dimecres, 25 de setembre del 2013

Cross al Yelmo

El passat cap de setmana ens vam desplaçar a Madrid per disputar la cursa de muntanya del Cross al Yelmo, una cursa curta i explosiva que es disputa a Manzanares del Real, de uns 12 km´s de longitud amb un primer tram de asfalt, una pujada fins “al Yelmo” i una exigent baixada fins un altre cop al poble.

Ja havia participat en aquest cursa el 2011 i havia quedat en segona posició, per darrera de Alfonso Rodriguez i per davant un atleta punter i en auge avui en dia, Manuel Merillas.

Com vaig estar 2 anys estudiant per Madrid, allà hi tenc amics apreciats i per això sempre hem ve de gust pasar a veure´ls.

Pel que respecte a la cursa i com té aquest primer tram de asfalt, es sol sortir a un ritme alt, de fet, els 2 primers km´s i mig són de asfalt picant cap amunt però que es fan a un ritme mig de 3:30 o inferior…

La cursa va sortir controlada i durant aquests km´s vaig controlar les meves sensacions, poc a poc vam anar pujant o més aviat continuant amb el ritme inicial.

Un cop finalitzava el tram de asfalt, vaig quedar amb el qui precisament m´havia guanyat fa 2 anys i quan vam agafar el camí vaig apostar per seguir estirant fort i posar el meu ritme.

Després de fer un km més o menys de pujada, vaig notar que anava despenjant al meu rival i que el ritme imposat era bó, així que tot i que les forces no hem sobraven, vaig seguir posant el mateix ritme, i així durant tota la pujada, coronant finalment primer a uns 45 segons del segon.


Ara tocava una exigent baixada, sense perdre el temps i apurant al màxim! Me tir a mort i colque susto tenc, però a nes final agaf es tram de asfalt que conecta amb l´arribada i em canten que no duc a ningú al darrera!


Darrera espitjada per fer bon temps i… Meta! Amb un temps forá bó, sobretot el de pujada…


Molt content amb les sensacions, hem tret sa carbonilla després de sal larga cursa de diumenge passat a Granada i sembla que tenc xispa a ses cames!



Ara toca plantetjar aquest final de temporada, estic en bona forma i ses sensacions acompañen així que mentre es pugui seguirem corrent i fixant objectius...

Només espero acabar bé sa temporada i en seguir millorant, sembla que estic en el camí correcte!

Pas a pas!


dimecres, 18 de setembre del 2013

Final Copa de Espanya a Granada

Després de passar s´estiu per Mallorca on he disfrutat de entrenar per casa, tocava comprovar el meu estat de forma a una gran prova, la Sagra Skyrace una prova de 27 km i 2200 d+ que es disputa a Granada i que a més era la darrera prova puntuable per la Copa de Espanya de curses per muntanya.

Primer de tot, anava a aquesta cursa amb moltes ganes, perquè sembla que sa operació ja es passat i que estic prop del 100% amb el que respecte a les sensacions del genoll, després hem sobren altres motius com per agafar un prova d´aquesta magnitut amb ganes: Compromís amb la gent que hem dona suport, il·lusió per demostrar el que puc fer i sobretot disfrutar de posar el meu cos a prova al medi que més m´agrada córrer: Sa muntanya.


Es donava sa sortida a sa cursa i els primers 400 metres surt bastant ràpid, sa veritat es que darrerament hem trobo bastant bé i els entrenos de potència i capacitat aeròbica surten a bon ritmes, però bé, vaig tirar de cap i vaig frenar, sa meva guerra era lluitar per un possible top-10.

Agaf un ritmet bó sense passar-me de pulsacions i vaig tirant, s´ha sortit fort però estic còmode, cap a nes quilòmetre 5 agaf en Toni Roldan, es veu que no té el dia, me diu que tiri però preferesc quedar-me una estona darrera d´ell. Es cap de uns minuts el pas perquè trob que puc anar un pèl més aviat i li dic que s´aferri a nes meu ritme...

Van passant es km´s, aquets primers són de pujada i una baixada bastant tècnica, després una dura pujada on ja faig unes passes caminant i seguidament tornar a baixar fins a agafar una pista, estic al km 9 i les sensacions són bones, hi ha un avituallament i decideixo agafar un poc d´aigua i prendre´m es primer gel, duim uns 50 minuts de cursa.

A partir d´aquí sa cursa sa torna molt ràpida, per pistes on es pot rodar fàcil per davall de 4´ es km i aquí és on he de tirar un poc de coco i pensar en agafar un ritme bastant bó perquè no m´agafin però sense sobrepassar-me perquè queda sa pujada més dura de sa cursa!

Després de es tram de pista, que es va fer molt llarg i on pensava que en Toni me passaría "volant", pas per un altre avituallament on hi ha el tècnic de la feec, hem dona avituallament i segueixo, aquí és on tenc sa primera baixada anímica, me desconcentr i pasen uns minuts sense que pugui agafar ritme, sa meva posició deu esser el 8 de la general, molt bé per ara, però encara que queda un bon troç, gairebé mitja cursa!

Poc després de començar sa escensió forta (uns 1200 de desnivell +) hem passa un tal... Iván Ortiz, aquí si que es on sonc conscient de on estic, penso: Ostres! Aquest senyor va fer campió de Espanya l´any passat... Guanyant a un tal Tòfol Castanyer... jeje així que ho estic fent bastant bé, me torn a centrar i agafo la seva referència...


A mitja pujada però ses forces comencen a decaure, vaig notant com baix es ritme però pos tot de sa meva part perquè aquesta pèrdua sigui mínima, hem concentro al màxim i sa pujada sa fa realment dura! Hem sobrepassen fins a 4 esportistes més, així que estic el 13 de la general just al darrera de en Pep Vinyes, company de sa Selecció Catalana.


Es metres que queden de ascenció els faig intentant recuperar-me, prenc un gel que duia al damunt i respir a fons per afrontar sa baixada!

Segons es perfil que tenía dins es cap, una vegada es coronava el cim de la Sagra tot era baixada, així que intent baixar com sé que puc fer-ho, i a més veig que sa baixada és tècnica, com ses que tenim a Mallorca, així que toca exprimir-se a nes màxim, posar atenció a cada pasa que faig i andavant!

Faig mitja baixada més o menys molt còmode, disfrut de tirar-me i a més que vaig ràpid, al començament de baixada he sobrepassat en Pep i vaig 12 de sa general, es top ten veig que el tenc difícil però almenys no vull perdre cap posició!

Es problemes venen quan falten uns 2 km´s per arribar, primer tenc una caiguda sense consequències, però de sa des-hidratació o de baixar frenant per es trams tècnics... Fa que s´hem pugin es bessons, a més de ses dues cames, mai havia tingut aquesta sensació, és bastant horrible!

Però bé, no hem dono per vençut, intent arreglar-ho amb ses calçes compresives i parèix que s´arregla un poc, un darrer esforç i estic a meta!


Ja hi sóc! Darrers metres... I estic a meta!

Arrib en 12è lloc general i 2n sub-23, un resultat que valor molt positivament, s´em ha resistit el top ten però es que estem parlant de una prova amb primer nivell estatal i fa 10 setmanes que estic entrenant corrent després de s´operació...

Per tant, més que mai, pas a pas a seguir disfrutant, a seguir lluitant!