dimecres, 28 de setembre del 2011

Crònica del Campionat d´Espanya de km vertical



El campionat d´Espanya de km vertical enguany es disputava al pirineu Aragonès, concretament al Valle de Hecho, Huesca dia 18 de setembre. Com a campionat d´ Espanya que era, la distància estava regulada i homologada per la FEDME, el reglament diu que el desnivell ha de ser com a mínim de 1000 metres positius amb una distància no major de 5 quilòmetres. A més en aquesta ocasió sa sortida era tipus cronoescalada, és a dir, sortida individual amb una distància de 30 segons entre cada un.

El perfil de la cursa era el següent:

Aparentment la cursa no pareixia gaire tècnica amb una primera part propícia a poder córrer i una darrera part més dura.

Jo arribava després d´una setmana on el meu estat de salut havia estat regular, per un canvi de temperatura o algún altre motiu havia agafat un costipat, fet que va propiciar que la darrera setmana no realitzés els entrenaments com tocaven i m´hagués de centrar més en intentar recuperar-me per estar bé es dia de sa prova. Justament, després de entrenar tant dur una “tonteria de costipat” m´ havia deixat un poc cao però no podía baixar es braços, havia de intentar donar-ho tot i lluitar a pesar de no estar al 100%.

Em vaig desplaçar a Barcelona ja que hi anava amb el grup de la Feec, amb el tècnic responsable, l´ equip de la selecció Catalana que fa la Copa d´Espanya de km vertical i amb 2 companys del centre de tecnificació de curses de categoría Júnior. Jo hi anava més com a premi per una bona temporada ja que a partir dels 18 anys a nivell estatal de campionat d´espanya regulat per la FEDME ja sóc absolut (no hi ha sub-23) aixi que a més sentia un poc sa presió de haver de fer-ho bé o millor pensat fer-ho de la millor manera possible, a donar-ho tot!


Vàrem sortir de Barcelona dissabte al matí amb sa Furgo de sa Feec, amb tranquilitat vàrem arribar després de dinar a Hecho, on ens va donar temps a fer una migdiada abans de assistir al Breafing de sa cursa. Ens mostraren fotos del circuit i sa veritat es que pareixia un poc més tècnic del que m´havia imaginat però bé sa veritat es que de terreny tècnic a Mallorca en tenim jaja així que no em va preocupar massa.

Es costipat pareixia que havia minvat un poc però així i tot estava amb es mocador a sa mà més del que m´hagués agradat jeje. Després de sopar anàrem a dormir prest i no sé si eren es nèrvis o què però me va costar un poc adormir-me.

Ja erem al dia D a poques hores de la hora H!

Tocava no adormir-se massa, vestir-se i anar a berenar. Una vegada llestos anàrem cap a la zona de sortida, poc a poc van sortint corredors i jo surt dels darrers, amb els de més nivell (tot un honor jeje) però també havia de córrer més, no em podía passar ningú!

La sortida la vaig fer a un ritme bo, bastant ràpid però havia de sortir aixi, ja desde un principi donant branca que només eren 5 km. Les pulsacions pujen però en un principi lo normal, arrib al tram tècnic les pendents són dures però permeten córrer.

El primer problema que trob es que ses pulsacions no me baixen, esper que hi hagi un tram on poder caminar i aixi descansar i fer baixar-les però no arriba aixi que m´he de posar a caminar a estones, millor a ses curves aixi van passant els metres i arrib als 500 metres de desnivell sense acabar de trobar-me còmode, he agafat a un rival que sortia un minut davant meu però és un veterà, pas pels 500 metres de desnivell amb 25 minuts aproximadament, molt lent però paciència ja arribaran ses bones sensacions...

Poc a poc començ a agafar ritme, aprofit l´únic tram de baixada que hi ha al recorregut per córrer ràpid i oxigenar ses cames i afrontar es darrer tram de pujada, ara si les sensacions començen a ser bones i faig es darrer tram de pujada millor, al final veig com un tio me passa volant! (el guanyador de la prova)

M ´hi pos al darrera i aguant els darrers metros amb ell... Sufreixo molt i arrib com a amb mareig a la meta... Unes pases i me pos a vomitar... M´he de seure enterra i respirar a fons durant una estona...

Poc a poc ses sensacions són millors i em puc incorporar vaig a beure un poc a s´avituallament i me trob molt millor, començ a baixar còmodament parèix que això de treureu tot va bé jeje, tots els mocs han fuit... Si ho arrib a saber abans... jeje

A nes final es segon tram de ascenció de 500 metres positius em va sortir a uns 20 minuts perquè el temps final que vaig invertir va ser de 44:50 minuts...

Vaig acabar a sa posició 15º que per ser un campionat d´Espanya realment no va estar del tot malament però sa veritat es que esperava algo més, ho vaig donar tot però si el costipat no m´hagués afectat posaría sa mà a nes foc de que m´hagués ficat dedins es 10 primers... El 7è participant va acabar 2 minuts al davant meu...

Ara ja està fet i és molt fàcil dir-ho, també he de pensar que tenc 21 anys i marge per andavant aixi que toca seguir fent feina...



Pas a pas!


Crònica duatló cross de Artà

Dissabte dia 10 de setembre horabaixa, vaig anar a córrer el duatló d´Artà, una cursa que constava de 4,5 km de córrer, 12 km en bici i finalment 3 més de córrer.

Com tots els dutalons que he fet per ara, vaig participar per relleus, fent equip amb en Sebastià Casasnoves, gran ciclista solleric amb qui també vaig formar equip pel triatló de Sóller. La sortida era a les 17:30 i la temperatura era alta, el circuit era totalment plà per dins un poligon industrial.

Es va sortir com era de esperar, molt ràpid i poc a poc vaig anar a la recerca de bones sensacions, sa veritat es que no estava entrenant rapidesa en plà però si una prova explosiva com el km vertical (cursa curta, en pujada i amb un terreny poc propici per córrer rápid).

Em coloco a un grupet perseguidor, per adavant, a pocs metres, uns dos o tres atletes. Pas la primera volta (el circuit era de 1,5 km) i ja estic situat a la segona posició, a poca distància del primer, les sensacions són bones i les cames parèix que no acusen gaire els entrenaments que duc.

Poc a poc, pas a pas, vaig trobant les bones sensacions que havia sortit a cercar i ja afront sa darrera volta com a cap de cursa, perseguit d´aprop per 2 o 3 atletes però posant ritme jo, un ritme alegre però a la vegada guardant un poc per la segona transició, després de que en Sebastià realitzés la seva part de la cursa.

Finalment entro a meta 1º amb un temps de 14:23 (a 3:12 min./km en teoria) seguit a pocs segons dels rivals, pas es relleu (es xip) i vaig a beure un poc per recuperar s´esforç fet.

En Sebastià finalment va fer el segons millor parcial amb sa bicicleta a 43:52 minuts a 3 minuts del primer equip, cosa que me posava ses coses realment dificils però bé s´havia de intentar, vaig sortir a bon ritme pensant en agafar als primers però me vaig creuar amb el corredor rival al punt intermitg del circuit, és a dir li havia de recuperar poc més de un quilòmetre, gesta impossible per jo ja que ell no era coix precisament, alomillor li podia agafar 30 segons com a molt? Però més de un km... No.

Així que vaig optar per baixar un poc el ritme controlant l´ equip que anava en 3º posició que estava a una volta de nosaltres i acabar rodant a un ritme bo però sense desgastar-me més de lo que tocava. Va sortir el segon tram de la cursa amb 9:41 minuts (a 3:52 min./km en teoria) fent el segon millor parcial.

Arribada a meta i content, 2º de sa general i per equips, sa veritat es que no sempre es pot guanyar jeje a més quan es fa un equip es un equip, per lo bo i per lo dolent, cadascú dóna el que pot així que content per les bones sensacions que vaig tenir, s´entrenament que duia anava per bon camí!


Pas a pas!

dijous, 1 de setembre del 2011

Setembre

Ja som al mes de setembre i això vol dir que entre d´altres coses les vacances s´acaben i les competicions tornen, en teoria les temperatures començaran a baixar i el dia s´anirà acurçant.

Després de acabar aquest intens mes de agost, on feia feina durant tots els matins de dilluns a divendres, per s´horabaixa de 3 a 6 tenia pràctiques del curs de monitor de vela i entrenava com podia després, ara toca tornar a sa rutina invernal de entrenaments i de estudis.

Per aquest intens ritme de vida que he duit durant es passat mes no he pogut escriure per aquí sovintment com m´hagués agradat... Però bé, tampoc he competit massa i he entrenat com podia.

A principis de mes vaig participar a la Cronoescalada del barranc de Biniaraix, on hi va haver un nivell de autèntic luxe i on les coses em sortiren bé si tenim en compte quin era es meu estat de forma. Vaig haver de conformarme amb la primera posició sub-23 i la 4a posició absoluta, quedant davant jo en Joan Navarro, en Toni Roldan i en Tòfol Castanyer. La nota negativa va ser el temps invertit per part meva, poc més de un minut respecte l´any passat però si tenim en compte que l´any passat vaig fer aquesta cursa abans de fer l´aturada de l´estiu i enguany la vaig fer amb unes 3 setmanes de entrenament després de l´aturada, no es pot valorar negativament, simplement em va servir com un entreno de qualitat.

Ara mateix em trobo bé fent entrenaments durs, on poso a prova ses cames per lo que m´espera dia 18 de setembre, el campionat d´ Espanya de curses verticals.

Falten exactament 18 dies per aquesta fita on la meva actuació ha de ser la millor possible, segurament hi haurà molt de nivell però conscient de la meva bona temporada no puc renunciar a res, tenint en compte que l´any passat vaig ser el 18è en categoria absoluta lluitant amb molta gent bona.

Precisament avui també he vist les classifiacions del 1º campionat de catalunya de curses verticals, on puntuaven les 3 curses que he fet els darrers mesos a terres Catalanes, La Cara Amón, La Cuita el Sol i La vertical Cabanera. En aquest global he quedat en 4º posició absoluta i 1º en categoría sub-23!

Estic veritablement molt content del resultat i això m´anima de cara als darrers entrenaments durs que me queden, així que res més, a seguir donant canya i a veure com va!

Pròximament vos presentaré sa cursa que es farà a Osca, al Valle de Hecho.



Pas a pas!