diumenge, 31 de juliol del 2011

Crònica d´una setmana intensa

Un no parar, així ha estat aquesta setmana, però s´ha de dir que ha estat un no parar de disfrutar jeje tot va començar a finals de la setmana passada, quan uns amics em convidaren a anar amb ells de refugis a Andorra. Evidentment, no m´ho vaig pensar ni un moment i vaig agafar un bitllet de avió per dilluns al migdia en direcció a Barcelona, abans però, de fer l´entrenament matinal que hem tocava: 2 hores de rodatge.

Durant l´horabaixa del dilluns pujarem fins aprop de Andorra on ferem nit a les furgos, dimarts ens desplaçàrem a Andorra on començàrem a pujar caminant unes tres hores fins el refugi de Claror (2250 m. de altura) on feriem nit. Abans però, per la tarda vaig anar a rodar una hora pels voltants del refugi fins arribar a cotes de 2800 m.


El dimecres tocava caminar un poc més, unes 5 hores amb més desnivell i més viatges que vaig fer de "sherpa" portant les motxilles dels companys jeje gaudirem de vistes increibles, llacs, seregalls... Per arribar fins el refugi de les Àgols.

Dijous Varem baixar cap a Andorra caminant una hora i mitja i baixar posteriorment amb les furgos fins a Barcelona on vaig anar a rodar per s´horabaixa una horeta amb 10 rectes per preparar el cos per la cursa que tenia el dissabte.

Divendres arribaren els meus pares i germà i agafàrem cotxe cap a pirineus, fins a la Vall Fosca, per la zona de Aigüestortes concretament al poble de Espui, molt aprop del poble de Capdella on es disputava la cursa vertical Cabanera. Va tocar no fer res, gairebé repòs absolut per estar bé per dissabte. Visitarem un poc la presa de Sallente i després a fer una bona siesta jeje.

Dissabte era el dia, una cursa molt dura ens esperava, 5 km de distància i 1400 metres de desnivell positiu per endavant!

Es va sortir molt fort, com sempre, per agafar lloc tothom surt escapat perquè després avançar costa més. Desde les primeres rampes el cor va a totes però bé, pujant i pujant anàrem fent metres. Vaig provar de dur pals, que havia entrenat amb ells 3 dies, la valoració de lo poc que els he utilitzat és que per aquest tipus de curses on només es puja, els pals funcionen, encara que als trams on s´ha de anar a 4 graps (literalment) els pals no ajuden gaire però bé suposo també que és com tot, amb més pràctica t´adaptes.


Finalment arribarem als 2890 metres on acabava la cursa, vaig acabar a la posició nº 16 de la general, perquè un cop més no hi havia categoria sub-23, amb un temps de 1 hora i 16 minuts.


Valor positivament la cursa, pel magnífic lloc, pel magnífic viatge i per les sensacions que vaig tenir, l´entrenament va pas a pas i ara sumam volum, dues setmanes d´entrenament i molt motivat a seguir sumant!

El dia va acabar amb el viatge de tornada amb un poc de retràs per culpa de l´avió, i bé, bona setmaneta no? jeje Doncs encara quedava el dia d´avui per rematar-ho, però ho explicaré demà, amb una altre entrada que ara ja es fa tard.

Fotos de la cursa



Pas a pas!

Crònica triatló ciutat de Sóller

Fa exactament una setmana que vaig disputar juntament amb el meu equip per aquesta cursa, el relleu de la triatló de Sóller, eren 5 km repartits amb una dura i llarga pujada al far del Cap Gros, després baixar un tram i encara una altre pujada fins a la urbanització per tornar a baixar finalment cap a meta.


Gràcies al gran equip que formàvem, en Sebastià em va entregar el relleu com a primer equip, seguits d´aprop per un altre equip solleric, i vaig sortir amb un ritme bo, alegre perquè el corredor de l´altre equip no es pogués enganxar.


De cop, a l´altura de la platja artificial les pulsacions comencen a pujar i es veu la duresa de la part a peu, regulo l´esforç per estirar al plà i al que queda de la primera pujada. Una vegada arribat al far toca córrer aviat per avall, ampliant cada pas i recuperar el possible les sensacions per la segona part de pujada on toca donar-ho gairebé tot.

Finalment baixo desde la urbanització tot lo ràpid que podia per arribar primers a meta i per lo tant guanyar el triatló per equips.


Les sensacions viscudes no són les més bones de la temporada però és ben normal, feia una setmana i poc que entrenava seriament després del mes de "parón" obligatori a l´estiu per poder afronar la resta de temporada amb força (física com mental), el temps que vaig invertir va ser 6 segons superior al de l´any passat així que analitzant-ho fredament...


Pas a pas!

A seguir fent feina!

dissabte, 23 de juliol del 2011

Triatló ciutat de Sóller

Enguany, com l´any passat, participaré en es triatló de Sóller, però no fent totes ses modalitats que impliquen un triatló sinó que faré només la cursa a peu participant amb un equip per relleus.

Si una cosa té aquest triatló, es que es espectacular, la duresa no dona treva als participants, ja sigui amb els meduses, que sempre no sé com ho fan però aparèixen o amb les dures rampes que condueixen a l´infern a més de la terrible calor que sol fer. També té de espactacular l´ambient que es viu, molta gent d´espectadors fan que un, amb el plus de córrer a casa, es creixi i vulgui fer-ho d´allò més bé.

Fa uns 5 anys vaig participar a la cursa dels joves que es feia, un triatló més curt i adaptat, record perfectament la sensació horrible de surtir de nadar asfixiat i haver de posar-se a donar pedalades per les costes des faro per acabar donant una volta a peu. Realment si una cosa crec que té es triatló es que has de entrenar molt i a més les tres disciplines.


L´equip, com l´any passat, el formam en Xim Borràs (jove triatleta solleric de renom), Sebastià Casasnovas (Gran ciclista solleric) i jo mateix.

A veure si complim les espectatives i arribam el més amunt possible, sé que jo no arrib molt rodat, però si tenc la sort de l´any passat només hauré de mantenir la distància que els meus dos companys em donin.



Pas a pas!

dissabte, 16 de juliol del 2011

Tornam a posar sa màquina en marxa

Han passat unes 3 setmanes on he entrenat suaument, uns 3 pics a la setmana lo just per no perdre la forma massa i que el cos es recuperi.

Després de la primera part de la temporada toca fer balanç, he disputat un total de 6 curses de muntanya, 2 d´elles curses verticals i els resultats han estat els següents:


  • Cursa Tossals Verds: Posició: 1º General, 1º Sub-23
  • Cursa Arratzu Urdaibai Sub-23: Posició: 1º General, 1º Sub-23
  • Cursa Cuerda del Hilo: Posició: 1º Equips, 1º Pujada
  • Cursa Cara Amón: Posició: 19º General
  • Cursa de muntanya de Berga: Posició: 1º General, 1º Sub-23
  • Cursa Cuita el Sol: Posició: 13º General, 1º Sub-23


El gran objectiu era el campionat de Catalunya sub-23 que vaig cumplir amb nota, guanyant la cursa absoluta i a més la meva categoría.

A més es plantejaven objectius secundaris com fer un bon paper a la cursa de Arratzu Urdaibai o trobar bones sensacions a les curses verticals de la Cara Amón o la Cuita al Sol.

Aquest segon sub-objectiu és molt important ja que si tot va bé, per setembre aniré al campionat de Espanya de Curses verticals on s´ha de intentar treure un bon resultat (l´any passat 18º Absolut) tenguent en compte que a nivell estatal no hi ha categoría sub -23.


Per poder preparar el campionat d´Espanya, ara a la segona part de la temporada, em dedicaré gairabé exclusivament a entrenar aquests tipus de curses, curtes i explosives, participant a les properes dates a :

  • Cursa vertical Cabanera, dia 30 de juliol
  • Cronoescalada Barranc de Biniaraix, dia 7 d´agost

Au idò, m´envaig a rodar un poc a la llum de la lluna amb un bon grapat de companys i després tirada cap a Sóller.

Esper ara que torn a entrenar amb força tornar també a actualitzar més sovintment el blog.



Pas a pas!