d´altura. Ens desplaçàrem conjuntament 3 integrans del centre de tecnificació de curses de muntanya de catalunya, unes 3 horetes llargues passant per Berga, el túnel del Cadí, la Seu d´Urgell, passant un port de muntanya fins a Sort i d´allà fins a Areu on es disputaría la cursa.

La Cuita és una singular cursa vertical, on es reuneixen molts de especialistes en curses verticals, esquiadors de muntanya i corredors de muntanya, el seu recorregut és increible, per la duresa i la seva bellesa.

A les 3:30 es donà la sortida dels joves (fins a 18 anys) i les dones i a les 4 els homes. La sortida fóu rápida ja que el camí a 200 metres es tornava molt estret i s´havia d´estar ben posicionat. Vaig sortir rápid, dins el grup dels 10 primers i de cop vam començar a pujar i pujar i pujar...



Les rampes eren duríssimes, anava cercant desesperadament un plà o pendent més suau, que permetés córrer i oxigenar la musculatura que pareixía que havia d´explotar.


Anarem pujant i al començament em passaren 2 corredors, jo vaig seguir el ritmet, em vaig aprofitar un poc de la seva estela però després els vaig amollar, anaven més fort i no haviem passat l´avituallament dels 1000 metres de desnivell + , arribo a l´avituallament on m´espera l´Arnau (tècnic del CTCMC) i els joves que "només" feien 1000 metres + de cursa, m´animen i per la manera en que ho fan dedueixo que vaig a una bona posició, miro al darrera i veig que porto a uns metres al Xavi Espiña (corredor de la selecció catalana de curses de muntanya).


En aquests moments és on la ment es molt però que molt important, queden 700 metres de desnivell + i s´ha de mantenir el ritme. Suaument la cosa es fa més dura, el terreny és d´alta muntanya (l´arribada estava situada a gairabé 3000 metres d´altura) i a la fi observo l´arribada, al davora de unes clapes de neu, toca donar-ho tot i finalment arribo el 13è de la general i 1º sub-23, en els darrers metres em varen passar dos corredors (el Xavi un d´ells).


Estic molt content del resultat, era una cursa no tant de corredors de curses de muntanya com més de esquiadors de muntanya o especialistes de les verticals, 1680 metres de desnivell + amb gairabé 6 km.

La majoría dels primers duien pals per ajudar-se, haurem de mirar si de cara al campionat d´espanya de verticals convé aprendre a utilitzar-los...

Crònica de la FEEC:

http://feec.es/mireia-mir%C3%B3-i-%C3%B2scar-roig-s%E2%80%99emporten-la-cuita-el-sol



Pas a pas!

Cap de setmana

A finals de setmana vaig anar a Barcelona, que dissabte horabaixa hi havia cursa a Areu, passat el poble de Sort a Lleida,la cursa era la Cuita el sol, una milla vertical (1680 metres de desnivell+), amb una distàcia de ni 6 km...

La cursa era la 2º de 3 que puntuen pel campionat de curses verticals de Catalunya. El resultat no ha estat malament, però ja us ho explicaré millor demà amb una bona crònica desde Mallorca jeje. De moment vos deix amb un vídeo de Berga on sa me veu durant uns pocs segons, que´l disfruteu.

Marató i Cursa d'Alta Muntanya de Berga 2011 from engarrista on Vimeo.

Pas a pas

Crònica de una cursa perfecte

El passat cap de setmana, el meu germà i jo, ens desplaçarem a Berga amb el suport del meu pare, per disputar la cursa d´alta muntanya de Berga, una cursa de 20 km de llargada amb 1500 metres de desnivell positiu i que era el principal objectiu per el cual haviem encaminat els entrenaments a la primera part de la temporada, el campionat de catalunya de curses de muntanya en categoría sub-23.

Com podeu veure graficament al perfil, es tractava de una cursa amb bastant de desnivell però una cursa de muntanya, no com fa dues setmanes al Cara Amón, que de tant de desnivell no es podia gairebé córrer.

Arriba el gran dia, amb un poc de nervis però tot perfecte excepte del temps, ja que plou, encara que no em preocupa massa aquest tema, les cames després del llarg viatge estaven increiblement bé i la motivació era la correcte. Escalfam com toca, tampoc massa ja que hi havia camí per fer-ho jeje. Cares conegudes a la sortida, quasi tots els companys del centre de tecnificació de curses i molta gent jove ja que com he comentat era campionat de curses de muntanya sub-23. També un corredor conegut amb molt de nivell, de la selecció catalana de curses de muntanya i que es especialista en km verticals (al Cara Amón va fer 6è), Joan Freixa.

Es dona la sortida ja sense pluja i sortim a un ritme suau, ja em situo al capdavant però davora d´en Joan ja que a més de que era el corredor de referència per nivell, també és de Berga i es coneixia el circuit. Les primeres pendents són de asfalt i ciment i pujen durament encara que les sensacions son molt bones, el ritme de la meva respiració no s´accelera gairabé, em trobo còmode. Ràpidament creuam una carretera i enfilam la primera pujada per un cami de terra en Joan passa al davant sé perfectament que l´he de seguir, és un corredor que va molt bé en pujada i si vaig cómode amb ell millor que millor.

Als 15 min. aproximadament, arribam al primer control, on la primera part de la pujada acaba i comença la segona part, bec un glop de aigua, lo just per refrescar es coll. I enfilam la part més dura de la pujada segons em diu en Joan molt amablement, fins i tot em diu que es de uns 20 minuts, realment un gran detall de la seva part ja que m´ajuda a fer-me una idea. Seguim a un ritme bo, la pujada es dura i vertical però l´aguantam gairabé tota corrent, anant alerta a cada trepitjada ja que degut a les plujes i la boire tot t´ambient està banyat, la terra enfangada i remoguda pels participants de la marató de muntanya que sortien abans que nosaltres.

Arribam a la fi de la pujada més vertical, sobre el km 5 on hi ha el meu pare juntament amb altres pares del grup del centre de tecnificació i dos espectadors de luxe, en Pere Aurell i en Just Sociats, allà hi ha un avituallament, on bevem un poc de isotònica i enfilam una baixadeta que ajuda a oxigenar les cames pel que queda de pujada, duim uns 38 minuts. La baixada es fa per una pista de terra molt enfangada i amb uns convidats inesperats jeje, un grupet de vaques que s´ens fot enmitg del camí, i els hem de asustar perquè es decantin. Vaig amb en joan i a mitjans de la curta baixada me pos a estirar jo.

Arribam al tram final de pujada, es comença amb unes dures rampes de ciment, on vaig al estirant un bon ritme, passam un avituallamenton hi havia bastanta gent i del camí encimentat pegam a un sender, duc un bon ritme, controlant per no desgastar-me massa perquè encara quedarà la mitat de cursa que es en baixada i si arribes mort... Poc tens a fer. En Joan segueix darrera meu, i li dic que si troba que vaig lent que el deixo passar, em respon que no, que va bé aquest ritme i anam tirant.

Ja som al final de la pujada, al km 9 i algo aproximadament, ens reben molt bé a l´avituallament, prenc un poc més d´aigua i deixo passar a n´en Joan al davant, la baixada es per sender i pronunciada, a més que està enfangada. Aquí és on veig que hauré d´anar alerta si vull acabar bé la cursa per una altre banda el ritme que posa en Joan a sa baixada em resulta còmode, podría anar més ràpid però encara queda molta baixada, val més guardar-se les forces. A més que abans de la cursa havia observat el perfil i també m´havien comentat, que hi havia un parell de costes enmitg de la baixada on si no hi arribaves amb força t´hi podies quedar sembrat jeje.

Ara la baixada es per una pista forestal on posam un ritme bo i arribam a un avituallament damunt el km 12 on es troben els tècnics i responsables del centre de tecnificació de curses, ens animen i passam de baixar per una pista a un caminet estret més tècnic i pedregós. Aquí és on decideixo pitjar un poc més a veure si consegueixo agafar un poc de distància respecte en Joan i al cap de una estona... patapam! Primera caiguda jeje no és res, qui arrisca... Sap el que li pot esperar, per sort estic bé i m´aixeco rapidament. Continuo la baixada amb solitari espitjant però amb la caiguda al cap, el terreny pedregós, amb fang i banyat ens posa realment a prova.

Arribo a un avituallament on de nou hi ha els pares i gent, m´animen i em recorden el que jo tenia present, queden unes costes finals abans de arribar al Santuari de Queralt i baixar fins a Berga. A n´aquest moment aprofito per mirar al darrera i veig que en Joan està a uns 20 segons o així, espitjo un poc més i arriben les famoses pujades, les aguanto bé i finalment arribo a Queralt.

No mira al darrera jej val més... Allà hi ha un avituallament i m´aturo a beure un glop, quan arranco escolt com animen a n´en Joan que vé al darrera a la mateixa distància que abans aproximadament. Així que toca a la baixada desde Queralt fins a berga, 3,5 km aproximadament, no relaxar-se, es un tram de escalons molt perillós però és el que hi ha...

Darrers metres de la prova arribant a Berga per asfalt i carrers, espitjant però notant com el cos respon perfectament, quines sensacions més bones! Encara m´esperava una altre sopresa jeje a uns 500 metres de la arribada, unes escales de ciment en curva... Patapam... jeje segona caiguda, m´aixeco com un dimoni, ràbia però tot va bé, no tenc cap molèstia. Tres, dos, un... META!

Increible com arribo, molt molt content, no m´ho crec, he guanyat i a més el cos ha respost al 100%, tots els entrenaments donen fruit!

El primer gran objectiu de la temporada s´ha complit! Som campió de Catalunya en curses de muntanya Sub-23 i a més he guanyat la cursa en categoría absoluta!

Espero a n´en Joan, li donc ses gràcies per tot, a més de un gran atleta és una gran persona!

El meu germà també arriba increiblement bé! 6è de la general i 3er sub-23, què gran!

http://www.mountainrunners.eu/index.php/classificacions-mitja

Moltes gràcies a la família, als amics, al meu entrenador i a la FEEC, sense ells no hauria pogut ser possible!

Queda molt per fer, molt per treballar, però sobretot molt per disfrutar!

Ara més que mai...

Pas a pas!

Cara amón

Fa una setmana que varem anar a Barruera, on es disputava la primera cursa puntuable per a la copa d´Espanya de curses verticals. Després de un viatge mogudet, arribarem molt just al inici de la cursa, però arribarem.

La cursa sortí ja a un ritme exigent desde el principi, però les sensaciones no eren dolentes. No haviem pogut encalentir massa bé però erem allà! De cop, una vegada haver sortit del poble, es va veure la duresa de la prova, les pendents eren tan pronunciades que no es podia córrer, era el que sabia però quan m´ho vaig topar... uff jeje això de caminar no se´m dóna malament pero tant de temps... Anava al voltant de la posició 10 de la general, molt bé pel nivell que hi havia, primer s´em va adormir un peu, un formigueix intens, provocat possiblement perquè amb les preses crec que em vaig ajustar massa una sabata i la circulació de la sang no devia ser fluida, als 1000 metres de desnivell em vaig haver de aturar uns segons per afluixarla i les sensacions era de que el desnivell acumulat anava pesant, les forces anaven minvant però així i tot vaig aguantar els 400 metres de desnivell que faltaven. Al final 19è de la general, gens malament, però amb el final de cursa que vaig fer... et quedes amb un poc de sabor amarg.

Però bé, s´ha de pensar i el cas es que estic entrenant bé però per a curses que es permeti córrer , la potència de cames que s´ha de tenir per pujar 1400 m. de desnivell en menys de 5 km caminant i als ritmes que ho ferem és brutal! A més, què entre el 8è i jo no hi va haver ni 2 minuts.. així que molt content!


Pensar què en 1hora i 36 segons vaig pujar 1400 metres... És increible, com pujar del mar al puig major!

REPORTAJE KM VERTICAL BARRURERA 2011 from OCISPORT Outdoor Experiences on Vimeo.

La cosa pinta bé, ara només queda una setmana per a Berga, sa feina ja està feta, serán 20 km on ho donaré tot, està en joc el campionat de catalunya sub-23, a per totes!

Pas a pas!

Actualitat

Després de un cap de setmana entrenant durament però sense competir, aquest cap de setmana toca tornar a donar guerra. Encara que en principi no l´estic entrenant especificament, aquest cap de semana aniré a córrer al Cara Amón, un km vertical que segur farà suar jeje.

La meva preparació d´aquesta primera part de temporada va encaminada a dia 5 de juny, quan es disputarà el campionat de Catalunya de curses de muntanya sub-23 a una prova de 20 km (ja en parlarem pròximament), una distància bastant superior a la del km vertical d´aquest cap de setmana però bé, sobretot el que es tracta es de seguir disfrutant amb la muntanya, conéixer llocs nous, llocs increibles.

Es el cas de la Ribagorça Romànica, concretament a la població de Barruera, un entorn privilegiat, pur pirineu, pura muntanya on precisament es disputarà al juliol el campionat d´españa (42 km) i on el 2012 es disputarán els skygames.

No hi he estat mai al lloc exacte on es disputarà la cursa, però si a Benasque, que es troba a pocs km i senzillament és espectacular, una passada. Els recòrds de l´Ultra de l´Aneto sempre són presents en mi, Collado Vallibierna, Llauset, Llanos del hospital, Aigüalluts...

Bé, deixo de enrrollarme i vos present la prova: Km Vertical Cara Amón

• Km: 4,7 (poquet no? jeje espera...)
• Desnivell + (ara ve lo bo...): 1370 metres (si, si... no m´he equivocat)
• Això vol dir... Pendent mitja de 30% i máxima de 50% ( :O )
• Altura Màxima: 2.451 m.
• Altura Mínima: 1074 m.
  

Presentació extreta de la web:

A la Vall de Boí, damunt de les poblacions de Barruera i Cardet s’aixeca la majestuosa muntanya de les Roies de Cardet. Aquesta muntanya veurà com aquest any s'hi realitza la primera de les 4 proves que formen part de la Copa d'Espanya de Curses Verticals FEDME, siguent-ne la Cara Amón la més dura pel que fa al tant per cent de mitjana de pendent, un 30%; arribant a tenir un màxim del 50% de pendent.
Aquest any el segon avituallament també serà la META per als participants de la categoria junior però amb la diferència de que aquesta meta es trobarà als 1000m+ de desnivell (l'any passat era als 900m+). Aquest punt estarà senyalitzat com a tal i així els participants podran saber el temps que tarden en fer el Kilòmetre Vertical, el mateix desnivell i recorregut que es realitzarà al 2012 ja que Cara Amón serà la prova del Kilòmetre Vertical dels Skygames, els Campionats del món de les curses de muntanya que es realitzaran a la Ribagorça.

“Cara Amón” és una cursa vertical o sigui que només es cronometrarà el temps que es tarda en pujar, així els participants podràn gaudir de les vistes que ofereix el cim i de la baixada.
Hi esperem tan als corredors habituals d’aquests tipus de curses com als que simplement volen gaudir d’una bonica excursió.
La cursa sortirà de Barruera (1080m) i s’enfilarà fins la carena que ens durà fins al cim de les Roies de Cardet (2450m). L’itinerari de baixada serà el mateix que el de pujada.
Després d’una dutxa i del sopar, es farà l’entrega de trofeus i el sorteig de material. A continuació a l’Espai Musical l’Era us em preparat un concert amb música en directe on hi podreu continuar la festa fins que us quedin forces!

Vídeo de l´edició de l´any passat:





Com no podía ser de altre forma, hi haurà molt de nivell, ja que esteim parlant d´una prova puntuable tant pel circuit català de curses verticals com per la copa d´Espanya de km verticals...


Així que... A disfrutar i pas a pas!

Una canço que et motiva...

Sa música ens transmet un missatge, depenent del nostre estat d´ànims solem escoltar unes cançons o unes altres, igualment que per fer exercici escoltam un tipus de música o per anar a dormir un altre...

També a s´hora de concentrar-se cadascú té un tipus de música que li ajuda a fer-ho. Fa poc vaig visualitzar un vídeo, que tenia de fons una música que de cop em va transmetre molt i haviat em vaig posar a cercar-la.

Trobo que l´he de compartir amb vosaltres i al mateix temps proposo que si vosaltres en teniu una de preferida per concentrar-vos o motivar-vos abans de sortir a córrer ja sigui per un entrenament o una cursa me la recomaneu... Allà va!




Pas a pas!

Cuerda del hilo

Ahir varem anar al poble El Bolao, a la serra de Madrid, on es disputava una original cursa de muntanya. Es tracatava de la cursa per relleus Cuerda del Hilo, una cursa de muntanya que consta de 13 km aproximadament, 8 de pujada i 5 de baixada. Es fa per parelles, un component realitza el primer tram de 800 metres positius de pujada y l´altre l´espera adalt per agafar el relleu i fer la baixada fins a meta.

Hi vaig participar amb el meu entrenador y també corredor de la selecció madrileña de curses de muntanya, David Galindo, fent jo el primer tram del relleu i per tant la pujada i ell la resta de cursa.

La sortida era a les 10:30, no hi havia molta participació però si que la poca que hi havia era de qualitat, es dona la sortida i començam a un ritme alegre però que es pot dur, els primers 2 km més o manco es posa a estirar un atleta, es un tram "fàcil" per la gent que no està acostumada a la muntanya, pista forestal que pica un poc per amunt.

Però passat aquests primers km, quan el recorregut ja va per dins cami un poc tècnic (no molt comparat amb Mallorca) l´agafo i el pas, a partir d´aquí torno a ser el conill a perseguir jeje com a Arratzu. Queden ni més ni manco que uns 5 - 6 km per andavant, els més muntanyers i toca espitjar per donar una avantatge còmode al meu company.

Al final arribo adalt bastant bé, corrent bastant i amb un bon marge amb el segon, uns minuts que varen anar molt bé al meu company jeje així no hagué de arriscar tant a la baixada.

Finalment primera parella a meta, amb temps rècord! I també millor parcial de pujada (46:30 aprox.) així que molt content, van dos caps de setmana seguits amb bones sensacions i bons resultats, a seguir fent feina, lo més segur es que no sempre vagi tant bé com aqusts dos caps de setmana però bueno jeje farem feina per intentar-ho evitar.

Una algría compartir pódium amb el teu entrenador!

Pas a pas!

Crònica Arratzu

Gran cursa, gran ambient i sorprenent resultats! Així titularia la cursa...

Ens desplaçarem divendres cap al poble, Arratzu, amb els meus pares, més o menys a les 18:00 ja hi erem. Allà ens reunirem amb els altres components del centre, recollirem els dorsals i ens anarem cap a Guernika, on teniem l´allotjament. Rodarem uns 20 minuts, estiraments i a sopar, després a dormir prest que a les 7 haviem de estar aixecats.

Arriba es dia, nervis, molts de nervis...
Una cursa amb gent de tota Espanya, uns 40 inscrits i de la meva categoria tots, 15 km per andavant amb 1000 metres de desnivell +. Es dona la sortida puntual i les sensacions són bones, molt bones, vaig amb el grupet davanter i el ritme trobo que es còmode així que prenc una decisió arriscada però valent... jeje Anirà bé o no? Sa veritat es que no ho vaig pensar gaire, no va amb jo...


Cap amunt! Vaig posar un ritme més exigent i vaig anar obrint un poc de distància, però no molta, amb jo ve un altre jove amb el que faig part de la ascenció a la primera pujada, a mitjans el deixo passar i que estiri ell. Anam junts, no se escapa molt, uns 10 metres com a molt, coronam el primer cim i em llenço ràpidament a per ell, quan la baixada es fa tècnica l´agafo i decideixo fer un tram amb ell, baixant un poquet es ritme però així podré guardar forces i recuperar-me.

En venir un tram de pla li pas i anam junts fins l´avituallament, situat a més o menys la mitat de la cursa, encara queda un tram per baixar abans de encarar es segon i darrer cim. Allà prenc un poc d´aigua i un poc de gel i cap andavant, estir fort el que queda de baixada i aconsegueixo despenjar-lo. A partir d´ara tocarà tirar andavant tot solet, més presió jeje toca espitjar fort a la pujada, encara que els bessons parèix que m´han de explotar (he de fer més costes), és on puc espitjar fort i aconseguir obrir una bona distància definitiva.


Sufriment, molt de sufriment jeje però el cos aguanta, els entrenaments parèix que donen fruit jeje pensaments, molts de pensaments passen per es cap i és on et dones compte la presió que es té quan no tens una referència que et motivi, ara ets tu es que encalçen jeje. Demano quan queda i em diuen que poc... Jeje bona paraula... Quan és pooooc? Arribo adalt i toca amollar-se com mai, ampliant ses pases i frequència a la vegada que anar alerta a no caure...

Al darrera duc una bicicleta, m´animen jeje després una moto... Ja emprenya més perquè no saps si el que sona es sa moto o ses passes dels perseguidors... Hi ha una darrera pujadeta enmitg de la baixada... Res.. Uns 200 metres? Però es fan llargs... Finalment veig el poble, l´esfalt, el meu pare m´anima a la vegada que em diu que tenc els perseguidors al darrera, toca espitjar un poc més encara jeje i... Meta!

Increible, no m´ho esperava... He guanyat!

Gràcies de veres a la família i a la federació catalana... Toca seguir entrenant amb cap i ja veurem, lo important es disfrutar i si surten els resultats beníssim!

Es meu germà també molt bé, el 5è de la general, molt bé, molt bé sollerics!



Pas a pas, mai acabarem de caminar!

p.d. Queda un mes de treballs i exàmens i no ho hem de descuidar, es el que em donarà el pa.

Arratzu Urdaibai

Aquest cap de setmana vaig al País Vasc, per disputar una prova que fa temps que tenia en ment, la Arratzu Urdabai. Record com l´any passat, veia les classificacions de la carrera i sobretot de la cursa per a sub-23 que fan i pensava com m´agradaria medir-me amb aquella gent i així comprovaría quin es el meu nivell a espanya amb gent de la meva edat.

Arratzu es una prova pionera a nivell estatal, prova que també es campionat Vasc de curses de muntanya, la seva cursa llarga, per a categoría absoluta té ni més ni menys que 30km i 2000 metres de desnivell + i es puntuable, com l´any passat, per la mountain running international cup. Per això, hi prendran part molts atletes referents dins el nostre món, com poden ser: Ionut Zinka (guanyador l´any passat), Aitor Osa, el frances Michelle Rabat (Campió MnRIC 2010), David López Castán y Juanan Ruiz (Running Team-Lafuma), Miguel Caballero (Trangoworld-La Sportiva), Jessed Hernández (Diedre-Petzl), los vascos Zigor Iturrieta, Fernando Etxegarai, Xus Mari Romón, Walter Becerra, Javier Olabarría, Ramón Recatalá (Mur i Castell-Tuga), Mikhail Mamleev (Valetudo Team)...

A la meva cursa, que constarà de 15 km, hi seran presents membres de molts dels centres de tecnificació de cada federació autonòmica, hi ha més de 40 inscrits! Així que tocarà donar canya! Vull destacar el suport que fa la federació catalana perquè els que forman part del grup de corredors sub-23 poguem assistir a n´aquesta cursa. Avui a les 19:00 hi ha el briefing, on esper que ens expliquin com és el perfil ja que a la web el de la cursa de 15 km no aparèix, em varen dir que eren 1000 metres de desnivell + amb costants pujades i baixades, és a dir... durillo jeje

Ja veurem, ara mateix venc de acumular volum de cara a la temporada i aquesta només és la primera (segona) cursa de muntanya de la temporada, així que amb tranquilitat a trobar bones sensacions, a partir de aquí tot el que vengui serà ben rebut jeje

Vull desitjar sort als mallorquins que estiran presents a la cursa de Sóller i els que participaran a la primera prova de la copa d´Espanya que es disputarà a Granada i també especialment al meu entrenador David Galindo què enguany, per fi, després de quedar segon a la copa madrileña, forma part de la selecció madrileña de curses de muntanya! Dale caña!




Au idò! Una salutació! Pas a pas!

Preparat per doblar!

Sí, així com indica el títol, avui he començat per primera vegada a fer dues sesions diaries, una pel dematí i una altre per la tarda.

Després de un final de la setmana passada una mica "light" jo ja m´esperava quolque sorpresa jeje i així ha estat! Acumulam ara bastant de volum de cara a fer una bona temporada de muntanya... Ahir una hora de rodatge a bon ritme, per pista forestals i camins... uns 15 km jeje molt bones sensacions sa veritat.

Després, pes vespre, vaig rebre un sms de l´entrenador amb la sorpresa jeje avui dematí tocava sessió amb ell, rodatge + costes... La cosa prometía!


Al final han sortit uns 12 km de rodatge (entre abans i després) + 8 costes llargues, de uns 250 metres, pujant a bon ritme i baixada carrera contínua suau...

Després, per la tarda, han tocat 20 minuts de rodatge més 1 horeta de gimnàs, general (tren superior i inferior) i entre grup de exercicis de musculació un 300 a ritme... Sí, he suat bastant jeje acabant cansat però no mort!

Ara a dormir prest, per recuperar, demà més... jeje 1 hora de rodatge!


Pas a pas!

Sense paraules

No hi ha paraules per descriure lal grandesa que té aquest señor! Increíble, fascinant, inhumà... Cap paraula s´ajusta a definir la personalitat ni la gesta que aconseguirà en poques hores aquest gegant del trail que tenim a casa nostre... Acabarà els 210 km i a més crec que ho farà per adavall de les 40 hores... Simplement només puc dir...

Duc desde ahir a les 7 hores aferrat a l´ordenador, empeñent, donant-li forces... El que donaria per ser per mallorca i poder estar al seu costat ajudant-lo... Bueno m ´envaig a nedar un poquet!

Pas a pas toniet, ets molt gran!

Crònica campionat d´espanya de cross universitari

Dissabte em vaig desplaçar a Astúries, per participar al campionat de cross universitari, com l´any passat ens varem reunir tots els atletes universitaris de madrid per anar junts amb l´autobus que posen totes les universitats, ens esperaven unes 6 horetes de camí (casi res jeje).

Entre parades i tot varem arribar a les 18:15 a Oviedo, on anarem a recollir les acreditacions i cap a La morgal, molt aprop de Oviedo, on teniem l´hotel. L´hotel resultà que estava més perdut que nose que jeje per davora una autovía... Noltros que voliem sortir (a fer sa passejadeta de després de sopar clar jeje)

Ens canviarem i anarem a estirar ses cames 20 minutets de carrera contínua pels voltants de l´hotel, després una bona dutxeta i a sopar: Arròs fred amb un ou estrellat i "salsa" de domàtiga, ho pos entre cometes perquè estava més aigualida que nose que i sense sal... El segon plat un poc de carn (si era carn jeje) i un parell de patates fregides (precongelades) jeje en fin.. no vull ser quejica però el menjar va ser bastant dolent... (que no crec que els hi costàs de materia prima ni un €)

Al cent demà ens aixecarem damunt les 8 per berenar i sortir amb la maleta feta ja cap al circuit on haviem de córrer. Arribam al circuit, era una passada, bastant ben organitzat i tot herba. També era bastant repidet, només dues pujadetes (que per noltros no es ni això jeje) i una rampa amb caiguda per tallar un poc el ritme i fer la carrera un poc dura.

Entram a la cámara de cridades prestet, encalentim per dins la sortida uns minuts i ens criden perquè ens coloquem als caixons de sortida... Moment més tens del dia jeje esperant la pistola que dóna la sortida...

Sona la pistola, i sortim... la sortida es lenta, el que fa que em pugui colocar bé, eren 5 voltes a un circuit de 2 km... Així que amb tranquilitat anarem tirant, 1, 2, 3, 4, 5... Meta!


Molt content, molt bones sensacions jeje ses cames tornen a anar lleugeres, el temps tot i que crec que li faltaven alguns metres al circuit per completar els 10 km va ser molt bo, 34:10! (3:25/km) a un cross!

Aquestes sensacions em donen molts d´ànims per seguir lluitant, ara a la muntanya i començar la temporada amb força, la xispa la tenc i la vaig guanyant així que el punt feble que era el plà el vaig millorant!

Ah... se m´olvidava, també era el meu aniversari jeje ja me faig gran... Salut i km per molts d´anys!


Pas a pas!

No sé ben bé com titular aquesta entrada, però sa veritat es que m´han vengut a nes cap moltes de paraules, moltes d´elles “paraulotes” que sa veritat es que de res serveixen...

Aniré al grà, no m´agrada marejar sa perdiu, també vull aclarir que jo no tenía intenció de asistir-hi perquè no seré per Mallorca (ja vos deveu anar fent una idea del que vull xerrar)

Avui, concretament a les 20:00 hores, s´obria el periòde de inscripció per a la cursa del Teix, que organitzen la gent del grup excursionista Gorg i al capdavant el company i amic Dani Ramis el pròxim 3 d´Abril. Es tracta de una gran cursa, que organitzen molt bé encara que només hi he pogut participar un any.

Bé idò, fins aquí normal, s´obri el periòde de inscripció com els altres anys i les places s´haurien d´anar omplint poc a poc, inclús es dies abans un es pot inscriure, no? Doncs no... L´any passat era així, pero enguany no amics... En uns 13 minuts s´ han acabat...

Sa majoria de persones que esteim al dia de les curses de muntanya a Balears ja esteim assabentats i pareix que ja esteim “acostumats” i donam per fet que això és normal, jo crec que ja que esteim podem organitzar entrenos per practicar rapidesa de estar a l´hora que s´obrin les inscripcions pitjant F5 (per actualitzar la página) i així guanyar el que pareix és la cursa per poder participar a la cursa (valgui la redundància).

Em acceptat com a formiguetes que només es puguin inscriure 150 + 25 = 175 persones?! A les curses de muntanya de Balears. Es veritat també, que l´any passat, en poques curses superarem aquest número de inscrits, però enguany hi ha un boom... És normal, gent que prepara l´UTST, gent que es passa de l´atletisme clàssic a la muntanya o que combinen les dues coses... A nivell estatal està passant el mateix... Bueno, el mateix exactament no... Perquè les altres comunitats autònomes no tenen aquests límits, sí, que l´excusa es que s´ha de preservar la Serra, que estic d´acord, però no d´aquesta manera...

Si voleu em poso a fer una llista de les curses que es fan a parcs o reserves naturals de la península (que són moltes) i m´hi jugo el que sigui que en cap, cap ni una, posen aquest límit tan absurd! I això que no som patrimoni de la humanitat segons la UNESCO... (tiempo al tiempo) Imaginau-vos! És realment indignant....

Ara sí, deixen que es federin més persones que les que poden participar a les curses... (incoherencia o incultura) Què saben ells (els que han dictat aquest límit) de curses de muntanya i del respecte que els corredors d´aquestes tenen per la muntanya?

RES DE RES! No en saben res, només saben ficar els nassos per fer veure que es preocupen per la Serra...

Jo crec que en faré ben poques de curses a ses Balears enguany, és una pena, però no em dona la gana haver de estar davant s´ordenador com un pur, corrent posant el número de la meva tageta de crèdit i resar perquè hi hagi plaça...

Enlloc de patrocinar aquest esport tan guapo i fer partícips a gent que no el coneix, el que passarà es que la gent s´orientarà cap altres proves, perquè entrenar per un objectiu que no saps si el podràs lograr per culpa de una tontería de límit que persones amb es seu traje han adoptat sense tenir en compte el número de persones que practiquen aquest esport ni res? Val més anar a entrenar pel teu compte per sa muntanya i llestos...

Jo propòs que ens moguem, intentem fer alguna cosa perquè deixin de prendre´ns el pèl!

(Sí, m´en vaig a geure un poc cabrejat avui)

Bona nit!

Actualment...

Seguim entrenant, sa setmana passada un poc suau al començament per recuperar-me de la cursa de Tossals i es cap de setmana ficant un poc més de caña, ahir entrenament i visita al fisio (tot a nes seu lloc i preparat per diumenge jeje)

Avui descansarem, val més arribar frecos a diumenge, queda el darrer cross de la temporada, Campionat d´España Universitari, a Astúries!

Ses sensacions després de Tossals son bones, ses cames tornen a anar lleugeres, no com fa un mes després del Campionat d´España de Clubes, ara en passar el cross de diumenge posarem sa máquina a preparar-mos específicament per sa temporada de muntanya, quines ganes!

I res més, estudiant i fent feina dia a dia, es temps passa volant!

Una pista per la primera prova important de la temporada de muntanya...




Pas a pas!

Crònica cursa Tossals Verds

El passat diumenge vaig fer sa primera cursa de muntanya de sa temporada, a Tossals Verds, una cursa que sempre m´ha anat molt bé... 8º l´any 2009 i 2º l´any passat.

Ses sensacions prèvies eren bones, arribava descansat, amb moltes ganes de tocar muntanya i no fer voltes aun circuit com en es cross jeje

Va tocar aixecar-se prest per poder ser prest a Tossals i així trobar aparcament, així que damunt les 7:15 sortiem de Sóller, arribarem prestet i pujarem amb tranquilitat amb sa familia com sempre donant suport!

A les 10 i poc es donà sa sortida, desde un poc més abaix del refugi, abans de la sortida no sabia com plantejar la cursa, si sortir ja impregnant un ritme bo o per al contrari especular un poc i a veure quin ritme posaven els altres...

Però aquest dubte es va borrar rapidament, només sortir vaig veure que ho havia de provar, s´ha de ser valent a n´aquesta vida, així ho vaig fer, només sortir me vaig colocar en primera posició, passant pel refugi primer i sense saber si hi arribaria també el primer....

Primera mini pujada i baixada a bon ritme, em gir... i veig que no tenc ningú aferrat al meu darrera, el ritme que posava era intens però el podia dur bé, així que cap endavant, sense mirar al darrera, passo per on estaven els meus pares i en Damià Vadell i em diu unes paraules que s´em quedaren gravades, -Vamos, vamos, no dus a ningú darrera, estàs tot sol, s´únic rival ets tú- i pensant amb aquestes acertades paraules d´en Damià vaig decidir controlar, posar un ritmet bo però sense castigarme molt...

I així anaren passant els km, al primer avituallament me gir i veig que el segon es el meu amic Joan Adrover i en 3r lloc, a una distància d´en Joan un grupet de corredors, però estan a una distància còmode per jo, així que a seguir regulant a la pujada del seregall per poder afrontar rapidament la baixada i el que quedava de cursa.

Es fa dur el seregall, em despisto de seguir les cintes i es fa incòmode, un pas andavant, mitg cap enrrera jeje, aferrant-me a tot el que podia! Ufff, jeje sa m´adorm un peu, sa veritat que mai m´havia passat, una sensació rara de formiguetj , supòs que pel fet de caminar tot aquell tròs de saragall, no hi estic gens acostumat!

Però bueno, tram superat, ara tocava un poc de pla a tope i baixada, aparentment un tram fàcil però no va ser així, els nirvis i tot plegat fan que anant rápid no et puguis fixar així com toca amb les cintes de marcatge, crec que també no estava molt ben senyalitzat aquell tram, ja que altres companys em varen dir a l´arribada que ells també s´havien desorientat un poc a n´aquella zona, però bueno, es normal que no estigués perfecte, l´organització va haver de marcar el dia anterior amb un temps de boira i pluja... Sa veritat que no ens podem queixar, es una tasca dura i du molt de temps i esforç...

Continuant amb la narració de la cursa i com us deia, el marcatge i lo fort que baixava van fer que em despistés uns dos pics fins arribar al proper avituallament, ja només quedava la pujada final al puig de Tossals, una pujada curta però intensa, vaig poder córrer bastant, bones sensacions sa veritat jeje, arribada al cim, l´estoreta no pita... ja em va passar l´any passat, però hi havia el Gran Tolito que record perfectament com l´agafava i la colocava més aprop del chip perquè pités... Enguany, tristament per tot nosaltres, en tolito no era allà dalt fisicament, però segur que ens estava observant, vaig pensar molt amb ell durant tota la cursa...


Vaig agafar jo l´estoreta del chip i vaig intentar que pités, pero res... no hi havia manera, nirvis, etc... Me diuen que és igual que jastà així que per avall! A tope pero controlant a no pegarme-la jeje (difícil no?) Doncs sí dificil, però ho vam poder salvar un parell de pics...

El tram de baixada que et vas creuant als que et venen darrera sempre va bé, veus quan els hi treus als altres, t´animen i et deixen pas o algú no t´anima i tampoc es dacanta molt per deixarte passar... Però bueno, cadascú es com és....

Baixant pec un bot per evitar una pedra i a la caiguda em gir un poc el turmell... aaai jeje però no és reees, tenc bons turmells (o almenos en calent no feia mal jeje), a tope per avall, sa veritat que per avall tenia por a que m´agafessin els de adarrera però no estava a les meves mans, havia de tirar tot lo que podía i ja vorem... Pel camí, passada la font des prat, em trobo a dos guiris que caminaven tranquilament pel camí... els aviso eeeh, eeeeh, (es veu que com a persones majors que eren, no em sentiren) Així que els pas fregant, zzzzzas (uiii pensava jo, menos mal que ha anat bé, si els toco ja la tenim montada...) Em diuen de tot... Però señors, es una cursa, no veuen les marques? Suposso que amb els demés s´anaren donant compte...

Darrer avituallament, que el pas de llis, m´hagués aturat a prendre una cocacola jeje però... Creia que m´estaven trepitjant els talons per darrera, així que a bon ritme el poc que quedava, sento cridar al meu pare, quina alegría jeje, m´animen i els hi demano si duc algú al darrera i me diuen que no, que vaig tot sol, no m´ho podía creure jeje, així que a disfrutar del poc de baixada que quedava, aplaudiments a meta i dedicatòria a nen Tolito!


Sa veritat es que no és gens fàcil fer una cursa tot sol aldavant, no n´estic acostumat, la presió mental que es té s´ha de saber controlar... No és el mateix que anar amb grupet i després estirar... Però bueno, poc a poc jeje

Bon inici de la temporada de muntanya, encara que soc crític amb mi mateix, al principi em vaig sentir molt rápid i poderós però al final vaig patir un poc, falta molt per fer, però que molt! Ara venc del cross i em de introduir més força i rodatges llargs, (fins ara, enguany, havia fet una hora máxim de rodatge) i la cursa va ser hora i mitja... Bon parcial de pujada i baixada, millorant en 5 minuts el temps de l´any passat...

Bueno, bueno, jeje moltes ganes de fer feina, dia 27, coincidint amb el meu aniversari toca el campionat d´España de Cross Universitari i en passar ja canviarem del tot es xip, possant sa maquinària a funcionar a tope pel primer gran compromís de muntanya de aquest any!



Al final, durant la baixada vaig tenir el plaer de veure el meu amic Toni Contestí, que venia... Desde Campos! Casi reeeees... Quin tio, quin Crack! Tenc ganes de parlar un día amb ell llargament, escoltar detenidament les seves anècdotes de la Yukon!


Pas a pas amics!

Crònica del cap de setmana passat

Fins avui no he tengut temps per penjar la crònica del passat cap de setmana, ja que avui tenia un examen de fisiologia... Però la tenia pendent així què, allà vaig...

El passat cap de setmana ens varem desplaçar a Berga, a la concentració conjunta del CTCMC i la selecció catalana. Arribarem a Barcelona al dematí, a les 8:45 haviem quedat amb un company del centre per anar amb cotxe fins el camping de Berga on haviem quedat a les 10.

A les 10 arribàrem al camping, on deixarem els equipatges als bungalows. Només arribar em va impresionar molt la gent que hi havia, noms ilustres de la muntanya, començant per en Kiku Soler, en Jessed Hernández, Just Sociats o Pere Aurell entre d´altres! Uaaaaau! jeje El finde prometía!

Sortirem a rodar uns 20 - 30 min. per després fer sèries en pujada, el centre de tecnificació per una banda i la selecció per l´altre, de 5 de 1 min. recuperant un min. + 5 de 2 min. recuperant 1 min. + 5 de 1 min. recuperant novament 1 min. , després uns altres 20 - 30 min. de rodatge. Sensacions bones en general, es nota que encara no tenc el xip de la muntanya actiu al 100%. Tot aquest entrenament el ferem pujant i per als voltants del santuari de Queralt, quines vistes!

Després, sesió de estiraments, a sa dutxa i a dinar a les instalacions del camping, xerradeta i a descansar, que a les 6 teniem el pròxim entrenament! Una becadeta o almenys estar allargats perquè ses cames descansasin un poquet jeje

S´ horabaixa va tocar un rodatge de uns 30 min. seguit de un circuit de 6 estacions amb exercicis de propiocepció i reforç del tren superior i per acabar el dia... A relaxar-se al circuit d´aigües termals del campinng! jeje una varitable passada fer entre d´altres coses el canvis de temperatura per les cames... Ens deixà a punt per sopar i anar a domir!

Diumenge a les 8 tothom aixecat per berenar, a les 9:30 sortirem cap al parc natural del Cadí-Moixeró, per les muntanyes del voltant del refugi de Sant Jordi, varem fer un entrenament de resistència aeròbica en muntanya, de més de dues hores de durada i on vam acumular 1.200m. de desnivell! Molt bones sensacions, corrent molt a les baixades! Encara que hi ha gent que està molt però que molt loca jeje, tocarem zones de baixada amb neu... i sense frenar massa jeje i clar, com a resultat hi va haver un parell de culades i haver de clavar ses ungles a sa neu per no seguir patinant per avall!


Sesió de estiraments i tornarem cap al camping, dinàrem, reunió tècnica dels pròxims objectius i planificació un poc de la temporada i tornada cap a Barcelona per es vespre tornar cap a madrid!

Un bon cap de setmana, molt divertit, vaig disfrutar com un nin petit, aprenent i coneixent gent d´un nivell increïble! Molt bon rollo, m´agrada, m´agrada!

Amb tot això... Com vos podeu imaginar, estic loco per fotre canya a sa muntanya jeje encara que es prest encara, no estic al 100% per la muntanya, però poc a poc, sa temporada és llarga i promet!


Pas a pas!

Dedins!

Així és, inscrit a la cursa de Tossals!

Correr o morir

Aquest es el títol del llibre que treurà a la venda el proper 17 de març en Kilian Jornet. Per la informació que tenc, que es de bona mà, serà un bon llibre, filosòfic, de experiències...



L´haurem de comprar, segur que disfrutarem!


Pas a pas!

Fins aviat!

Com ja vaig anunciar fa uns dies, enguany canviaré de club i de federació, la federació Catalana m´ ha oferit unes avantatges que a Balears no tenc.

Per començar, estant federat a Catalunya, tenc la oportunitat de estar dins el centre de tecnificació de curses per muntanya (CTCMC), que no és un centre físic sinó un grupet de atletes que reben assessorament, accés a concentracions específiques a la muntanya, vestuari, ajudes pels viatjes a les competicions...

Tant m´ilusiona el suport que em donaràn en qüestió de mitjans com el fet de entrenar algún cap de setmana amb atletes joves, de la meva edat i amb els atletes de la Selecció Catalana. També hi ha el plus de conéixer llocs, curses del pirineu i de l´estat espanyol.

El passat cap de setmana vaig anar a la presentació del grup del CTCMC, a Vic, on em varen rebre amablement, sortirem a rodar i posteriorment varem fer un test que era un 3000 obstácles. I aquest cap de setmana hi torna a haver concentració, a Berga, aquest pic de dos dies, on realment tocarem muntanya i ens fotran canya (esper jeje).

Es realment una passa cap andavant, però que també implicarà exigir-me més a mi mateix, es un compromís personal a seguir pas a pas millorant, els resultats ara serán necessaris.

La idea es l´any vinent passar a estudiar a Barcelona i acabar la meva carrera allà, més aprop de la meva illa, de la familia i del mediterrani, que sa veritat es que es troba a faltar.

Finalment vull donar les gràcies una vegada més als meus companys de sa Milana que han entès i facilitat que em desvinculés del club (Només a nivell federatiu o legal, perquè a nivell personal sóc i seré una milana), no ha estat una decisió fácil, però es una oportunitat única.

Moltes gràcies, bon vol!

Canvis

Fa quasi dues setmanes que no public res sa veritat es que no es perquè no hagin passat coses...

Seguim entrenant fort per al començament de les curses de muntanya, ja estic recuperat del cross després de fer una setmaneta de transició les cames ja tornen a transmetre bones sensacions, realment hi ha moltes ganes de muntanya.

El títol de l´entrada defineix un poc aquestes darreres dues setmanes, he anat un poc de bòlit per cuestions esportives (que estan a punt de tancar-se), esper que els canvis em permetin una millora, sa veritat que afrontaré aquest nou periode molt ilusionat, amb ganes de seguir progressant i millorant!

Quan finalment estigui tot resolt ho comunicaré, però principalment vull deixar clar que sempre seré una milana, el club que va dipositar amb mi confiança i que sempre, sempre s´han portat molt bé amb mi!

En un principi el meu estreno de la temporada de curses de muntanya havia de ser a Tossals, el proper 13 de març, de fet, ja tenia billets i tot per venir... Però amb el tema de la reducció de places de moment la meva participació està a l´aire... Sinó difrutaré entrenant per la serra i per el meu estimat poble!

Sa veritat que no estic d´acord amb aquests límits (suposo que no sóc s´únic jeje) perquè els corredors de muntanya, si per alguna cosa ens caracteritzam es per el respecte a la muntanya, que els recorreguts de curses queden més néts després de una cursa que abans d´aquesta i si a Sa Talaia hi va haver algú que tirà papers o alguna cosa, posaría la mà al foc que no era corredor habitual de muntanya.

Crec que embruten i espènyen molt més els domingueros (persones que van de excursió un dia o dos en l´any) que un esportista o senderista que habitualment va per la muntanya.

No vull pensar quins seràn els límits si s´arriba a declarar patrimoni de la UNESCO.... Creuem els dits!





Pas a pas!