Dissabte em vaig desplaçar a Astúries, per participar al campionat de cross universitari, com l´any passat ens varem reunir tots els atletes universitaris de madrid per anar junts amb l´autobus que posen totes les universitats, ens esperaven unes 6 horetes de camí (casi res jeje).
Entre parades i tot varem arribar a les 18:15 a Oviedo, on anarem a recollir les acreditacions i cap a La morgal, molt aprop de Oviedo, on teniem l´hotel. L´hotel resultà que estava més perdut que nose que jeje per davora una autovía... Noltros que voliem sortir (a fer sa passejadeta de després de sopar clar jeje)
Ens canviarem i anarem a estirar ses cames 20 minutets de carrera contínua pels voltants de l´hotel, després una bona dutxeta i a sopar: Arròs fred amb un ou estrellat i "salsa" de domàtiga, ho pos entre cometes perquè estava més aigualida que nose que i sense sal... El segon plat un poc de carn (si era carn jeje) i un parell de patates fregides (precongelades) jeje en fin.. no vull ser quejica però el menjar va ser bastant dolent... (que no crec que els hi costàs de materia prima ni un €)
Al cent demà ens aixecarem damunt les 8 per berenar i sortir amb la maleta feta ja cap al circuit on haviem de córrer. Arribam al circuit, era una passada, bastant ben organitzat i tot herba. També era bastant repidet, només dues pujadetes (que per noltros no es ni això jeje) i una rampa amb caiguda per tallar un poc el ritme i fer la carrera un poc dura.
Entram a la cámara de cridades prestet, encalentim per dins la sortida uns minuts i ens criden perquè ens coloquem als caixons de sortida... Moment més tens del dia jeje esperant la pistola que dóna la sortida...
Sona la pistola, i sortim... la sortida es lenta, el que fa que em pugui colocar bé, eren 5 voltes a un circuit de 2 km... Així que amb tranquilitat anarem tirant, 1, 2, 3, 4, 5... Meta!
Molt content, molt bones sensacions jeje ses cames tornen a anar lleugeres, el temps tot i que crec que li faltaven alguns metres al circuit per completar els 10 km va ser molt bo, 34:10! (3:25/km) a un cross!
Aquestes sensacions em donen molts d´ànims per seguir lluitant, ara a la muntanya i començar la temporada amb força, la xispa la tenc i la vaig guanyant així que el punt feble que era el plà el vaig millorant!
Ah... se m´olvidava, també era el meu aniversari jeje ja me faig gran... Salut i km per molts d´anys!
Pas a pas!
dimecres, 23 de març del 2011
No sé ben bé com titular aquesta entrada, però sa veritat es que m´han vengut a nes cap moltes de paraules, moltes d´elles “paraulotes” que sa veritat es que de res serveixen...
Aniré al grà, no m´agrada marejar sa perdiu, també vull aclarir que jo no tenía intenció de asistir-hi perquè no seré per Mallorca (ja vos deveu anar fent una idea del que vull xerrar)
Avui, concretament a les 20:00 hores, s´obria el periòde de inscripció per a la cursa del Teix, que organitzen la gent del grup excursionista Gorg i al capdavant el company i amic Dani Ramis el pròxim 3 d´Abril. Es tracta de una gran cursa, que organitzen molt bé encara que només hi he pogut participar un any.
Bé idò, fins aquí normal, s´obri el periòde de inscripció com els altres anys i les places s´haurien d´anar omplint poc a poc, inclús es dies abans un es pot inscriure, no? Doncs no... L´any passat era així, pero enguany no amics... En uns 13 minuts s´ han acabat...
Sa majoria de persones que esteim al dia de les curses de muntanya a Balears ja esteim assabentats i pareix que ja esteim “acostumats” i donam per fet que això és normal, jo crec que ja que esteim podem organitzar entrenos per practicar rapidesa de estar a l´hora que s´obrin les inscripcions pitjant F5 (per actualitzar la página) i així guanyar el que pareix és la cursa per poder participar a la cursa (valgui la redundància).
Em acceptat com a formiguetes que només es puguin inscriure 150 + 25 = 175 persones?! A les curses de muntanya de Balears. Es veritat també, que l´any passat, en poques curses superarem aquest número de inscrits, però enguany hi ha un boom... Ésnormal, gent que prepara l´UTST, gent que es passa de l´atletisme clàssic a la muntanya o que combinen les dues coses... A nivell estatal està passant el mateix... Bueno, el mateix exactament no... Perquè les altres comunitats autònomes no tenen aquests límits, sí, que l´excusa es que s´ha de preservar la Serra, que estic d´acord, però no d´aquesta manera...
Si voleu em poso a fer una llista de les curses que es fan a parcs o reserves naturals de la península (que són moltes) i m´hi jugo el que sigui que en cap, cap ni una, posen aquest límit tan absurd! I això que no som patrimoni de la humanitat segons la UNESCO... (tiempo al tiempo) Imaginau-vos! És realment indignant....
Ara sí, deixen que es federin més persones que les que poden participar a les curses... (incoherencia o incultura) Què saben ells (els que han dictat aquest límit) de curses de muntanya i del respecte que els corredors d´aquestes tenen per la muntanya?
RES DE RES! No en saben res, només saben ficar els nassos per fer veure que es preocupen per la Serra...
Jo crec que en faré ben poques de curses a ses Balears enguany, és una pena, però no em dona la gana haver de estar davant s´ordenador com un pur, corrent posant el número de la meva tageta de crèdit i resar perquè hi hagi plaça...
Enlloc de patrocinar aquest esport tan guapo i fer partícips a gent que no el coneix, el que passarà es que la gent s´orientarà cap altres proves, perquè entrenar per un objectiu que no saps si el podràs lograr per culpa de una tontería de límit que persones amb es seu traje han adoptat sense tenir en compte el número de persones que practiquen aquest esport ni res? Val més anar a entrenar pel teu compte per sa muntanya i llestos...
Jo propòs que ens moguem, intentem fer alguna cosa perquè deixin de prendre´ns el pèl!
Seguim entrenant, sa setmana passada un poc suau al començament per recuperar-me de la cursa de Tossals i es cap de setmana ficant un poc més de caña, ahir entrenament i visita al fisio (tot a nes seu lloc i preparat per diumenge jeje)
Avui descansarem, val més arribar frecos a diumenge, queda el darrer cross de la temporada, Campionat d´España Universitari, a Astúries!
Ses sensacions després de Tossals son bones, ses cames tornen a anar lleugeres, no com fa un mes després del Campionat d´España de Clubes, ara en passar el cross de diumenge posarem sa máquina a preparar-mos específicament per sa temporada de muntanya, quines ganes!
I res més, estudiant i fent feina dia a dia, es temps passa volant!
Una pista per la primera prova important de la temporada de muntanya...
El passat diumenge vaig fer sa primera cursa de muntanya de sa temporada, a Tossals Verds, una cursa que sempre m´ha anat molt bé... 8º l´any 2009 i 2º l´any passat.
Ses sensacions prèvies eren bones, arribava descansat, amb moltes ganes de tocar muntanya i no fer voltes aun circuit com en es cross jeje
Va tocar aixecar-se prest per poder ser prest a Tossals i així trobar aparcament, així que damunt les 7:15 sortiem de Sóller, arribarem prestet i pujarem amb tranquilitat amb sa familia com sempre donant suport!
A les 10 i poc es donà sa sortida, desde un poc més abaix del refugi, abans de la sortida no sabia com plantejar la cursa, si sortir ja impregnant un ritme bo o per al contrari especular un poc i a veure quin ritme posaven els altres...
Però aquest dubte es va borrar rapidament, només sortir vaig veure que ho havia de provar, s´ha de ser valent a n´aquesta vida, així ho vaig fer, només sortir me vaig colocar en primera posició, passant pel refugi primer i sense saber si hi arribaria també el primer....
Primera mini pujada i baixada a bon ritme, em gir... i veig que no tenc ningú aferrat al meu darrera, el ritme que posava era intens però el podia dur bé, així que cap endavant, sense mirar al darrera, passo per on estaven els meus pares i en Damià Vadell i em diu unes paraules que s´em quedaren gravades, -Vamos, vamos, no dus a ningú darrera, estàs tot sol, s´únic rival ets tú- i pensant amb aquestes acertades paraules d´en Damià vaig decidir controlar, posar un ritmet bo però sense castigarme molt...
I així anaren passant els km, al primer avituallament me gir i veig que el segon es el meu amic Joan Adrover i en 3r lloc, a una distància d´en Joan un grupet de corredors, però estan a una distància còmode per jo, així que a seguir regulant a la pujada del seregall per poder afrontar rapidament la baixada i el que quedava de cursa.
Es fa dur el seregall, em despisto de seguir les cintes i es fa incòmode, un pas andavant, mitg cap enrrera jeje, aferrant-me a tot el que podia! Ufff, jeje sa m´adorm un peu, sa veritat que mai m´havia passat, una sensació rara de formiguetj , supòs que pel fet de caminar tot aquell tròs de saragall, no hi estic gens acostumat!
Però bueno, tram superat, ara tocava un poc de pla a tope i baixada, aparentment un tram fàcil però no va ser així, els nirvis i tot plegat fan que anant rápid no et puguis fixar així com toca amb les cintes de marcatge, crec que també no estava molt ben senyalitzat aquell tram, ja que altres companys em varen dir a l´arribada que ells també s´havien desorientat un poc a n´aquella zona, però bueno, es normal que no estigués perfecte, l´organització va haver de marcar el dia anterior amb un temps de boira i pluja... Sa veritat que no ens podem queixar, es una tasca dura i du molt de temps i esforç...
Continuant amb la narració de la cursa i com us deia, el marcatge i lo fort que baixava van fer que em despistés uns dos pics fins arribar al proper avituallament, ja només quedava la pujada final al puig de Tossals, una pujada curta però intensa, vaig poder córrer bastant, bones sensacions sa veritat jeje, arribada al cim, l´estoreta no pita... ja em va passar l´any passat, però hi havia el Gran Tolito que record perfectament com l´agafava i la colocava més aprop del chip perquè pités... Enguany, tristament per tot nosaltres, en tolito no era allà dalt fisicament, però segur que ens estava observant, vaig pensar molt amb ell durant tota la cursa...
Vaig agafar jo l´estoreta del chip i vaig intentar que pités, pero res... no hi havia manera, nirvis, etc... Me diuen que és igual que jastà així que per avall! A tope pero controlant a no pegarme-la jeje (difícil no?) Doncs sí dificil, però ho vam poder salvar un parell de pics...
El tram de baixada que et vas creuant als que et venen darrera sempre va bé, veus quan els hi treus als altres, t´animen i et deixen pas o algú no t´anima i tampoc es dacanta molt per deixarte passar... Però bueno, cadascú es com és....
Baixant pec un bot per evitar una pedra i a la caiguda em gir un poc el turmell... aaai jeje però no és reees, tenc bons turmells (o almenos en calent no feia mal jeje), a tope per avall, sa veritat que per avall tenia por a que m´agafessin els de adarrera però no estava a les meves mans, havia de tirar tot lo que podía i ja vorem... Pel camí, passada la font des prat, em trobo a dos guiris que caminaven tranquilament pel camí... els aviso eeeh, eeeeh, (es veu que com a persones majors que eren, no em sentiren) Així que els pas fregant, zzzzzas (uiii pensava jo, menos mal que ha anat bé, si els toco ja la tenim montada...) Em diuen de tot... Però señors, es una cursa, no veuen les marques? Suposso que amb els demés s´anaren donant compte...
Darrer avituallament, que el pas de llis, m´hagués aturat a prendre una cocacola jeje però... Creia que m´estaven trepitjant els talons per darrera, així que a bon ritme el poc que quedava, sento cridar al meu pare, quina alegría jeje, m´animen i els hi demano si duc algú al darrera i me diuen que no, que vaig tot sol, no m´ho podía creure jeje, així que a disfrutar del poc de baixada que quedava, aplaudiments a meta i dedicatòria a nen Tolito!
Sa veritat es que no és gens fàcil fer una cursa tot sol aldavant, no n´estic acostumat, la presió mental que es té s´ha de saber controlar... No és el mateix que anar amb grupet i després estirar... Però bueno, poc a poc jeje
Bon inici de la temporada de muntanya, encara que soc crític amb mi mateix, al principi em vaig sentir molt rápid i poderós però al final vaig patir un poc, falta molt per fer, però que molt! Ara venc del cross i em de introduir més força i rodatges llargs, (fins ara, enguany, havia fet una hora máxim de rodatge) i la cursa va ser hora i mitja... Bon parcial de pujada i baixada, millorant en 5 minuts el temps de l´any passat...
Bueno, bueno, jeje moltes ganes de fer feina, dia 27, coincidint amb el meu aniversari toca el campionat d´España de Cross Universitari i en passar ja canviarem del tot es xip, possant sa maquinària a funcionar a tope pel primer gran compromís de muntanya de aquest any!
Al final, durant la baixada vaig tenir el plaer de veure el meu amic Toni Contestí, que venia... Desde Campos! Casi reeeees... Quin tio, quin Crack! Tenc ganes de parlar un día amb ell llargament, escoltar detenidament les seves anècdotes de la Yukon!
Fins avui no he tengut temps per penjar la crònica del passat cap de setmana, ja que avui tenia un examen de fisiologia... Però la tenia pendent així què, allà vaig...
El passat cap de setmana ens varem desplaçar a Berga, a la concentració conjunta del CTCMC i la selecció catalana. Arribarem a Barcelona al dematí, a les 8:45 haviem quedat amb un company del centre per anar amb cotxe fins el camping de Berga on haviem quedat a les 10.
A les 10 arribàrem al camping, on deixarem els equipatges als bungalows. Només arribar em va impresionar molt la gent que hi havia, noms ilustres de la muntanya, començant per en Kiku Soler, en Jessed Hernández, Just Sociats o Pere Aurell entre d´altres! Uaaaaau! jeje El finde prometía!
Sortirem a rodar uns 20 - 30 min. per després fer sèries en pujada, el centre de tecnificació per una banda i la selecció per l´altre, de 5 de 1 min. recuperant un min. + 5 de 2 min. recuperant 1 min. + 5 de 1 min. recuperant novament 1 min. , després uns altres 20 - 30 min. de rodatge. Sensacions bones en general, es nota que encara no tenc el xip de la muntanya actiu al 100%. Tot aquest entrenament el ferem pujant i per als voltants del santuari de Queralt, quines vistes!
Després, sesió de estiraments, a sa dutxa i a dinar a les instalacions del camping, xerradeta i a descansar, que a les 6 teniem el pròxim entrenament! Una becadeta o almenys estar allargats perquè ses cames descansasin un poquet jeje
S´ horabaixa va tocar un rodatge de uns 30 min. seguit de un circuit de 6 estacions amb exercicis de propiocepció i reforç del tren superior i per acabar el dia... A relaxar-se al circuit d´aigües termals del campinng! jeje una varitable passada fer entre d´altres coses el canvis de temperatura per les cames... Ens deixà a punt per sopar i anar a domir!
Diumenge a les 8 tothom aixecat per berenar, a les 9:30 sortirem cap al parc natural del Cadí-Moixeró, per les muntanyes del voltant del refugi de Sant Jordi, varem fer un entrenament de resistència aeròbica en muntanya, de més de dues hores de durada i on vam acumular 1.200m. de desnivell! Molt bones sensacions, corrent molt a les baixades! Encara que hi ha gent que està molt però que molt loca jeje, tocarem zones de baixada amb neu... i sense frenar massa jeje i clar, com a resultat hi va haver un parell de culades i haver de clavar ses ungles a sa neu per no seguir patinant per avall!
Sesió de estiraments i tornarem cap al camping, dinàrem, reunió tècnica dels pròxims objectius i planificació un poc de la temporada i tornada cap a Barcelona per es vespre tornar cap a madrid!
Un bon cap de setmana, molt divertit, vaig disfrutar com un nin petit, aprenent i coneixent gent d´un nivell increïble! Molt bon rollo, m´agrada, m´agrada!
Amb tot això... Com vos podeu imaginar, estic loco per fotre canya a sa muntanya jeje encara que es prest encara, no estic al 100% per la muntanya, però poc a poc, sa temporada és llarga i promet!
Aquest es el títol del llibre que treurà a la venda el proper 17 de març en Kilian Jornet. Per la informació que tenc, que es de bona mà, serà un bon llibre, filosòfic, de experiències...
Com ja vaig anunciar fa uns dies, enguany canviaré de club i de federació, la federació Catalana m´ ha oferit unes avantatges que a Balears no tenc.
Per començar, estant federat a Catalunya, tenc la oportunitat de estar dins el centre de tecnificació de curses per muntanya (CTCMC), que no és un centre físic sinó un grupet de atletes que reben assessorament, accés a concentracions específiques a la muntanya, vestuari, ajudes pels viatjes a les competicions...
Tant m´ilusiona el suport que em donaràn en qüestió de mitjans com el fet de entrenar algún cap de setmana amb atletes joves, de la meva edat i amb els atletes de la Selecció Catalana. També hi ha el plus de conéixer llocs, curses del pirineu i de l´estat espanyol.
El passat cap de setmana vaig anar a la presentació del grup del CTCMC, a Vic, on em varen rebre amablement, sortirem a rodar i posteriorment varem fer un test que era un 3000 obstácles. I aquest cap de setmana hi torna a haver concentració, a Berga, aquest pic de dos dies, on realment tocarem muntanya i ens fotran canya (esper jeje).
Es realment una passa cap andavant, però que també implicarà exigir-me més a mi mateix, es un compromís personal a seguir pas a pas millorant, els resultats ara serán necessaris.
La idea es l´any vinent passar a estudiar a Barcelona i acabar la meva carrera allà, més aprop de la meva illa, de la familia i del mediterrani, que sa veritat es que es troba a faltar.
Finalment vull donar les gràcies una vegada més als meus companys de sa Milana que han entès i facilitat que em desvinculés del club (Només a nivell federatiu o legal, perquè a nivell personal sóc i seré una milana), no ha estat una decisió fácil, però es una oportunitat única.
Fa quasi dues setmanes que no public res sa veritat es que no es perquè no hagin passat coses...
Seguim entrenant fort per al començament de les curses de muntanya, ja estic recuperat del cross després de fer una setmaneta de transició les cames ja tornen a transmetre bones sensacions, realment hi ha moltes ganes de muntanya.
El títol de l´entrada defineix un poc aquestes darreres dues setmanes, he anat un poc de bòlit per cuestions esportives (que estan a punt de tancar-se), esper que els canvis em permetin una millora, sa veritat que afrontaré aquest nou periode molt ilusionat, amb ganes de seguir progressant i millorant!
Quan finalment estigui tot resolt ho comunicaré, però principalment vull deixar clar que sempre seré una milana, el club que va dipositar amb mi confiança i que sempre, sempre s´han portat molt bé amb mi!
En un principi el meu estreno de la temporada de curses de muntanya havia de ser a Tossals, el proper 13 de març, de fet, ja tenia billets i tot per venir... Però amb el tema de la reducció de places de moment la meva participació està a l´aire... Sinó difrutaré entrenant per la serra i per el meu estimat poble!
Sa veritat que no estic d´acord amb aquests límits (suposo que no sóc s´únic jeje) perquè els corredors de muntanya, si per alguna cosa ens caracteritzam es per el respecte a la muntanya, que els recorreguts de curses queden més néts després de una cursa que abans d´aquesta i si a Sa Talaia hi va haver algú que tirà papers o alguna cosa, posaría la mà al foc que no era corredor habitual de muntanya.
Crec que embruten i espènyen molt més els domingueros (persones que van de excursió un dia o dos en l´any) que un esportista o senderista que habitualment va per la muntanya.
No vull pensar quins seràn els límits si s´arriba a declarar patrimoni de la UNESCO.... Creuem els dits!
Sona la pistola, i sortim... la sortida es lenta, el que fa que em pugui colocar bé, eren 5 voltes a un circuit de 2 km... Així que amb tranquilitat anarem tirant, 1, 2, 3, 4, 5... Meta!
