Temporada de muntanya 2011

Sa temporada de muntanya fa tres setmanes que ha acabat, i toca fer balanç de totes les curses, com han anat els objectius plantejats.

Vaig començar pel mes de març, quan encara no havia acabat la temporada de cross, ja que me faltava anar al campionat de Espanya universitari, pero sa veritat es que ja tenia “mono” de muntanya i vaig anar a disputar la Pujada al Puig de Tossals Verds, es resultats van ser bons, encara que no hi havia es millors de ses illes em vaig demostrar a mi mateix que sa muntanya es s´entorn on m´hi trobo més còmode i que sa cursa de Tossals sempre m´ha anat bé. El 2009, quan començava en el món del trail running, vaig fer un 8º de la general (1º Júnior) siguent la prova que decidia el campionat de Balears 2009. El 2010 va ser on vaig fer el meu primer podi absolut, amb una cursa que tots els que la disputarem segur que ens enrrecordam bé ja que es va córrer per sobre una fina capa de neu, a Mallorca una cursa de muntanya amb neu! Tot un privilegi sa veritat, en aquella ocasió vaig quedar en 2º de la general (1º sub-23). Finalment enguany vaig aconseguir un primer lloc absolut que em refirmava que fent feina es pot arribar amunt.

Sa próxima fita era sa cursa de Arratzu Urdaibai, una cursa que tenia un recorregut especialment adaptat per la categoría sub-23, tot un model de cara el que s´ha de fer si es vol donar suport a les curses de muntanya desde sa base. El circuit era més curt i amb menys desnivell que els majors, una adaptació necessaria per poder dur ritmes més alts que després faran falta si es vol competir amb sa gent de nivell. Era una cursa que sabía que es feia ja desde temps i que me feia bastantes ganes, no era un objectiu de sa temporada però si una manera de posar a prova les 3 setmanes que duia aproximadament dedicades a entrenar sa temporada de muntanya i competir un poc que en definitiva ens motiva per seguir entrenant després veient el nostre estat de forma. També era sa primera cursa que disputava defensant els colors del centre de tecnificació de curses de muntanya de Catalunya, qui ens ha proporcionat suport durant aquesta temporada a nes meu germà i a jo i amb qui esteim veritablement molt contents. Així que motivació no m´en feia falta, tot el contrari, l´havia de aprendre a controlar. Finalment vaig aconseguir arribar primer a meta i guanyar una cursa per davant de gent de la meva edat i de nivell.

Amb aquest plus de confiança i de recompensa pel treball que duia a terme, els mesos posteriors de entrenaments van sortir rodats, arribàvem a finals de maig i juny i el primer objectiu important arribava, abans però vaig anar a córrer una prova curiosa a la serra madrileña, es tractava de una cursa de muntanya per parelles, on un dels dos realitzava sa primera part de la prova que era basicament en pujada i s´altre feia sa baixada. Jo vaig participar amb el meu entrenador i vaig aconseguir fer el millor parcial de pujada i ell mantenir sa avantatge per guanyar sa general també!

Fins allà tot eren victories, però realment no havia disputant proves amb un nivell alt, xerrant sempre de nivell absolut perquè a Arratzu si que hi havia un molt bon nivell però de la meva edat.

Després, abans encara de disputar el primer gran objectiu de sa temporada, va tocar anar a córrer a la Cara Amón, una prova de modalitat km vertical dins ses curses de muntanya, allà si que segur me trobaría un nivell alt perque que era una prova que puntuava per la copa de Espanya de km vertical. Per problemes de transport, ja que vam perdre un avió, varem arribar molt justs de temps a sa prova, que va sortir regular de sensacions però que havia de estar satisfet pel resultat, 19º absolut amb un bon temps.

Aquest resultat no tan bo com els primers van servir de estímul per colocar el meu nivel de motivació en el lloc correcte, mai relaxar-se i a seguir fent feina, feina que una setmana després donaría una altre alegría!

Arribava el gran objectiu, campionat de Catalunya de curses de muntanya, els tècnics de la federació estaven allà per veure el nostre nivel i vaig sortir valent, com sempre crec o almenos ho intent, fent una cursa que sempre calificaré de increíble, vaig no només aconseguir el campionat de Catalunya sinó que també vaig poder guanyar la cursa a nivel absolut! Record el moment excitant de creuar sa línea de meta de manera exultant, amb unes forces increíbles!

Després del bon resultat en el primer i un dels dos grans objectius de sa temporada vam decidir (el meu entrenador i jo) allargar un poc més el cicle de entrenaments i no descansar encara per anar a fer dues setmanes després sa que era sa segona cursa puntuable pel circuit de curses verticals de Catalunya, sa primera havia estat Cara Amón, la Cuita el Sol i així alomillor podía sortir una bona classificació total si feia ses tres curses verticals que puntuaven al circuit.

Arribava a la Cuita amb un nivel alt de ganes de fer-ho bé després de la recompensa del campionat de Catalunya. Sa cursa va anar bastant bé, tenguent amb compte el nivel que hi havia i la gent que va quedar just al davant meu, un 13º lloc de la general i 1º sub-23.

Aquí acabava sa primera part de sa temporada, on vaig demostrar un molt bon nivell, unes setmanes de descans i més suaus van ser el premi merescut a s´esforç dedicat fins a n´aquell moment.

Es plantejaven nous horitzonts, noves curses que un vegada haver descansat s´agafaven amb força. Un mes i mitg després de fer la Cuita es disputava la darrera prova puntuable pel circuit de curses verticals, la cursa Vertical Cabanera.

Sabia que no duia la preparació que a les anteriors verticals degut al descans obligatori per poder seguir amb sa temporada però simplement s´havia de afrontar sa cursa com una manera de seguir amb sa preparació per es segon i darrer gran objectiu de sa temporada, el campionat d´Espanya de km vertical. Es resultat final va ser un 16º lloc absolut.

Es dia després de córrer a Pirineus i després de dormir poc vaig anar a córrer al meu poble una cursa popular de muntanya, curta i explosiva, sa Cursa popular dels Estiradors. Va anar bé i vaig aconseguir guanyar i seguir aixi amb sa meva preparació.

La següent cursa era la Cronoescalada al Barranc de Biniaraix on si hi havia un gran nivell Balear. El resultat després de sensacions irregulars va ser 4º de la general i 1º sub-23 que igual que les curses anteriors em va ajudar a anar aganfant el ritme necessari.

Finalment arribava el segon objectiu, el campionat de Espanya de km vertical, on no vaig arribar com m´hagués agradat, sa sort no va estar amb jo i va fer que sa setmana abans em costipés, arribant a sa prova mitg recuperat, finalment un 15º lloc absolut, sa veritat es que volia apuntar més alt però no va poder ser, el que si trec com a conclusió positiva es que ho vaig donar tot. També s´ha de pensar que no hi havia categoría sub-23, i que si ni hagués hauria estat el millor, pensar així em fa veure que realment sóc jove i poc a poc s´ha de anar fent feina i es veurà si tenc marge de millora per estar més adalt o no.

Aquest gust amarg que me va quedar després de sa prova me va animar a participar sa setmana següent al campionat de Madrid de curses de muntanya, on el meu entrenador m´havia animat a participar setmanes abans i m´hi havia inscrit més que res per tenir un motiu per anar a veure els meus companys de Madrid i despedir-me com tocava.

El resultat va ser la confirmació de que realment estava en bona forma, un segon lloc a segons del primer a tot una prova de nivel com és el Cross del Yelmo, a més de que era campionat de Madrid de s´especialitat ha fet que acabi sa temporada de muntanya millor, amb ganes i motivació per seguir entrenant i esforçant-me.

Ah, se m´oblidava, la classificació global del circuit de curses verticals de Catalunya va sortir i he acabat enguany com a 4º absolut i 1º sub-23!

Valorant totes i cada una de ses curses que vos he explicat i que he corregut enguany, només puc estar content pel progres que vaig fent, però també s´ha de seguir fent feina…

Pas a pas, quilòmetre a quilòmetre sempre corredor de muntanya!

P.d. Fins l´any que vé estimada meva!

Pretemporada - Temporada de cross

Fa més de dues setmanes que vaig donar per acabada sa meva temporada de curses de muntanya, pròximament en vos comentaré sa evaluació exhaustiva que n´he fet.

Com vaig anunciar i com fa dos anys, faré la temporada d´hivern de cross, es una manera de fer la pretemporada per sa muntanya i a la vegada seguir fent feina amb sa tècnica de cursa i sobretot millorar sa rapidesa que es molt necessària per poder estar al cap davant de les curses de muntanya...

El més segur es que mai podré córrer als ritmes infernals dels atletes d´èlit o africans però el que està clar es que s´ha de treballar, poder córrer a menys de 3:20 a un 10.000 seria un objectiu que m´agradaria assolir tard o d´hora i crec que fent feina es pot aconsseguir, a més, intentaré com l´any passat classificar-me pel campionat d´espanya de cross per comunitats autònomes, a veure si hi ha sort i puc aconseguir els requisits que demanen per aconseguir la plaça i no passa el que va passar l ´any passat.

Hi ha una dificultat afegida que és que enguany ja no estic estudiant a Madrid, per situació econòmica m´he canviat de universitat i estic a A coruña, la situació geogràfica no és la dificultat principal sinó que a Madrid tenia el grupet de entrenament, els llocs per fer les sèries ja marcats, llocs on poder rodar durant hores per camp, entrenador...

Però bé, com ha de fer molta gent, jo enguany després de parlar amb l´entrenador i mirar quines eren les possibilitats, entrenaré aquí pel meu compte, és a dir amb els plannings que ell em passarà però hauré de organitzar-me i sobretot escoltar bé el meu cos durant els entrenaments per fer les coses bé.

El lloc on estic no es que estigui malament, tot el contrari, però és diferent, estic a vora de mar, no hi ha gaire camp per poder rodar però tenc sa pista de atletisme de sa universitat just a 2 minuts de casa i també hi ha quolque parc on poder anar a fer ses sèries de pujada... El que trob a faltar son km de pistes forestals... L´asfalt i jo no som gaire bons amics però bé sinó farem voltes pel césped de la pista de atletisme.

He adquirit un gps garmin per poder controlar millor els entrenaments amb la frequència cardíaca, km , desnivell i totes les possibilitats que oferta aquesta maquineta jeje.

Com he dit al principi, després de acabar sa temporada de muntanya ara he descansat dues setmanes on he entrenat uns 2 o 3 dies per setmana, ara aquesta em començat a entrenar un poc més seriament i com ara tenc sa jugueta nova miraré de cada final de setmana posar les dades del que he fet.



Pas a pas!

Sa feina sempre surt, tard o d´hora però sempre surt!

El cap de setmana passat, dia 25 d´octubre, vaig anar a córrer a Madrid on ara ja no estudill per despedir-me (almenos per uns mesos) dels meus companys, entrenador i amics.

També, com no podia ser de altre manera, vaig aprofitar per fer una cursa de muntanya jeje. Cursa que a més era la prova que decidía el campionat de Madrid de l´especialitat (pels federats a Madrid).

Es tractava de la prova Cross al Yelmo, cursa que compte amb ni més ni menys que onze anys de història i per on han passat ilustres corredors del trail running, l´any passat els dos primers classificats vàren ser Jesús De la Morena i Raúl García.
La cursa era curta i explosiva, en concret 13 km de distància i un desnivell de 700 metres positius que perfectament cuadrava amb la meva preparació duita a terme pel campionat d´Espanya que havia disputat la setmana anterior i on no vaig trobar (trob jo) el fruits que esperava recollir després de una preparació sacrificada de mesos (segurament pel costipat que vaig agafar la setmana abans, tot compte).

Vaig arribar al municipi Manzanares del Real on es disputava la cursa i l´ambient que es respirava era molt bo i sà, com a totes les curses de la nostre passió, molta gent i dins la llista de inscrits molta gent bona també, cares conegudes de l´entorn de curses de muntanya madrileñes. Després de encalentir i veure un poc per on es surtia vaig anar cap a la línia de sortida, situant-me ja desde un principi a la primera fila.

Es dona la sortida, el primer tram es neutralitzat, uns 100 metres per evitar el típic embut de cda sortida que patim tots a cada cursa que es fan caminant i després, una vegada situats a un carrer ample tallat just el moment de la sortida, ens aturam. Tot parèix que allò ja comença, un peu davant s´altre, crono preparat i escolt sa tipica frase: "Preparados, listosssssss.... Ya!"

Els primers metres son a un ritme controlat, tothom es va colocant al seu lloc però en haver passat uns 100 metres ja comença a haver els primers moviments típics, com els 2-3 km primers són de asfalt per anar a cercar el camí que puja cap al Yelmo, dins la zona protegida de La Pedriza del Manzanares, hi ha els rodadors de asfalt que surten a un ritme infernal però bé, també diuen que "a todo cerdo le llega su San Martín" jeje i realment més andavant ja veuríem qui era el que aguantava un bon ritme ja dins el terreny propi de una cursa de muntanya.

Es primordial sortir bé, sí, però tampoc et pots passar, és un equilibri entre anar ràpid per no perdre el contacte amb els capdavanters però sense passar-se perquè sinó l´àcid làctic en canaviar de superficie no tindrà pietat de nosaltres.

Així ho faig i arrib a la zona tècnica amb un grapat de segons de retràs sobre els primers, faig comptes i vaig 6è, ja en els primers metres de pujada agaf a 1 corredor amb sabates no massa muntanyeres (si ja ho deia jo). Segueixo pujant bé, és important en aquests primers metres controlar les pulsacions, després del canvi de asfalt a terrreny tècnic, he de agafar un ritme bo i anar fent...

Poc a poc agafo al 4º clasificat, que va a un ritme inferior al meu, per adavant tenc el grup dels 3 corredors capdavanters, però els veig, tenc un contacte visual amb ells així que he de adelantar el 4º clasificat al cual demano pas i com no em sent (o no vol sentirme) no fa cap señal de deixar pas així que me les he de enginyar per adelantar-lo per fora del camí estret.

Una vegada superat al 4º veig els 3 primers a uns metres, així que sense dubtar-ho canvill es ritme per agafar-los i posar-me a la seva estela. Després de un temps els agafo i em pos al darrera per recuperar pulsacions i sensacions. Una vegada estic recuperat i amb forces esper a veure si algú fa un canvi de ritme i així és, el que estava situat en segona posició adelanta al que va 1º a una zona bastant propícia i favorable per adelantar. Jo una altre vegada no m´ho pens dues vegades i vaig a agafar la seva roda, estic pecant de valent? Pens jo en aquell moment (però mentres ho feia jeje) No ho sé, jo mateix em contesto però pens amb la ràbia del cap de setmana passat, que qui arrisca no pisca, que he fet molta feina durant els darrers mesos i ho havia de demostrar! etc...

Anam pujant i el meu adversari està per adavant meu, el veig i també sé que puja molt bé, ell mateix, el cap de setmana passat també era a Echo i va fer el 7º de la general i em va treure 2 minuts! Així que si estava amb ell era perquè les coses funcionàven.

Pasen els metres i ja esteim més o menys per la mitat de pujada, el 1º se m´ha escapat un poc però encara el veig, passam un avituallament i seguim pujant, el terreny és tècnic, estret i amb varietat de pedres. Pas a pas, el meu adversari es va distanciant i jo tampoc em vull obsesionar, he de continuar amb les bones sensacions i tirar andavant, no em coneixía el circuit, ni la pujada ni la baixada així que en arribar a dalt si queden forces espitjaré un poc més penso.

Arribada a l´avituallament del cim, hi ha bastanta gent animant, gairabé no m´aturo i em canten el temps respecte al primer, 1 minut... És bastanta distància però bueno, ara toca baixar a fons i ja es veurà! primer metres de baixada i pas un grup d´espectadors que em canten 50 segons, segueixo baixant, la baixada es dura, tècnica amb costants girs i salts, realment perillosa així que tampoc convé flipar-se massa jeje.

Ja sóc gairabé al final de la baixada i em diuen que està molt aprop de jo, però encara no el veig i tampoc puc aixecar massa es cap perquè sinó m´en aniré enterra. Ja es veu el poble i just a l´entrada hi ha molt de públic, es un tram on puc baixar a totes i disfrut de les sensacions de velocitat mesclades amb els crits de sa gent! Una veu em diu, venga que l´agafes!

En agafar l´asfalt que em durà a la plaça del poble veig al 1º classificat, es troba a uns 100 metres de jo i sense pensar-m´ho vaig a per ell, vaig a un ritme bo i a més disfrutant de les bones sensacions però tampoc vull morir en l´intent, li retallo distància però m´entren dubtes si bastarà, un parell de girs i realment està aprop però a la vegada enfora jeje és una sensació extranya però el meu cap em fa veure la part bona, tio que estas fent 2º amb unes sensacions boníssimes, disfruteu i ja es veurà!

Finalment vaig entrar a meta a 7 segons del primer, amb una rialla de orella a orella conscient que havia disfrutat i realment sa feina feta havia sortit, la victòria havia estat a segons de distància però si sóc sincer amb això no hi vaig pensar quan vaig creuar la meta, era feliç per la bona carrera fet i ja està. Vaig donar sa enhorabona al 1º havia estat una lluita guapa i ell havia estat millor en la pujada agafant-me una distància massa grossa per retallar a sa baixada.

Després d´aquest molt bon resultat i amb les sensacions que vaig tenir entren ganes de córrer més curses, de voler-ne més i més però es cap també ha de dir sa seva i sa seva es que ara toca posar fi a sa temporada de muntanya i descansar un poc es cos i es cap per tornar amb més forces a entrenar seriament en dues setmanes (que ara, quan escric aquesta crònica, només en queda una jeje) per sa temporada o pretemporada d´hivern on com a preparació i manera de seguir millorant en el món de l´atletisme canviaré les sabates de muntanya per les de claus i prepararé la temporada invernal de cross. Toca canviar series en costa per plà jeje a sufrir de una altre manera però sempre disfrutant.




Pas a pas, dia a dia, temporada a temporada!