dimecres, 10 d’octubre de 2012

Tornam!

Moltes coses han passat desde que vaig deixar d´escriure per aquí, ja se que no valen excuses però la falta de temps o tal vegada la falta de motivació, van fer que deixes apartat un poc el tema del blog.



Ara torno, amb més ganes que mai, a entrenar com toca, a estar en equilibri amb mi mateix i assentat a un lloc físic concret, després de un estiu especialmente dur per entrenaments després de la meva lesió, aquest any per diferents motius he tornat a canviar de universitat, aquest canvi, esperem que definitiu, ve provocat per diversos motius que esper que em donin aquest canvi que estic intentant aconseguir amb mi mateix, amb els estudis que duc i amb la meva carrera esportiva (si es pot dir aixi).

Estic a Lleida, Catalunya, on m´esperen 11 asignatures per acabar la carrera,  estic més aprop de casa, a una cultura més propera, amb la mateixa llengua de casa,  a una universitat de més prestigi com és INEFC…
Però també, i perquè no dir-ho, per estar més aprop de pirineus, de la muntanya més pura, del centre de tecnificació de curses i per a veure si continúo aquesta progressió esportiva.

Diuen que “qui no arrisca no pisca”, això és el que m´han dit desde petit i això és el que he fet amb aquest canvi, podía quedar-me a Galicia, on realment no s´hi estava gens malament, però bé, els pirineus i la muntanya que hi ha aquí “aprop” no ho tenía, a més que allà amb un any acabava sa carrera, aquí hauré d´estar any i mig…

Però realment què és el que cercam? Estudiar molt? Tenir molts de diners? Tenir moltes coses? Cadascú que respongui com trobi, personalment, jo, cerc sa felicitat, sa felicitat de passar-m´ho bé dia a dia, de disfrutar del que faig, disfrutar de cada instant…

Està clar que tenc sa gran sort de tenir a una gran famíla al darrera meu que em dona suport amb el que faig i m´ajuda dia a dia, sense ells, no sería posible res de tot això, no sería posible anar omplint aquest tassó de bons moments, de somnis complerts, de rialles…

Toca un canvi, ara he aconseguit el que volia, estar aprop de ses muntanyes, entrenaré tot el que pugui, amb cap com sempre, però realment toca entrenar fort, toca una estabilitat que em dugui lo més lluny que pugui, forces i ganes n´hi posarem i sobretot seguirem disfrutant amb el que feim, disfrutant el dia a dia que és realment el que ens fa feliços!

Salut, km i muntanya!

2 comentaris:

  1. Quines assignatures te queden per fer? Potser coincidim! Ja me pareixia que t'havia vist per sa facultat però no n'estava segur...

    Ja te vaig felicitar per twitter, però enhorabona pel teu segon lloc promesa i quart abdolut al campionat d'espanya!

    ResponElimina
  2. Ei tomeu! Idò jo tenc primers auxilis, motricitat, cinesiologia i esport adaptat aquest semestre! Ens veim ido!

    ResponElimina