Estancat

Així és, després de la llarga temporada de cross, ara mateix em trobo un poc estancat, es nota que necessit un temps de transició, de menos càrrega per afrontar sa montanya descansat.

La progresió ha estat molt bona enguany, corrent a 3:20 el km a alguns crosses, però diumenge no va ser així, fent als 10 km de l´exigent circuit amb 36:40.

Era el Campionat de Cross per Clubes a Punta Umbría, sobretot lo important era disfrutar ja que vaig estar amb febre la setmana abans i estava amb mocs, sabía que no estava molt bé. Vaig sortir a bon ritme, el que tocava, però el cos no estava per aquells ritmes i ja als primers km me va dir... on vas xabalín? Jejeje i com ell es el que mana pues varem haver de creure. Així que a baixar el ritme per poder acabar. Veure com la gent et passa no es molt agradable però bé, no sempre surt bé.

Després va tocar xerrada amb l´entrenador, que no em va dir res que no sapigués... Ya estás un poco pasado de forma jeje aquestes varen ser ses seves paraules i és sa veritat, sa forma actual ja està un poc passada i els examens de gener passen factura, però ho he aprovat tot que es el que compte i el que em donarà el pà!

Així que aquesta setmana començam el periode de recuperació, encara estic amb el costipat, no me´l llevo de damunt! Aquesta setmana 3 o 4 dies de entreno, dilluns va ser suau per amollar cames, dimarts descans, ahir un poc de qualitat, avui descans, demà descans, dissabte en principi aniré a correr el darrer cross univertiari que em falta per fer per poder entrar a l´equip universitari de cross de cara al nacional, será una cursa per anar a veure com va el cos, si estic bé del costipat segurament em surti millor que diumenge (no és molt difícil tampoc).

Diumenge, si estic bé, es probable que vagi a la muntanya! A la sierra madrileña, amb l´entranador a correr amb raquetes de neu! Em fa moltes ganes, ja que amb les nevades que estan caient serà molt divertit i ens llevam un poc el mono!

I ja veurem, sa veritat es que encara queda molt per la muntanya, queda temps per baixar un poc el ritme, recuperarse del costipat i tot i tornar a pujar la forma pensant amb els objectius que encara estic plantejant-me. No tenc cap dubte que tota sa xispa treballada es veurà també a la montanya jeje.

Aquí vos deix, amb un dels videos que em serveixen per motivarme!

Pas a pas!

Punta Umbría!

Ido sii! Demà tocarà anar cap a Punta Umbría (Huelva), uns 8 horetes de Bus desde Madrid... Casi naaaaaa!

Partirem damunt les 9, per arribar s´horabaixa al circuit, anar a estirar un poc les cames i cap a l´hotel, a descansar que farà falta! Sopar, un poc de rialles i a geure!

Sa veritat que sempre un Campionat d´Espanya fa ganes, i més si correrem en el circuit on pel març es disputarà el mundial de cross! Una passada! Encara que som els primers en córrer, a els 9 del dematí, el que farà que damunt les 6:30 ja estiguem aixecats per berenar i partir al circuit!


Només esper acabar de recuperarme de les engines a temps, que dilluns vaig estar amb febre i mal de coll, la febre me va fugir ràpid però el mal de coll i els mocs persisteixen! Esperem que el flumil faci la seva feina i acabi de treure tota la porqueria de moc que tenc als pulmons i al coll!

Però bé no hi ha prova dura sinó ment feble!

Pas a pas... i a sufrir!

Aaah! Se me olvidava... ja tenc nova arma per la esperada temporada de muntanya!
Guapes guapes! (amem lo que duren)

Secció de material

A partir d´ara i cada vegada que trobi alguna novetat interessant en quant a material en xerraré un poc al blog, ja que és una part important a l ´hora de córrer sigui la superfície que sigui.

Crec que es un tema que ens agrada, el veure els nous models y de la manera com se´ls enginyen perquè canviem de sabates i gastem dobers jeje. Acaben de treure els models d´aquesta temporada i ja pensen amb la següent!

Jo sóc fidel a les salomon, perquè per ara m´han donat molt bons resultats, encara que si es cert que es capolen amb un no res, o les meves almenys. També he de dir que per rodatges utilitzo les brooks cascadia, les que ens recomani el nostre amic Toni i sa veritat que també van molt bé, tenen molta estabilitat i molta amortiguació. Cada persona i cada peu és un món!



Fa vàries setmanes que al facebook de salomon anunciaren un poc les novetats de cara a l´any vinent, i m´he posat a mirar un poc si hi havia més informació per blogs, págines web, etc... He vist les novetats que entre elles hi ha... Evolucions de les speedcross, nova versió de les xt-wings slab y la sortida al mercat de les spikecross.

Les spikecross:

Venen a ser el model speedcross un poc modificades i amb la carecterística que es poden adaptar una espècie de claus per avançar damunt terreny nevat, encara la informació que hi ha no es veu molt clar com es aquest sistema, per lo tant haurem de esperar a veure més informació per valorar la seva eficàcia, encara que crec que nosaltres no le sutilitzarem jeje no crec que siguin molt compatibles amb el terreny de mallorca, encara que nevi. Pens que serán més haviat per córrer a alta muntanya on hi ha moltanneu i poca roca jeje, per el trail de font romeu per exemple o alomillor li anirien molt bé ara mateix a n´en Toni.

També sembla que aquesta idea ja la comercialitza la marca lasportiva, que té dins el seu model de parescut a les speedcross amb 2 versions diferents:

Les crosslite:


Les crosslite, més normal de veure i que és utilitzada bastant per la península i també l´he vista a algú de mallorca.

Versió Crosslite 2.0, nou model d´aquest any.


Les crossover:


La versió per a córrer especificament per la neu o el gel, que són les que es podríen comparar amb la versió que salomon treurà, amb les spikecross. Són altesper evitar l´entrada de neu, de goretex i ja duen les polaines integrades. Aquí teniu un video promocional on expliquen un poquet sobre aquestes sabates:





També salomon ha tret alguna versió de sabates amb polaina incluida, en concret les XA slab pro 3.
Tornant a Salomon, també treuran noves versions...

Les speedcross 3:


Un nou model molt parecut a les speedcross pero encara més agresives, que per el que m´he informat estan pensades específicament per córrer amb fang i que no et quedi aquest aferrat a la sola, diseñades per els corredors de muntanya anglesos , són les fellcross 1:


Així com també les versions noves de les xt wings slab o de les XR crossmax neutral.


Pas a pas amb les sabates adecuades... o no? jeje

Abebe Bikila, guanyador descals de la marató olímpica de Roma (1960)

Només queda dir, Força toni! Tots amb tu! Segur que haviat tornarà a marcar el GPS i et quedarà molt poc per arribar!

Ultradistància

Durant aquests dies tots tornam a estar pendents dels ordenadors, pendents del que fan els notres dos amics i cracks Toni´s, en Toni Payeras a l´enduroman i en Toni Contestí a la Yukon.

Sa veritat que un pot pensar... Però perquè ho fan? Quin és el motiu per fer exercici durant moltes moltes hores sense aturar? Per sa gent que es faci aquestes preguntes només li puc dir que no es pot explicar, s´ha de viure.

A part de que aquestes proves les fan per motius solidaris, per ajudar d´alguna manera a la gent que ho necesita, l´ultradistància es una modalitat deportiva que t´absorbeix, si ets una persona que t´agrada practicar un esport i tens un esperit de superació en el moment que ho provis no ho deixaràs si no és per una força major, molt major jeje.

Jo puc parlar un poc d´aquest síntome, quan només duia un any més o manco fent curses de muntanya vaig voler provar-ho, em vaig apuntar a l´ultra trail aneto, una prova que l´any 2009 comptava amb 78km (quin loco pens ara encara que no m´en arrepenteixo). L´entrament i la preparació varen se realment "a ull" jeje, fent tirades llargues així com em pareixia a mi, sense cap tipus de planning ni res, seguint el que veia que feia una referència per jo, en Toni Contestí.
L´experiència va ser molt maca, es sufreix molt, però amb ganes i preparació es pot conseguir tot, l´ultradistància et fa viure sensacions úniques, de companyerisme, solidaritat entre els participants...



És realment increïble el que és capaç de aguantar el cos humà. El què passa es que, vulguis o no vulguis, l´esforç té unes consequències que dependran del nivell de entrenament i preparació que tens en aquell moment, anatomicament i fisiologicament no esteim preparats per fer proves tan llargues i les proves curtes? Realment, tota activitat física duita a l´extrem siguin sèries de 1000 metres o una tirada de 100 km, afectaran al nostre cos que genèticament i segons l´entrenament podrá ser més capaç o menys a superar aquest esforç. La mentalitat té un altre gran paper, és increïble el què pot influir la nostre ment sobre el nostre esforç.



Idò què feim?
Sa veritat què jo pens que cadascú ha de saber el que vol i el que li fa ganes, a mí m´omple moltíssim anar a córrer, ara distàncies relativament curtes, quan passin els anys supòs que tornaré a fer distàncies llargues... I ho faré fins que pugui.
Així com hi ha gent que es gasta els doblers i la seva salut en tabac, sortir de festa cada cap de setmana...
Nosaltres sortim a córrer, a sentirmos lliures amb l´aire que ens pega a la cara, amb la felicitat que ens aporta un bon entrenament, una bona cursa...

Viviu i disfrutau cada entrenament, cada cursa, cada repte personal!



Gran vídeo de Dani Salas!

Finalment donar forçes a nen Toni Payeras, que ja, a n´aquestes hores, estirá fent els darrers km de l´enduroman, i a nen Toni Contestí, que en breu començará la Yukon! Qué grans que sou!

Pas a pas ho acoseguireu!

Superat!

Si senyor!

Ha passat la setmana dura, i els resultats no han estat per res dolents, començant per els resultats acadèmics i acabant per els esportius.

La setmana passada va ser especialment dura, amb molts de treballs, exàmens, poques hores de son i entrenaments per afinar de cara al campionat de balears a Menorca. Però bé, com he dit abans, els resultats han estat positius, de les 6 asignatures 5 segur que estan aprovades i amb bona nota! Falta de saber una nota de una asignatura, de biomecánica, encara que he aprovat els examens i entregat tots els treballs... No té perquè haver-hi problemes per aprovar! jeje

Finalment, després de la setmana, va arribar el cap de setmana (cosa lògica jeje) i jo i el meu germà ens desplaçarem a Menorca el dissabte, una vegada arribats al apartament on estarem, dinarem i posteriorment anarem a veure el circuit que estava just adavant de on ens allotjàvem. Aparentment no pareixia un circuit especialment dur, però diumenge no va ser així jeje.


Dissabte ja em notava un poc carregat de quàdriceps, segurament dels canvis curts fets el divendres... Però bé no era molt important, en teoria es passaria, ens anarem a dormir prest per així descansar bé i ja erem diumenge! El dia important havia arribat i jo amb unes sensacions rares abans de començar, les cames pesades, no estaven fluides, es dóna la sortida, només passats uns 400 metres em trob que no se que fer si seguir a un ritme bo que és el que duc o per altre banda baixar un poc i agruparme amb els que duc darrera, decidesc baixar un poc, que serà molt llarg... 12 km de cross.


Així que fren i em coloc amb el grup, anam tirant a un ritme constant i bo fins al km 8 aproximadament, quan dos atletes de la meva categoría promesa, decideixen canviar el ritme, jo dubto què fer, si partir amb ells o quedarme, sa veritat que aquí les sensacions ja no eren tant bones i anava 5è promesa, em quedaven 4 km per anadavant i tenía una posició que em permetía tenir opcions per clasificarme per el campionat d´España per seleccions autonòmiques així que vaig obtar per esperarme i quedar amb el grup ja no tant numerós. Principalment també perquè al darrera meu tenía a un altre atleta de la meva categoría que era un rival directe per tenir opcions a la clasificació, ja no podia perdre més posicions i si men anava amb els altres dos podía petar... Em queda el dubte de si vaig pecar de conformista o qué però el cas era asegurarse la clasificació...



Finalment vaig conseguir arribar 5è, amb sensacions dolentes al final, no son excuses, però la setmana de examens tampoc va ajudar... Però bé, no puc voler més, enguany tot va rodó per ara, estic millorant el meu ritme i a falta de confirmacions, el més provable es que enguany pugui estar als 3 campionats de España que es disputen!

Destacar la gran organització de la carrera amb un nivell impresionant, igual de impresionant el nivell que va demostrar Mario Mola, quin crack!


El meu equip promesa de Madrid s´ha clasificat per anar al campionat de España per Clubs, el mateix diumenge, sense poder comptar amb jo, feren sub-campions de madrid promesa! Repetint la posició de l´any passat! Amb un rival davant invencible... l´A.D. Marathon. Així què el pròxim cap de setmana del 12 al 13 de febrer ens anirem a Punta Umbría! Al campionat de España per Clubes, a córrer al circuit on per març es disputarà el campionat del Món de Cross! Una passada sa veritat, amb ganes de fer-ho bé, llevarme l´espina de les males sensacions de Menorca i fer un bon paper amb l´equip ja que tenim els 4 millors atletes un nivell molt parescut.



Ja parlarem dels altres dos campionats quan es confirmin... si es confirmen jeje!
A seguir fent feina, ara amb temps per descansar y fer-ho bé!

Pas a pas!